Girona conté l'alè quan el circ desafia la gravetat

Els nervis previs eren inevitables. No cada dia es veu per primera vegada un espectacle d’aquest format i amb jurat, i això ja es notava abans que s’apaguessin les primeres llums. El Circ Elefant d’Or va arrencar ahir a Girona amb la primera semifinal, a la Gran Carpa del Camp de Mart, a la Devesa. L’espectacle Blau va obrir la competició amb dotze números i un ritme sostingut que va mantenir el públic atent, amb l’alè a mig camí, durant dues hores i mitja, una fita gairebé miraculosa en una època en què la concentració acostuma a durar menys que un vídeo curt.

El format marca la funció des del primer moment. No és només un espectacle, també és competició. El jurat professional puntua mentre els artistes actuen, i aquesta presència es nota a la carpa. El públic segueix els números amb una atenció diferent, més fina, com si cada detall tingués pes, i els finals d’actuació es viuen amb una tensió afegida. El festival, a més, va servir ahir per posar en context una presència destacada. Enguany el Circ Nacional del Vietnam compleix 70 anys i, per commemorar l’efemèride, els organitzadors han convidat tres companyies del país a participar en el festival de Girona, que és un referent internacional.

El programa va arrencar, precisament, amb Du Non (Vietnam), un quartet aeri que va situar el llistó de coordinació i confiança des del primer minut. El treball de grup i la precisió van obrir una semifinal que ja convidava a mirar amunt. Tot seguit, l’espectacle va canviar de registre amb Aramis Gonzalez (Argentina) i els malabars, un número on el tempo i la regularitat són la base, i on qualsevol errada es veu de seguida. L’humor el va aportar Moroco (Argentina), un pallasso que va aparèixer a escena un parell de vegades i que va interactuar amb el públic. La primera de les seves entrades va funcionar com a pont abans que el programa tornés a apretar amb disciplines d’alta exigència física.

El tram central va començar amb Duo Kamikaze (Colòmbia) i les cintes aèries, una disciplina que demana força constant i un control molt fi del cos en cada transició. A continuació, Duo AnVi (Ucraïna) va portar a pista un adagio acrobàtic construït sobre l’equilibri i la confiança mútua, amb figures en què el pes i el gest ho són tot. Sense baixar la tensió, Duo In Flow (Rússia) va aparèixer amb el màstil aeri, una proposta que posa a prova resistència i tècnica i que acostuma a deixar la carpa en aquell silenci dens que precedeix l’aplaudiment. Un altre tipus de vertigen, més lligat a l’estabilitat que a l’alçada, va anar a càrrec de Dmitry Lazarte (Argentina). Va actuar amb corró, en un número on el marge d’error és mínim i on el públic es manté pendent del fil de l’equilibri.

A l’inici de la segona meitat, la funció va guanyar velocitat amb Soaring Above the Waves de la Jiangsu Acrobatic Troupe (Xina), una combinació de bàscula i llits elàstics que va omplir la pista de salts encadenats i coordinació de grup. El ritme del número obligava a seguir-lo amb la mirada sense pausa, perquè l’acció sempre arribava un segon abans del que semblava possible.

A la recta final, la nit va mantenir el pols alternant registres sense perdre intensitat. Duo O&S (Tanzània) va portar el mà a mà, una disciplina clàssica que impressiona pel component físic i per la precisió dels equilibris. Tot seguit, Night Strike de DoubleV (Taiwan i Malàisia) va presentar el diàbolo, un exercici d’habilitat i ritme que depèn del control i de la continuïtat de cada seqüència. El programa va tornar a mirar cap amunt amb Woman Warrior (Vietnam) al trapezi, un número aeri que va reforçar el pes dels actes de vol en aquesta semifinal i que va tornar a concentrar l’atenció de la graderia en el sostre de la carpa. El tancament del programa competitiu va anar a càrrec de Troupe Tengri (Mongòlia), amb bàscula, en un final d’energia alta i treball col·lectiu. I, com marca el ritual del festival, la funció es va acomiadar amb la sortida conjunta de tots els artistes de l’espectacle a la pista, un final que fa de resum visual de la nit abans que les puntuacions acabin de fixar el veredicte.

Quan la funció va acabar i la pista va reunir tots els artistes, la carpa va tornar a respirar. Les actuacions havien a obert el Circ Elefant d’Or amb una semifinal sostinguda, intensa i variada, d’aquelles que et fan mirar el rellotge i sorprendre’t que ja hagin passat dues hores i mitja.

Subscriu-te per seguir llegint