La bretxa que perdura a la UdG: més homes entre docents i investigadors
Els últims informes i la plantilla actual mostren que la distància s’escurça, però el desequilibri persisteix sobretot a les càtedres i en els àmbits tècnics

L’entrada de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. / Aniol Resclosa

La Universitat de Girona manté oberta una bretxa de gènere en un dels espais centrals de la seva activitat, el personal docent i investigador. Les dades més recents, actualitzades a 2 de desembre de 2025, indiquen que la plantilla està formada per 953 dones i 998 homes. La diferència és més ajustada que en cursos anteriors, però confirma que, quan es posa el focus en qui imparteix classes i en qui fa recerca, la majoria continua sent masculina.
Aquesta realitat no és nova ni respon a una fotografia puntual. Des de la universitat remarquen que fa anys que treballen per reduir aquesta bretxa i recorden que el 2021 van aprovar el segon Pla d’Igualtat, vigent fins al 2025, que inclou entre els seus eixos la recerca amb perspectiva de gènere i mesures per corregir desigualtats en la carrera acadèmica. Segons la UdG, entre les actuacions impulsades hi ha la promoció d’una representació paritària de dones i homes en les comissions de selecció del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, així com mesures per evitar que la maternitat penalitzi la trajectòria investigadora. La universitat cita, en aquest sentit, l’ampliació dels períodes de recerca després del permís de maternitat, mecanismes de compensació per facilitar la intensificació investigadora posterior, criteris favorables en cas d’empat en convocatòries de professorat agregat, la reserva de places per a dones catedràtiques i la valoració de mèrits transversals vinculats a les polítiques d’igualtat i inclusió. Enguany, un cop acabada la vigència del pla, la UdG haurà d’aprovar-ne un de nou que fixi les bases dels pròxims anys.
Els set informes anuals de dades desagregades dels cursos 2017-2018 a 2023-2024, els últims disponibles, reforcen aquesta idea de continuïtat. Tot i que en el conjunt de la comunitat universitària hi ha més dones que homes, aquesta majoria femenina no es trasllada plenament al professorat i al personal investigador. La sèrie completa reforça aquesta tendència. El 2017-2018 la UdG tenia 636 dones i 795 homes entre el personal docent i investigador. El curs següent eren 758 dones i 910 homes. El 2019-2020 la xifra va passar a 790 dones i 950 homes. El 2020-2021 es va enfilar fins a 850 dones i 1.042 homes. El 2021-2022 es van registrar 887 dones i 1.069 homes. El 2022-2023 es va arribar a 961 dones i 1.066 homes. El 2023-2024 es va situar en 966 dones i 1.056 homes. I aquest curs 2025-2026, la universitat compta amb 953 dones i 998 homes en aquest col·lectiu. Any rere any, per tant, la UdG ha mantingut més homes que dones entre les persones que fan docència i recerca.
L’evolució
Això no vol dir, però, que la situació no hagi evolucionat. Una de les lectures més clares de tota la sèrie és que la distància s’ha anat reduint amb el pas del temps. Si al començament del període la diferència era més marcada, en els últims cursos la UdG s’ha anat acostant a una situació més equilibrada. L’informe del 2023-2024 ja situava el repartiment global del professorat i personal investigador en un 52% d’homes i un 48% de dones, una aproximació a la paritat que les dades actuals mantenen.
Ara bé, el desequilibri no es veu només en el nombre total de docents i investigadors. Allà on es fa més visible és en els nivells més alts de la carrera acadèmica. Ja en el curs 2017-2018 la universitat destacava que la diferència més gran es trobava en la categoria de catedràtics, que gairebé triplicava la de catedràtiques. Les dades actuals continuen apuntant en la mateixa direcció. Aquest curs, la UdG té 67 catedràtics d’universitat homes i 18 dones, fet que fa que la xifra d’homes gairebé quadripliqui la de dones. També entre els titulars d’universitat es manté la majoria masculina, amb 106 homes i 71 dones. La desigualtat, per tant, no es limita a la composició general de la plantilla acadèmica, sinó que també es fa evident quan es mira qui arriba als llocs de més rang i responsabilitat.
La Politècnica
El repartiment per àmbits també ajuda a entendre on es concentra més aquesta diferència. L’Escola Politècnica Superior és, de manera sostinguda, el gran nucli masculinitzat de la UdG. Ja el curs 2017-2018 només el 26% del seu professorat eren dones, mentre que els homes representaven el 74%. Set anys després, el panorama pràcticament es manté.
Les dades d’aquest curs permeten afinar encara més aquesta idea. Arquitectura i Tecnologia de Computadors és el departament amb menys presència femenina, amb només un 15% de dones. També registren percentatges molt baixos Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística, amb un 18,07%, Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica, amb un 21,62%, i Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial, amb un 22,54%. A l’altre extrem hi ha Infermeria, on passa just el contrari. El 2017-2018 ja comptava amb un 76% de professorat femení i el 2023-2024 es mantenia en el 79% de dones i el 21% d’homes. La plantilla actual encara accentua aquest biaix, amb un 81,17% de dones.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els turistes que arriben a l'aeroport de Girona tenen dificultats per arribar a destí per la manca de connexions
- Bones notícies si ets pensionista: pots reclamar fins a 4.000 euros a Hisenda si compleixes aquests requisits
- Mor la conductora d’un turisme en un xoc frontal amb un camió a l’N-260 a Maià de Montcal
- El Col·lectiu de Crítics perdrà la gestió del cinema Truffaut després de més de 25 anys
- Balliu, de Caldes de Malavella al món: una empresa familiar que ha convertit la durabilitat del mobiliari exterior en marca pròpia
- El xafastre ripollès
- Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària
- Localitzen a Lloret de Mar una nena de sis anys sostreta per la mare a França i desapareguda des de feia mesos