Equipaments
Enllestides les obres per fer deu tombes islàmiques al Cementiri Nou de Girona
Les tasques van acabar el desembre, però no se’n pot fer ús perquè s’ha de fer un estudi i s’ha d’aprovar la taxa corresponent
L’Ajuntament preveu posar-les en funcionament aquest any

Les tombes islàmiques construïdes en el Cementiri Nou de Girona. / Marc Martí Font

L’Ajuntament de Girona, per mitjà de l’empresa contractada Aldaba Obras Reunidas SL, ja ha construït les deu tombes que permetran les inhumacions segons els ritus funeraris i les regles tradicionals islàmiques al Cementiri Nou de Girona. El contracte amb l’empresa adjudicatària es va formalitzar l’agost de l’any passat i les taques es van allargar fins al desembre. Han costat 96.699,20 euros.
Les deu tombes ja són visibles, així, a l’extrem nord-oest del Cementiri Nou, en una segona plataforma que es va executar únicament a nivell d’excavació de terres durant la construcció de 1994 i 1995. A diferència de les sepultures cristianes, on els difunts són enterrats habitualment en nínxols, les tombes islàmiques se situen a terra, en uns mòduls prefabricats.
Les tombes islàmiques del Cementiri Nou estan separades dels nínxols actuals que hi ha a l’equipament i estan orientades cap a La Meca, respectant els ritus islàmics. L’espai va ser escollit per la comunitat musulmana de Girona amb membres de l’antic equip de govern (Junts i ERC) ja fa més de cinc anys.
Tanmateix, encara no se’n pot fer ús. Fonts municipals expliquen que encara s’ha de «fer un estudi» i «aprovar la taxa corresponent», per la qual cosa no hi ha una data concreta per posar-les en funcionament, tot i que es preveu que s’està «treballant» perquè es posin en marxa «al llarg d’aquest any».

L'espai del Cementiri Nou amb les tombes islàmiques. / Marc Martí Font
Un espai reivindicat
La petició perquè Girona tingués un cementiri islàmic es va fer a mitjan abril del 2020 (en plena primera onada per la covid-19). La comunitat musulmana va reclamar-ho a l’Ajuntament perquè les restriccions arran de la pandèmia impedien repatriar els difunts (que era la manera de fer habitual). El procés, però, es va encallar per temes burocràtics, un dels quals va ser que fins a l'estiu de 2024 la gestió del Cementiri Nou no va ser directament municipal.
El contracte ja especifica que «existeix la demanada reiterada de la comunitat islàmica local al respecte de disposar de tombes per la inhumació dels seus difunts». De fet, la comunitat musulmana de la ciutat ha reivindicat de forma reiterada tenir aquest espai i, fins i tot, els semblava que deu tombes eren poques, ja que la comunitat musulmana a Girona és molt nombrosa. En el seu moment es va dir que la parcel·la on s’han construït les sepultures permet una ampliació en el cas que se n’hagin de fer més.
En l’informe justificatiu per a les obres també es recordava «el dret de les comunitats islàmiques de tenir una parcel·la reservada, dins dels cementiris municipals». A més, en els últims anys la Generalitat de Catalunya, ha anat recordant als ajuntaments que haurien d’habilitar espais en els cementiris municipals per garantir el dret a l’enterrament a les persones musulmanes. Salt, per exemple, preveu construir en el cementiri municipal sis tombes excavades a terra, cadascuna de les quals tindrà capacitat per sis difunts.
Subscriu-te per seguir llegint
- David Uclés: 'Vull que posi que no em sento còmode amb l'entrevista
- Torna l'estafa de l'asfalt a les comarques de Girona: dos detinguts i cinc investigats
- «M’han explicat infidelitats dels nuvis en el mateix casament»
- Una dona mor en caure per un penya-segat a Torroella de Montgrí
- Per què el BCE recomana guardar efectiu a casa? Els diners físics, clau si fallen les targetes i els pagaments digitals
- Així serà la 'tenda 9', el nou model de supermercats de Mercadona
- Catalán: «Vaig haver de demanar festa a la feina per anar a jugar un partit de Segona A amb el Figueres»
- Atraca a Palamós un veler de 1917 construït per al comerç de sal en ports del Mediterrani i l’Àfrica