Una promotora demana fer 24 pisos i 26 aparcaments al Garatge Forné de Girona
Ha entrat un projecte de reforma de l’edifici a l’Ajuntament i el consistori demana corregir la proposta i ajustar-la als requisits de protecció patrimonial, volumetria i informes sectorials

El garatge Forné, en una imatge recent, vist des de la carretera de Barcelona. / Marc Martí Font

Una promotora ha presentat un projecte a l’Ajuntament de Girona per tirar endavant una operació de transformació a fons del Garatge Forné: la proposta planteja la reforma i ampliació amb canvi d’ús de l’edifici per destinar-lo a habitatges i aparcament. Es tracta d’un immoble existent amb planta soterrani, baixa, primera i segona, que el projecte preveu ampliar amb una remunta de dues plantes reculades de façana, corresponents a la tercera i la quarta. Antigament, havia estat un concessionari de la marca Seat.
Segons la documentació, la promotora Orange Rent Truck SL destinaria una planta a aparcament de vehicles amb un total de 26 places. A la planta baixa i a les plantes pis s’hi preveuen habitatges, fins a un total de 24 pisos: sis per planta, amb l’excepció dels de la tercera i quarta, que es plantegen en format dúplex. L’àmbit del projecte afecta a la finca situada al xamfrà dels carrers Tomàs de Lorenzana i Barcelona, a davant de la plaça d’Espanya i de l’estació del tren.
Demanen més informació
De moment, l’Ajuntament ha aturat temporalment la tramitació de la llicència i ha requerit a la propietat que esmeni mancances abans de continuar. Els interessats han de presentar un projecte refós amb la informació corregida i completa, després d’advertir que cal aclarir aspectes clau perquè l’actuació encaixi amb els criteris urbanístics i patrimonials que afecten l’edifici.

Els baixos de l'edifici amb l'antiga entrada a l'antic concessionari de la Seat. / Marc Martí Font
Un dels punts més sensibles és l’encaix de la nova volumetria: el consistori indica que la proposta, tal com està plantejada, podria superar l’alçada d’edificis veïns i acabar generant noves mitgeres vistes, una situació que no s’admet en aquest cas. També reclama més documentació gràfica (plantes, seccions, alçats, fotografies i detalls d’enderroc i obra nova) per valorar què es conserva i què es modifica en un immoble amb parts protegides.
A més, el decret exigeix incorporar les prescripcions dels informes sectorials, especialment les vinculades al risc d’inundabilitat (zona amb condicionants que obliguen a justificar mesures de protecció) i les exigències de prevenció d’incendis derivades del futur aparcament.

Un detall de la façana de la finca, plena de pintades. / Marc Martí Font
Tot plegat torna a situar el Garatge Forné al focus públic: és una peça icònica de la Girona contemporània, atribuïda a l’arquitecte Joan Maria de Ribot, amb elements singulars -com la façana i la rampa helicoïdal- que han estat objecte de debat i que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) recent ha contribuït en la polèmica.
La sentència
Fruit d’aquesta sentència, el consistori i la Generalitat han hagut d’indemnitzar els amos del garatge amb 4,5 milions d’euros a parts iguals. La sentència estimava que la propietat havia sofert una «restricció de l’aprofitament urbanístic» de la finca atès que l’especial catalogació del Garatge Forné, tant de la façana exterior com d’element interiors com la rampa per a cotxes que va pujant pels pisos, en rebaixava molt l’edificabilitat de manera «sobrevinguda». Per tant, es poden construir habitatges però mantenint les parts catalogades.
Una sentència va obligar l’Ajuntament i la Generalitat a indemnitzar la propietat amb 4,5 milions
Els propietaris havien demanat una indemnització propera als nous milions per aquest perjudici, però la sentència només ho va tenir en compte «parcialment» rebaixant-la a quatre i mig. La sentència manté la protecció a parts de l’edifici. Tot plegat per una modificació del Pla General feta l’any 2008. La Generalitat de Catalunya, que va validar els canvi en el planejament urbanístic, també va acabar implicada en el procés judicial.
Qui hi ha darrera?
El projecte l’impulsa Orange Rent Truck, SL, una societat constituïda el 2016 i amb domicili a Vilablareix, que en els darrers anys ha reforçat estructura: el 2024 va situar el capital social per sobre dels 5,7 milions d’euros i va passar a funcionar amb consell d’administració. La presidència recau en Josep Forné Tomàs i hi figura també Yolanda Capdevila Núñez, a més a més de diversos consellers amb el cognom Forné i Capdevila, un detall que apunta a un entorn de gestió de perfil familiar darrere l’operació.
Subscriu-te per seguir llegint
- Lamine Yamal, sobre la seva infància: 'No teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo
- Un conductor ferit greu a l'N-260 després de quedar atrapat per una esllavissada a Ripoll
- Un restaurant de Girona, obligat a canviar de nom
- Una estudiant de la UdG obté la segona millor nota del MIR de Psicologia: 'He estudiat fins a deu hores diàries
- Veïns d'un barri de Girona volen evitar que una Festa Major d'un altre barri se celebri a casa seva
- El pantà de Susqueda supera la seva capacitat i sobreïx després de la llevantada Regina
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en què et pot passar factura sense que ho sàpigues
- Toni Pons registra un nou rècord de facturació i es prepara per traslladar-se a Bescanó