Recullen firmes per evitar que es «capturin i matin» coipús a Girona

Una petició impulsada pel col·lectiu Animal Save demana aturar la captura i sacrifici de coipús al riu Onyar, a Girona. El col·lectiu lamenta que tècnics de l’entitat la Sorellona, amb finançament de la Generalitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Girona hagin col·locat trampes al riu amb l’objectiu de «capturar i matar els coipús que hi viuen» i sosté que «existeixen alternatives més ètiques i efectives» al sacrifici, com ara «mètodes de control de natalitat».

Animal Save és es una organització d’activisme per als drets dels animals que sol impulsar accions cridaneres. El col·lectiu també reclama que les administracions adoptin «mesures més humanes i progressives» per gestionar el coipú a l’Onyar i el Ter.

També el partit animalista PACMA critica la mesura. «Estan utilitzant els nostres diners per matar coipús a Girona!», es queixen. El Partit Animalista amb el Medi Ambient ,afirma que el pla «pretén capturar-los amb trampes, sobretot al riu Onyar, per acabar amb les seves vides». El partit assegura que es volen fer «entre tres i sis campanyes de sacrifici» i sentencia: «No a l’extermini». Com a alternativa, proposa «estudiar els seus hàbitats, aplicar la castració i el retorn al medi» i fer «un control ètic durant uns anys», defensant que «els diners públics s’han de destinar a solucions científiques i ètiques, no a matar animals».

Unes 2.000 firmes verificades

La campanya s’impulsa des de Change.org i frega les 2.000 signatures verificades, segons la plataforma.

Des de la Sorellona, que s’encarrega de les gàbies al riu Onyar, fa uns dies van explicar a Diari de Girona que «a la ciutat de Girona se’n retiren entre 100 i 200 exemplars cada any». Segons van explicar, l’objectiu de les actuacions no és eliminar completament l’espècie, sinó «frenar al màxim la seva proliferació» i evitar que s’estengui a altres zones.

El debat sobre la presència dels coipús en terres gironines és controvertit. És especialment sensible perquè el coipú és una espècie exòtica invasora i diverses veus ecologistes alerten del seu impacte. A Girona, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha avisat en més d’una ocasió que la seva expansió «suposa una amenaça per a la flora i fauna locals» i ha remarcat que «en cap cas» s’ha d’alimentar. D’altra banda, entitats vinculades al seguiment del riu i la biodiversitat també defensen que cal contenir-ne l’expansió.

L'arribada a terres gironines

El coipú és originari de Sud-amèrica i a Europa es va introduir perquè es criava en granges pelleteres; molts nuclis salvatges arrenquen d’exemplars escapats -o alliberats- d’aquestes explotacions. El Creaf (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) explica que, tot i les fugues històriques, una nova font procedent de França ha estat determinant en la invasió actual a Catalunya, amb dues vies d’entrada descrites: Vall d’Aran i Empordà . A les comarques gironines s’hi adapta tan bé pel clima suau i perquè els rius, recs i zones humides li ofereixen refugi i menjar, cosa que facilita que s’estableixi i s’expandeixi riu avall i entre conques.

Els impactes a la fauna i la flora

El coipú és un herbívor d’aigua dolça que excava caus als marges. Els principals impactes són:

-Arrasa vegetació aquàtica i de ribera: en menjar-se i arrencar plantes pot degradar canyissars i altres comunitats vegetals, fins i tot afavorint la desaparició local d’algunes plantes.

-Perjudica aus i peixos indirectament: en reduir la vegetació aquàtica, pot disminuir la cobertura i les superfícies útils per a nidificació d’aus aquàtiques i pot danyar zones de cria de peixos.

-Alteració d’hàbitats i cascada sobre biodiversitat: la pèrdua d’hàbitat afecta també insectes, ocells i peixos d’aquests espais.

-Erosió i danys als marges: els caus poden debilitar talussos i ribes, i malmetre dics i infraestructures hidràuliques; això altera el riu i generar poblemes de manteniment.

Subscriu-te per seguir llegint