La UdG impulsa el Passaport de Competències: una eina per potenciar les competències transversals i l'ocupabilitat

Mirar més enllà de les notes i del currículum “clàssic” és el que proposa la Universitat de Girona amb el nou Passaport de Competències. La UdG ha posat en marxa aquesta eina perquè l’estudiantat, i també el col·lectiu alumni, és a dir, els exestudiants, pugui identificar, reflexionar i acreditar competències transversals adquirides durant el pas per la universitat, a partir d’experiències significatives que sovint queden fora de l’expedient acadèmic.

La universitat presenta el projecte com una iniciativa pionera a l’Estat i orientada a reforçar l’ocupabilitat en un mercat laboral cada vegada més exigent i canviant. En aquest escenari, la formació acadèmica continua sent clau, però creix la demanda d’habilitats que les empreses, entitats i institucions valoren a l’hora de seleccionar perfils, com ara la comunicació, el pensament crític i creatiu, la resolució de problemes, el treball en equip, el lideratge o l’adaptabilitat, entre d’altres.

Formació integral

El passaport s’emmarca dins el Model educatiu UdG XXI, que aposta per una formació integral orientada al desenvolupament personal i professional. A la pràctica, l’eina permet recollir i posar en valor competències treballades a l’aula, però també les que es desenvolupen a través de la participació en activitats impulsades per la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional (UCSOP). Entre aquestes propostes hi ha, per exemple, els cursos de l’Escola de Competències, les píndoles d’orientació professional, el voluntariat al territori i el voluntariat internacional, projectes de cooperació i sostenibilitat, iniciatives de promoció de la salut, accions d’emprenedoria i les pràctiques extracurriculars, entre d’altres.

El vicerector d’Estudiants, Robert Martí, defensa que el passaport busca “posar en valor, recollir i acreditar les competències transversals dels estudiants de la UdG”, i remarca que l’abast no es limita a l’estudiantat actual: “Ja no només els estudiants actuals, sinó també els alumni, és a dir, els exestudiants”. En aquest sentit, Martí subratlla que el món laboral “demana anar una mica més enllà” de la formació estrictament acadèmica: “És important, òbviament, la formació acadèmica de l’estudiant, però cada cop més, en aquest món més competitiu, demanen també recollir i acreditar unes competències transversals”. Segons explica, aquestes competències poden anar “des de la capacitat de lideratge” fins a aspectes vinculats a la comunicació o al compromís social. I aquí és on, afirma, la UdG vol fer visible un seguit d’experiències que ja existien i es promovien: “Les diferents activitats que es fan a la UCSOP, que ja es portaven fent, ara el que fa aquest passaport és reconèixer-les. Són activitats molt variades i el que fa aquest passaport és recollir-les, posar-les en valor i acreditar-les”.

Autoconeixement

La universitat també posa l’accent en el component d’autoconeixement que incorpora l’eina. El passaport fomenta l’autoavaluació, facilita identificar punts forts i àrees de millora i permet aportar evidències concretes del desenvolupament de competències transversals. A la vegada, la UdG assenyala que el sistema pot ajudar les empreses i entitats a reconèixer aquest “valor afegit” de les persones titulades a la UdG, més enllà del seu expedient.

En el mateix sentit, el vicerector d'Estudiants insisteix en el caràcter estratègic de la iniciativa: “El Passaport de Competències és una aposta estratègica per l’ocupabilitat de l’estudiantat de la UdG, el compromís social i la preparació de professionals capaços d’afrontar els reptes del present i del futur”.

Entre l’estudiantat, el passaport es veu com una manera de diferenciar-se en processos de selecció cada vegada més automatitzats. Roger Miró, estudiant del grau de Publicitat i Relacions Públiques i a punt d’acabar els estudis, explica que, per a ell, pot ser una eina útil en un context de recerca de feina “molt digitalitzat” i, sovint, “automatitzat”: “És una manera d’humanitzar una mica el teu perfil i de donar valor diferent més enllà del currículum”. Miró considera que el passaport ajuda a reconèixer activitats que l’alumnat fa “més enllà de la carrera” i que, habitualment, no queden reflectides de manera formal. I apunta que pot tenir un impacte directe quan s’entra al mercat laboral: “Crec que és un factor diferenciador bastant gran. Si puc reconèixer coses que he fet que altres persones potser no han fet o que no tenen al seu currículum, crec que em dona avantatges”.

L’estudiant també remarca un altre efecte possible: incentivar que l’alumnat s’impliqui més en iniciatives complementàries des de l’inici del grau. “Segurament”, diu, si l’eina s’hagués explicat amb força des del primer any, l’hauria animat a sumar-se a més activitats. En el seu cas, assegura que aquest últim any s’hi ha implicat “molt més” precisament perquè “sabia que hi havia aquest projecte”.

Amb el Passaport de Competències, la UdG vol que tot aquest recorregut, a l’aula i fora de l’aula, sigui més visible, més ordenat i, sobretot, acreditable. Una peça més, segons defensa la universitat, per connectar formació, experiència i ocupabilitat en un moment en què, cada cop més, els processos de selecció busquen perfils complets, amb coneixement, però també amb habilitats demostrables.

Subscriu-te per seguir llegint