Girona constata mancances en el transport públic per a les persones grans

L'envelliment progressiu de la població és un dels grans reptes demogràfics que afronten les ciutats europees. Girona no n'és una excepció, i per aquest motiu l'Ajuntament ha impulsat el projecte "Girona, ciutat amigable, inclusiva i cuidadora amb les persones grans", una iniciativa estratègica que té com a objectiu adaptar la ciutat a aquesta realitat i millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Una de les primeres tasques ha estat elaborar una diagnosi de ciutat que ha permès identificar les principals mancances i necessitats, i que servirà de base per orientar l'elaboració del futur pla d'acció municipal. El document ha estat elaborat pel Grup de Recerca en Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona, coordinat per la doctora Pili Monreal i amb la participació de l'investigador doctor Lluís Prats. L'estudi s'ha desenvolupat a partir d'una metodologia participativa i transversal que ha inclòs 390 qüestionaris a residents i persones usuàries de la ciutat, 17 grups focals, 16 entrevistes a persones grans i a membres del grup consultor, i una comparativa específica entre persones amb i sense discapacitat.

"Aquest pla ha de permetre que la gent gran envelleixi a casa amb qualitat de vida i amb tots els serveis i suports que necessita al seu barri. L'envelliment no és un problema, sinó una etapa vital que exigeix adaptar els serveis, els espais i les formes de convivència", ha destacat la regidora de Ciutat que Cuida, Gemma Martínez Villagrasa.

La doctora Pili Monreal ha subratllat que "amb l'estudi fet a Girona, partim del reconeixement i la defensa dels drets que tenen les persones grans. Les noves generacions de persones grans estan més conscienciades dels seus drets i reivindiquen un altre paper d'elles a la societat. Volen també ser i sentir-se protagonistes de la vida a la ciutat".

Les millores

Transport i mobilitat

En l'àmbit del transport, la diagnosi assenyala mancances en l'oferta de taxis adaptats i identifica aspectes millorables en els itineraris, les freqüències i la conducció del transport públic urbà. Alhora, es posen en relleu conflictes de convivència amb bicicletes i patinets.

Espais públics i accessibilitat

Pel que fa als espais públics i als edificis, l'estudi evidencia la necessitat de millorar l'accessibilitat universal, incrementar la presència de zones verdes i espais confortables, i ampliar la disponibilitat de lavabos públics i bancs adaptats. També reclama reforçar l'enllumenat, l'urbanisme de proximitat i les mesures d'adaptació al canvi climàtic. A més, es detecta una percepció d'inseguretat per voreres irregulars.

Soledat i vida comunitària

La soledat no desitjada emergeix com un dels reptes centrals identificats a la diagnosi. Les persones participants expressen la necessitat de reforçar els vincles socials i de promoure una vida comunitària més activa als barris, amb espais i activitats que afavoreixin la relació, la participació i el suport mutu. Els centres cívics i les biblioteques apareixen com equipaments de barri molt ben valorats.

Serveis i atenció

En relació amb la comunicació i la informació, la diagnosi recull la percepció que molts tràmits municipals són lents i complexos, especialment en un context de digitalització. En aquest sentit, es posa de manifest la importància de garantir una atenció presencial i de proximitat, així com de disposar d'un canal únic, clar i accessible d'informació per a les persones grans.

En l'àmbit dels serveis socials i de salut, l'estudi destaca la demanda de més atenció presencial, una millor coordinació entre els diferents professionals i serveis, la necessitat de combatre l'edatisme en l'atenció, i la millora de l'accessibilitat lingüística per garantir una atenció equitativa i de qualitat a tota la població gran.

Habitatge

Quant a l'habitatge, l'estudi constata una voluntat majoritària de les persones grans de continuar vivint a casa seva el màxim temps possible. En aquest sentit, es recull una demanda creixent de serveis d'atenció domiciliària, d'assessorament municipal especialitzat i del desenvolupament de diferents tipus d'habitatges amb convivències diverses i compartides.

La diagnosi també reflecteix la necessitat d'actuar en l'acompanyament al final de vida, donant informació, atenent les diferències culturals i reformulant els rituals funeraris. És per aquest motiu que s'ha incorporat al projecte el Programa Ciutat que cuida, un estudi pilot que es portarà a terme al barri de Montilivi.

A partir dels resultats de la diagnosi, es proposa avançar cap a un pla d'acció concret, compartit i gradual, amb mesures classificades a curt, mitjà i llarg termini. Les accions s'organitzen en quatre nivells d'intervenció: actuacions simples i immediates per millorar el dia a dia, accions co-dissenyades amb la ciutadania, sensibilització per combatre l'edatisme i accions de transformació a llarg termini que impliquen canvis estructurals en el model de ciutat i de serveis.

En els propers mesos es duran a terme sessions de treball als centres cívics dels barris, trobades amb entitats i serveis de proximitat, treball amb el grup estratègic i entrevistes amb el grup consultor i tècnics municipals, amb la previsió de presentar el pla d'acció a finals d'any.

Xarxa Mundial de l'OMS

Aquest projecte s'emmarca en la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i en l'estratègia de la Dècada de l'Envelliment Saludable 2021–2030. En aquest context, el febrer de 2025 Girona va ser formalment admesa com a ciutat membre de la Xarxa, reforçant el compromís del govern municipal amb un model de ciutat més accessible, inclusiva i cuidadora.

Subscriu-te per seguir llegint