Fèlix Mussoll, premi Tres de Març: «La identitat del poble de Salt es construeix convivint»

Què va sentir quan va saber que el jurat el proposava per al premi?

Quan l’alcaldessa em va comunicar que el jurat del Premi 3 de Març m’havia proposat per unanimitat, la primera reacció va ser dir-li que no, perquè a Salt hi ha moltes persones que també mereixen aquest reconeixement pel seu treball per la cohesió social. Però, com que era una decisió ja presa, la vaig acceptar. Ho agraeixo moltíssim i ho entenc com un estímul per continuar treballant per Salt i per la identitat del poble.

Quan l’alcaldessa em va comunicar que el jurat del Premi 3 de Març m’havia proposat per unanimitat, la primera reacció va ser dir-li que no

El reconeixement posa en valor la seva implicació amb el municipi més enllà de la parròquia. Vostè com ha viscut aquest vincle amb Salt?

El vincle amb Salt és total. La parròquia està plenament integrada al poble, i el poble també forma part de la vida de la parròquia. Les persones implicades en la comunitat parroquial també participen en associacions i entitats de Salt. Per això la parròquia no és una illa, sinó un espai connectat amb la vida del municipi. Jo, com a rector, intento mantenir el contacte amb els grups i entitats del poble i ajudar, tant com puc, a reforçar la convivència. Insisteixo molt en la interculturalitat, en el diàleg interreligiós i en el valor de les diferències.

Avui la convivència és molt més normalitzada i quotidiana, i en això hi han ajudat molt les escoles, les entitats, les associacions de veïns i l’esport

Fa de rector de l’església de Sant Cugat des del 2009. Com diria que ha canviat Salt en aquests anys?

En aquests anys, Salt ha canviat sobretot en la convivència intercultural. Al principi hi va haver dificultats i això va projectar una imatge negativa del poble, però amb el temps s’ha reconduït gràcies a l’entesa entre entitats, col·lectius i veïns, perquè tothom volia viure en pau i viure bé. Avui la convivència és molt més normalitzada i quotidiana, i en això hi han ajudat molt les escoles, les entitats, les associacions de veïns i l’esport, que han esdevingut espais clau de relació entre famílies d’orígens diversos.

La parròquia no és el mossèn, sinó les persones que se la senten seva, i el rector ha d’estar al seu servei.

I què ha après vostè de Salt que no s’esperava quan hi va arribar?

He après que Salt és una mena d’escola. És un poble on la diversitat t’obliga a mirar bé i a entendre que aquesta realitat ens enriqueix, tant com a persones com a societat. Jo hi he après a valorar les diferències, sobretot de procedència, i a tenir molt clar que no hi ha d’haver ciutadans de primera i de segona, a Salt tots som ciutadans de primera. Això vol dir treballar pels drets de tothom, especialment en un municipi que té dificultats d’habitatge, problemes econòmics i manca de feina, situacions que sovint acaben generant problemes familiars. Però precisament per això no es pot marginar ningú ni deixar ningú enrere; al contrari, qui més ho necessita ha de ser el primer.

El jurat destaca la seva aposta per una església oberta i acollidora. Què vol dir això en la pràctica?

Una església oberta i acollidora vol dir que tothom s’hi pugui trobar a gust i que la parròquia sigui un espai viu, amb grups diversos però amb una mirada compartida d’obertura. No és una església tancada en normes i ritus, sinó una comunitat atenta als problemes de la societat i integrada en la vida del poble. Aquesta manera de fer també es veu en la presa de decisions: els acords es construeixen entre tots. La parròquia no és el mossèn, sinó les persones que se la senten seva, i el rector ha d’estar al seu servei.

Quina importància té el treball pel diàleg interreligiós a Salt?

El diàleg interreligiós és clau en un municipi com Salt. Per això la Taula de Diàleg Interreligiós, que es reuneix cada dos mesos amb representants de diverses comunitats religioses, serveix per compartir inquietuds sobre la convivència i reforçar la bona relació, l’intercanvi cultural i el respecte mutu. No s’hi debaten qüestions doctrinals, sinó allò que uneix. Cadascú manté les seves creences, però les posa al servei d’un objectiu comú, el bé del poble.

Quines necessitats socials veu avui més presents a Salt?

Les necessitats socials més urgents que veig són sobretot l’habitatge i la feina. Les dificultats per accedir a un habitatge, i les ocupacions que se’n deriven, evidencien un problema de fons en un dret bàsic que s’hauria de garantir millor. És un dels grans reptes del municipi. L’altra gran necessitat és la feina: Salt havia tingut molta activitat industrial, sobretot tèxtil, i la desaparició d’aquest teixit encara es nota en la manca d’oportunitats laborals.

Cadascú pot pensar diferent, però el que uneix és la voluntat d’igualtat, de fraternitat i de bona relació

Hi ha algun moment que l’hagi marcat especialment?

Sí, el que més m’ha marcat és la bona acollida. Quan vaig arribar, un veí em va dir que no el veuria mai a l’església, i jo li vaig respondre que això no impedia que poguéssim ser bons veïns. Per a mi, això resumeix molt bé Salt, cadascú pot pensar diferent, però el que uneix és la voluntat d’igualtat, de fraternitat i de bona relació. Això és el que més m’ha impressionat del poble, que la gent és molt acollidora quan la tractes de tu a tu.

Què li agradaria que la gent de Salt recordés de la seva feina?

M’agradaria que la gent recordés, sobretot, que soc un ciutadà igual que qualsevol altre. El que més valoro és que hi hagi bona relació al poble, que ens saludem, que ens valorem, que siguem bons veïns i que participem en la vida ciutadana. Salt té una identitat molt forta, i aquesta identitat no es fa només amb història o símbols, es fa convivint. Al final, la identitat d’un poble es construeix en la convivència, tant en les relacions més properes com en els petits gestos del dia a dia.

Subscriu-te per seguir llegint