Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona registra un descens del 10% d'habitatges buits, però manté la segona xifra més alta en onze anys

Un estudi elaborat per l'Ajuntament estima que el 2025 hi havia 1.483 immobles sense ús, baixant el registre rècord de 2024, quan se'n van comptar 1.648

L’illa de cases a tocar de l’Onyar entre les places Independència i Catalunya té entre 21 i 25 habitatges buits.

L’illa de cases a tocar de l’Onyar entre les places Independència i Catalunya té entre 21 i 25 habitatges buits. / Marc Martí Font

Josep Coll

Josep Coll

Girona

Després d’arribar a la xifra rècord de 1.648 habitatges buits el 2024, un estudi elaborat per l’Ajuntament de Girona estima que, en l’última actualització de l’abril de 2025, a la ciutat hi havia 1.483 immobles buits, representant un descens del 10%. És, però, la segona xifra més elevada dels últims onze anys, tot i que anteriorment ja s’havien superat el miler. Tot això coincideix amb el canvi en la metodologia del recompte.

Fins al 2023 es tenia en compte, primer, si hi havia algú empadronat a l’habitatge i després si s’havia consumit aigua. Sí que entre 2015 i 2018 es va superar el miler, arribant als 1.397 el 2016. Mentrestant, el mínim es va registrar el 2021, amb 785 pisos buits.

Ara, però, es fa al revés i es té en compte primer el consum d’aigua i després l’empadronament. L’informe indica que «un consum baix d’aigua es considera com a paràmetre per establir que l’habitatge es troba buit o infrautilitzat». En aquest cas, el llindar és de cinc metres cúbics. Tot això, a part d’alguns criteris addicionals, ja que, per exemple, si s’han donat d’alta fa menys de dos anys no es consideren buits.

L’estudi reconeix que no es disposa «d’un registre d’habitatges buits o de lloguer», i això fa necessari reconèixer l’estat d’ús dels immobles a partir de «registres indirectes». L’informe deixa clar que hi pot haver alguna «imprecisió» en el recompte després de consultar els diferents censos.

Els 1.483 habitatges buits que s’estima que hi ha a la ciutat representen un 3,03% dels immobles totals (49.022). En tot cas, l’estudi també detecta 7.344 habitatges en ús sense empadronament, fet que faria augmentar el padró real de la ciutat. La raó és que el 2025 hi havia 109.045 habitants segons el padró, però encara s’haurien de sumar 19.902 possibles habitants en habitatges en ús sense empadronament.

Distribució per barris

L’informe també detalla el nombre d’habitatges buits per sector. Els que sumen entre 101 i 397 pisos buits (el màxim) són l’Eixample Sud i Nord, el Mercadal i el Barri Vell, que històricament han estat en les posicions capdavanteres d’aquest llistat. És en aquest últim sector on hi ha més illes de cases amb habitatges buits. Per exemple, segons l’informe, l’illa de cases a primera fila del riu Onyar, entre la plaça de la Independència i la plaça de Catalunya (al costat de la rambla de la Llibertat), té entre 21 i 25 immobles sense ús.

En el segon bloc de la classificació hi ha els barris de Font de la Pólvora, Carme-Vista Alegre i Santa Eugènia, amb entre 51 i 100 habitatges buits. En canvi, els barris amb menys habitatges buits són Fontajau, Domeny Nord, Germans Sàbat i Mas Xirgu, amb entre un i cinc immobles sense ús.

Entre sis i deu se’n compten a Domeny Sud, Torre Gironella, Sant Narcís i Sant Ponç. Finalment, Taialà, Can Gibert, l’Avellaneda, Palau, Montilivi, la Creueta, Vila-roja, Sant Daniel, Montjuïc, Pedret i Pont Major en tenen entre onze i cinquanta.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents