Els edificis projectats al barri de Pont Major de Girona passen de vuit a cinc plantes
Les al·legacions de l'associació veïnal en el Pla de Millora Urbana Destil·leries I ha permès reduir l'alçada dels blocs, que en total tindran 441 habitatges
Els veïns continuen veient problemes en la construcció de tants immobles

Un dels solars on es projecten els edificis al barri de Pont Major. / Aniol Resclosa

Els blocs de pisos projectats al barri de Pont Major de Girona no seran tan alts com es preveien en un principi després que s'hagin acceptat algunes de al·legacions que va fer l'associació veïnal referent al Pla de Millora Urbana Destil·laries I i que es va aprovar de forma inicial per part de l'Ajuntament el gener de l'any passat. El projecte urbanístic contempla la creació de 441 habitatges, que ara es faran de màxim cinc plantes més la baixa, amb una mica més d'una vintena de metres d'alçada. En aquest nou planejament també es contempla fer un àtic, tot i que "són d'aquells que no es veuen des del carrer", destaca el president de l'Associació de Veïns de Pont Major, Josep Maria Castanyer.
En un principi, podien arribar a ser de vuit plantes sumant la baixa, el que faria que els edificis s'aixequessin una trentena de metres, molt per sobre dels que hi ha ara al barri que tenen entre tres i quatre plantes. "Se'ns ha fet cas", celebra Castanyer, qui afegeix que "rebaixar" l'alçada dels edificis era una demanda veïnal. Això els ho va comunicar l'Ajuntament de forma "verbal" en una reunió que va tenir lloc aquest dimecres on, van assistir la regidora del barri, Núria Riquelme, o el tinent d'alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font.
El projecte no és nou. Existeix des de 2006, però la crisi econòmica de 2008 el va aturar en sec. Més endavant es va fer una actualització del planejament, aprovat l'any passat pel consistori de forma inicial, que permetrà fer 441 habitatges, més d'un centenar dels quals seran de protecció oficial, dividits en diferents edificis. Tot i que hi ha un promotor al darrere, encara no hi ha data per l'inici de les obres, en unes edificacions que se situaran en una zona on hi ha diverses naus que s'enderrocarien, espais sense edificar i el parc Teresa Borín.
Excés de mobilitat
Tot i que els veïns celebren que se'ls hagi fet cas i els edificis siguin més baixos del que s'havia previst, veuen diverses problemàtiques que podria comportar tenir 441 habitatges més al barri. El problema més gran que veuen és el de la mobilitat. "441 habitatges, si fas nombres ràpids, significa que hi haurà 450 cotxes més, segur", remarca el president de l'associació veïnal. Castanyer explica que la majoria acabaran aparcant al subsol de l'edifici, però també hi haurà "cotxes al carrer", a part que per arribar o sortir dels edificis "s'hauran de moure".
Això "complicarà encara més" la mobilitat en un barri on, de per si, ja hi ha molts de vehicles circulant. Castanyer detalla que cada dia passen per allà els vehicles que van i venen del Baix Empordà, així com els de diferents municipis del Gironès com ara Celrà, en una mobilitat que ha anat a més amb l'obertura del pont de l'Aurora. "Hi ha una saturació absoluta", destaca el president de l'associació veïnal.
La raó és que el barri només té tres "vies principals" por on circulen els vehicles i que serveixen per entrar i sortir de la ciutat. La gran artèria és el carrer de Pont Major i la prolongació amb el passeig de Sant Joan Bosco que té doble sentit de circulació, a part del carrer Portlligat, on només poden circular els vehicles que van direcció al centre de Girona.
Per altra banda, també hi ha el carrer Illa de Formentera que amb la projecció dels seus habitatges es "retallarà". Això farà, per una banda, que no es puguin connectar els dos sectors més habitats del barri com són els pisos verds i els del Grup Pont Major. Per altra banda, farà "saturar" les altres dues vies, el passegi Joan Bosco i el carrer Portlligat.

El parc infantil del parc Teresa Borín. / Aniol Resclosa
Altres problemes
Els problemes, però, no només quedaran reduïts en la mobilitat. També en la "modificació" que pot patir el parc Teresa Borín que, ara per ara, té un parc de salut "petit" i una zona infantil. Castanyer lamenta que l'espai es veurà "perjudicat" perquè s'hi preveu "construir equipaments".
En això, encara s'hi hauria d'afegir que "augmentarà la densitat de població" i farà arribar més famílies al barri. Això implica l'arribada d'infants en un barri on ja hi ha problemes per les places d'infantil, i on no hi ha educació secundària a l'institut Narcís Xifra, ja que es va eliminar fa uns anys.
Subscriu-te per seguir llegint
- Lamine Yamal, sobre la seva infància: 'No teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en què et pot passar factura sense que ho sàpigues
- Dani Cabezas: 'Vaig trucar els pares des de l’hotel per dir-los que havia debutat a Primera
- Malestar a Palamós per la llibertat d'un lladre multireincident que genera 'alarma social
- Condemnen la constructora a pagar 543.290 euros pel litigi del cost de la Clínica Girona
- Aquests són els guanyadors dels primers Premis Girona Delícia
- De començar a córrer com a teràpia a completar 40 maratons
- Una estudiant de la UdG obté la segona millor nota del MIR de Psicologia: 'He estudiat fins a deu hores diàries