Girona farà obres d’emergència a la plaça Catalunya perquè té un centenar de bigues rovellades

Girona farà obres d’emergència a la plaça de Catalunya aquest febrer per reforçar prop d’un centenar de bigues malmeses de l’estructura inferior i garantir que la plataforma es mantingui operativa amb seguretat. L’actuació, amb un cost previst d’entre 300.000 i 450.000 euros, s’allargarà fins al juny i se centrarà en les peces que han perdut recobriment de formigó i presenten oxidació a l’armadura interior.

La plaça se sosté sobre una xarxa de 340 bigues de formigó; d’aquesta manera, l’actuació afectarà prop d’un 30% de les peces que sostenen la plataforma. Així ho ha detallat el tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font, que ha explicat que aquestes bigues, unides entre columnes, són les que aguanten la plataforma superior. Segons ha precisat, el desgast acumulat del formigó ha deixat exposat el ferro en diversos punts i això ha afavorit processos de rovell. Font ha remarcat que l’afectació no és homogènia i que no segueix un patró fix. En un mateix tram, ha dit, es poden trobar bigues en bon estat al costat d’altres amb patologies. Aquesta distribució irregular és, segons els tècnics, el que obliga a abordar la problemàtica amb una intervenció global sobre els punts afectats. Font ha insistit que, malgrat la intervenció, “la plaça és segura” i que l’actuació s’avança per evitar que el deteriorament progressi.

El reforç previst consistirà en la col·locació de perfils metàl·lics laminars als laterals i a la part inferior de les bigues deteriorades. L’objectiu és redistribuir càrregues i reduir l’esforç estructural de les peces malmeses. La previsió municipal és actuar en aproximadament un centenar de bigues, tot i que la xifra final quedarà concretada quan avancin els treballs de camp. L’inici de les obres està previst entre el 20 i el 25 de febrer. Tot i l’impacte visual que pugui comportar la logística d’obra, el govern municipal preveu minimitzar les afectacions a la superfície de la plaça i mantenir-ne l’ús ordinari mentre duri la intervenció inferior. L'Ajuntament preveu que no calgui tallar el trànsit, tot i que sí que hi haurà ocupació puntual d’espai per emmagatzemar material d’obra.

La via escollida és la d’emergència després de les conclusions coincidents de dos estudis encarregats per l’Ajuntament, que apunten a la necessitat d’actuar de manera immediata. Segons el consistori, les comprovacions tècniques municipals posteriors al temporal Harry també han reforçat aquest criteri.

El full de ruta polític: curt, mitjà i llarg termini

L’alcalde, Lluc Salellas, ha emmarcat la decisió en tres escales temporals. A curt termini, l’emergència estructural per garantir la continuïtat funcional de la plataforma i reduir riscos. A mitjà termini, un pas endavant en mobilitat i funcionalitat de la plaça durant aquest 2026. I a llarg termini, la recerca de finançament extern per abordar una transformació urbanística de més envergadura.

En l’àmbit de mitjà termini, Salellas ha situat la primavera com el moment per obrir una ronda de diàleg amb entitats, comerç i veïnat del Barri Vell i del Mercadal, amb l’objectiu d’afinar una proposta i portar-la a concreció a partir de la tardor. El govern admet que ja té propostes tècniques treballades des de l’àrea de Mobilitat, a partir de dades i de la prova pilot prèvia, però defensa que, en tractar-se d’un procés participatiu, primer caldrà compartir conclusions abans de presentar una proposta tancada.

Seguretat immediata

El tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats, ha remarcat que la plaça de Catalunya “és molt més que un punt neuràlgic” i que té un paper central en la mobilitat de la ciutat. Ha situat l’actuació d’emergència dins d’un debat que, segons ha dit, ve de lluny: d’una banda, la seguretat de l’estructura i, de l’altra, la funcionalitat i l’adaptació de la plaça al segle XXI. Ayats també ha defensat que, per avançar en canvis de mobilitat, cal obrir una ronda de contactes amb veïns i comerços per afinar la proposta i poder aplicar passos durant aquest any. A més, ha emmarcat aquest camí en els compromisos polítics assumits en els “64 punts”.

Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme de Proximitat i Planejament, Lluís Martí Arderiu, ha emmarcat avui les actuacions en el compliment dels acords de govern i ha definit la plaça de Catalunya com un punt “central” i “paradigmàtic” de ciutat. Martí ha defensat que qualsevol canvi s’ha de fer “des del rigor”, amb la seguretat com a primer pas, i ha situat la mobilitat com el segon gran àmbit de treball, especialment per l’impacte que té en la connexió entre barris. També ha plantejat que el debat no s’ha de limitar al concepte de “pacificació”, sinó a una ordenació que millori la qualitat de vida i l’ús ciutadà de l’espai. En aquest marc, ha apuntat la necessitat d’estudiar amb profunditat recorreguts de connexió urbana, en l’eix plaça d’Espanya, Tomàs de Lorenzana, Joan Maragall, plaça de Catalunya i accés al Barri Vell, i ha vinculat qualsevol transformació de més abast a fases posteriors, com concursos d’idees i anàlisi tècnica.

Del debat del 2023 al calendari actual

Durant la compareixença també s’ha recordat que el debat sobre plaça Catalunya no és nou i que ja el 2023 es plantejava la necessitat de repensar la connexió entre Eixample, Mercadal i Barri Vell. El govern municipal evita comprometre una gran obra dins del mandat present, però sosté que la prioritat és posar bases tècniques, de consens i de finançament perquè el projecte de transformació pugui avançar en el cicle següent.

Subscriu-te per seguir llegint