Premi Tres de Març: Salt defensa la interculturalitat i el diàleg com a motor de cohesió

El Teatre de Salt es va omplir aquest dimarts al vespre per al Premi Tres de Març, una de les cites institucionals més simbòliques del calendari local i, alhora, un dels primers actes de gran format de Cristina Alarcón com a alcaldessa. La gala va distingir el rector de Sant Cugat, Fèlix Mussoll, i va reunir una àmplia representació política i social. Entre els assistents hi havia l’exalcalde del municipi i diputat al Parlament, Jordi Viñas, i el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà.

El guardó pren el nom d’una data clau per a Salt, perquè el 3 de març de 1983 el municipi es va separar de Girona i va esdevenir independent. Amb els anys, aquell aniversari s’ha consolidat com un símbol d’identitat local i també com el marc d’un premi que reconeix trajectòries molt lligades a la vila.

Mussoll va recollir el premi amb un discurs d’agraïment en què es va mostrar sorprès i va remarcar que hi ha molta gent que treballa pel poble «sense fer soroll» i que també se’l mereixeria. Tot i això, va explicar que l’acceptava com un incentiu per continuar treballant per la convivència i la cohesió, i el va voler compartir amb la comunitat parroquial de Sant Cugat i amb les persones que li han fet costat.

La intervenció del guardonat va girar, sobretot, al voltant de la identitat. Per situar el debat, va recuperar dues frases molt arrelades a Salt. D’una banda, la definició de Salvador Sunyer, «Salt és el món en petit». De l’altra, el record de Miquel Casellas, Premi Tres de Març del 2013, mort fa pocs mesos, amb una sentència que va arrencar somriures, «Salt es porta a l’ADN, però no et preocupis, perquè és un virus que s’encomana».

A partir d’aquí, Mussoll va desgranar tres elements que, al seu entendre, en són el «moll de l’os». Va situar en primer lloc la llengua i la cultura catalanes com a eix de cohesió i va defensar que els nouvinguts que aprenen català «no perden la seva llengua, sinó que s’enriqueixen» i s’endinsen en la cultura del país. També va insistir en la importància del coneixement mutu, perquè, va dir, «com més es coneixen» les persones, «més es valoren».

El segon pilar el va vincular al teixit d’associacions i entitats, que va descriure com un potencial humà i de convivència enorme. Va assenyalar que és en els actes del calendari associatiu, en les trobades i en la vida quotidiana on el municipi es troba, comparteix i es fa més fort.

I el tercer eix, la interculturalitat, va ocupar un tram central del discurs. Mussoll va defensar l’intercanvi i l’enriquiment mutu i ho va resumir amb una idea que va quedar com una de les més citables de la nit. En aquest punt, va posar l’exemple d’un jove del Cau de Salt, de procedència centreafricana, que li havia explicat que fora del municipi el miraven com un estranger, mentre que a Salt el miraven «com un de casa». Ja al tram final, va fer una crida a continuar treballant pel que Salt és i pel que vol ser, comptant amb tothom i sense deixar ningú enrere. Va tancar citant Nelson Mandela per reivindicar l’educació com a eina de canvi i va resumir-ho amb una imatge final. Si Salt és un món en petit, també és «una escola en gran».

El retrat d’Alarcón

L’alcaldessa, Cristina Alarcón, va ser l’encarregada de fer entrega del guardó i va aprofitar el discurs per posar el focus en el Mussoll més quotidià, el que participa del municipi més enllà del rol pastoral. Va explicar que havia volgut parlar de Fèlix Mussoll i no del «rector» perquè, va remarcar, el reconeixement posa en valor sobretot la seva ciutadania i la manera com s’implica en la vida col·lectiva.

Alarcón també va subratllar la presència constant del guardonat en actes i espais del poble i va recordar que va arribar a Salt el 2009, un recorregut que, va dir, l’ha convertit en un saltenc més. Va destacar el seu paper en la taula interreligiosa i la manera com ha contribuït a reforçar punts de trobada en un municipi divers, així com el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes com a factors de cohesió. I va remarcar el tarannà amb què, al seu entendre, ha fet aquesta feina, «des de la discreció, la humilitat i el treball», amb constància per contribuir a millorar persones, societat i municipi. Va concloure agraint-li la feina feta i, sobretot, la manera de fer-la, perquè, va dir, així «fas poble, fas Salt».

La cerimònia també va incloure la projecció de vídeos amb testimonis d’entitats i persones properes al guardonat i va comptar amb l’actuació del duet Johnny Bigstone & Sweet Marta, que va posar banda sonora a la nit.

Subscriu-te per seguir llegint