La vida plena de sotracs de Mamadou Nomoko, el sensellar apallissat a Girona

Mamadou Nomoko, l'home sense llar que va ser apallissat brutalment aquest diumenge al barri de Can Gibert, portava a la zona de Girona des de 2012. És el que explica a Diari de Girona el seu cosí, Mamou Nomoko, qui va arribar dimarts de Madrid, on viu des del 2000. Va viatjar a Girona per conèixer de primera mà l’estat de Mamadou, amb qui va créixer a Mali, el seu país natal, per la poca diferència d’edat entre els dos (Mamadou té 52 anys i Mamou 51).

Mamou va poder arribar a Girona pel contacte d’uns coneguts i va visitar el seu cosí a l’hospital Josep Trueta, on està ingressat a l’UCI estable dins la gravetat i amb pronòstic reservat. Viu el moment amb preocupació, i quan el va veure no va poder evitar que li caiguessin les llàgrimes. Feia gairebé vint anys que no el veia.

El cosí explica que Mamadou va arribar a Espanya el 2006 amb pastera i entrant per Ceuta, a la recerca d’una «vida millor». A Mali havia estat casat, però abans de marxar es va separar sense tenir fills. També va deixar enrere els seus pares, que ja són morts. Mamadou es va establir a Albacete (on també havia viscut el seu cosí el primer cop que va arribar a Espanya el 1999), on «tenia feina, cotitzava i tenia documentació». Treballava «al camp», sembrant verdures com patates o pastanagues, i vivia amb un cosí (en té cinc que viuen a Espanya). Malauradament, tot es va truncar el 2012, no va voler viure més amb el cosí i se’n va anar a una «casa abandonada», i tampoc va voler «renovar la documentació». Va desaparèixer d’Albacete, i en aquell moment es van adonar que «alguna cosa no anava bé».

L'arribada a Girona

Lamenta que a partir d’aquell moment va ser molt difícil poder contactar-hi, ja que «no tenia documentació» i que la policia no podia «fer res». Des d’aquell moment, va estar per la zona de Girona, al carrer o ocupant algunes cases. El van poder localitzar dos anys més tard, però no va ser fins fa quatre anys que l’únic germà que té, i que viu a Itàlia, el va visitar. «No el va reconèixer», detalla Mamou. No ho va fer en cap moment al llarg dels cinc mesos que va ser a Girona, però va haver de tornar a Itàlia «per feina i perquè no tenia la documentació espanyola».

El cosí ja va voler venir a veure’l a Girona durant les passades festes de Nadal. Tot això, perquè un conegut establert a la ciutat li va comentar que Mamadou «estava malalt». La feina, però, va impedir que pogués viatjar. Ho ha fet ara, després de conèixer, per un altre conegut, la pallissa que va rebre per part d’un individu que ja ha entrat a presó provisional a l’espera de judici.

Sí que Mamou qüestiona alguns aspectes des que va arribar aquest dimarts a Girona. Segons explica, a l’hospital estaven avisats de la seva arribada, però per sorpresa es va trobar que, en aquell moment «la doctora estava reunida amb una fundació i li estava donant informació» sobre la víctima. «Primera havia de ser la família», critica. Tot això, perquè des de 2023 aquesta fundació gironina té la «tutela» de Mamadou i que va ser «ordenada per un jutge», un aspecte que el cosí no veu amb bons ulls.

En tot cas, sí que agraeix el treball que ha fet aquesta fundació per Mamadou. Mamou va tornar aquest dimecres cap a Madrid perquè a Girona ja no «podia fer res més». Així i tot, té la paraula de la fundació que l’avisaran «de qualsevol novetat» que es pugui produir sobre l’estat del seu cosí. Mentrestant, a Madrid, posarà el cas «en mans d’un advocat» perquè hi ha aspectes que no «entén» i, d’aquesta manera, el puguin «assessorar per saber el que pot fer» amb el cas.

Persona «independent»

Segons li han explicat, i pel que va poder observar durant tots els anys que van créixer junts a Mali, Mamou defineix el seu cosí com una persona «pacífica, tranquil·la i molt independent» i que volia passar «desapercebut». Assenyala que va ser ell que va prendre la «decisió de viure el carrer» i que «no demanava res a ningú». També com alguns veïns li portaven menjar, beguda o mantes, però ell «ho rebutjava». Pel que li han explicat, se’l veia sempre assegut en un mateix banc de la plaça Isabel Vilà i Pujol en la «mateixa posició», amb diferents bosses al costat.

Tot això, ja feia intuir que tenia algun problema. Però Mamou explica que tot just ara ha sabut que tenia un deteriorament cognitiu. Sí que, tal com va apuntar l’Ajuntament de Girona, confirma que va estar ingressat a l’Hospital Psiquiàtric Santa Caterina i que, des d’allà li havien explicat que abans d’ingressar tenia «episodis agressius». Des que va sortir de l’hospital i s’havia instal·lat al barri de Can Gibert el setembre de 2025 no havia presentat «cap símptoma d’agressivitat» i no havia «fet mal a ningú».

«Aprofitant la situació»

També agraeix tot el suport rebut en la concentració que es va fer aquest dimarts a la cruïlla entre el passeig d’Olot i el carrer Bastiments, el mateix lloc on va tenir lloc l’agressió. Segons el que li han explicat, s’havia avisat a la Policia Municipal de Girona, Serveis Socials, Càritas o La Sopa i la resposta era que «no podien fer res si ell no volia».

Més enllà d’això, però, reclama que tot plegat «no es converteixi en una arma política, que és el que sembla ara» perquè «s’estan aprofitant d’una situació que ja coneixien». «Mentre estava al carrer estava oblidat pel món i ningú podia fer res per a ell, i ara tothom vol pujar al carro», etziba, i critica diferents informacions que han sortit a les xarxes socials que «no diuen la veritat».

Amb el cas de l’agressió en concret no vol entrar massa. Pel que li han explicat «anava cap a la cantonada i es va trobar amb l’individu, que té antecedents». Els fets van passar diumenge a primera hora del matí. Tot apunta que l’agressor va tirar a Mamadou a terra i l’hauria acarnissat amb cops i puntades de peu, amb la sang de la víctima que encara es podia veure en un edifici hores després. En aquest indret els veïns han col·locat espelmes i flors com a gest de suport.

Subscriu-te per seguir llegint