Pont Major prioritza voreres dignes i espais per a gent gran en el Pla de Barris

Girona va ser seleccionat el desembre en la primera convocatòria del Pla de barris i viles 2025-2029 i rebrà 12,37 milions per part de la Generalitat per millorar el barri de Pont Major. En total, el projecte pressupostat per transformar aquesta zona de la ciutat és de gairebé 25 milions d’euros. Entre les actuacions anunciades s’inclou la rehabilitació integral del parc d’habitatges, l’arranjament de voreres, la renovació de l’arbrat, enllumenat i mobiliari urbà i convertir el carrer Portlligat en un eix verd.

Els veïns, però, tenen clares quines han de ser les prioritats pel barri, una de les quals està entre les mesures anunciades. Es tracta de l’arranjament de voreres. «Hi ha espais on no hi ha voreres», lamenta el president de l’Associació de Veïns de Pont Major, Josep Maria Castanyer. Per exemple, en l’illa que comprèn els carrers Ramon Llull, Formentera, Gran Canària i Sant Joan Bosco hi ha alguns punts sense cap classe d’espai pel pas de vianants, o d’altres que no tenen panots com a la resta de la ciutat.

«És senzill de fer», assegura Castanyer. Cal tenir en compte que en aquesta zona del barri es preveu aixecar diferents blocs de pisos, amb un màxim de cinc plantes més àtic, amb fins a 441 habitatges. Això farà modificar el carrer Formentera i, en general, tota la zona. Els edificis, en un principi podien arribar fins a les vuit plantes, però la pressió veïnal va fer reduir l’altura.

Espais per a gent gran

El president de l’associació veïnal creu que també s’hauria «d’actuar aviat» al Centre Cívic perquè és un «espai reduït» i hi ha de «conviure tothom». S’hi fan cursos, tallers i activitats per a la gent gran, però cada vegada més poques, perquè han anat «fugint». Tot això, perquè la Sala Regàs, «l’espai noble» de l’equipament ha canviat.

Castanyer explica que la gent gran «ha marxat perquè els joves han envaït l’espai de forma nombrosa i sorollosa». Remarca que el Pla de Barris «contempla desplaçar els joves», però ell pensa que «potser seria més fàcil desplaçar la gent gran». En tot cas, detalla que és «important» dotar amb un bon equipament «tant a joves com grans», perquè ara la convivència és «incompatible».

Línia de bus

La tercera demanda amb discòrdia dels veïns és millorar la línia de bus que passa pel barri. En aquest cas, les línies L6 i L16 que, fins a finals de 2023, eren una única línia. TEISA va voler augmentar la freqüència de busos entre Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià amb el desdoblament, però Castanyer apunta que amb aquesta mesura «es va entrar en crisi».

La raó és que, ara, els veïns de Pont Major no poden anar directament al CAP de Sarrià de Ter, que és el centre del qual depenen els residents del barri. «Fa un altre recorregut», lamenta el president de l’associació veïnal. Ara passa pel barri el bus de la línia L16, que no té parada al CAP de Sarrià (sí que en té a altres punts del municipi). La línia L6 sí que va al centre sanitari del municipi veí, però no passa per Pont Major, sinó que passa per l’altre costat del riu Onyar. És a dir, per l’Hospital Josep Trueta, on tampoc poden anar «sense fer transbord». «S’ha de rectificar amb el Pla de Barris», demana Castanyer.

Altres demandes

Entra d’altres, també demanen més seguretat i millorar el civisme en els espais públics. També una millora de la mobilitat perquè, des de l’obertura del pont de l’Aurora «ha incrementat el trànsit». El Pla de Barris «ho contempla», però «és molt difós». Per exemple, els veïns demanen «fer una variant», que «no hi és» en el Pla.

Un altre aspecte que no es contempla és la «cessió del teatre» que hi ha a l’institut Narcís Xifra a l’Ajuntament. «Seria un bon equipament si pogués passar al servei del barri», assegura Castanya, tot i que això «ha quedat exclòs» del Pla de Barris.

Amb tot, Pont Major comptarà amb una oficina des d’on «es pilotarà el Pla de Barris». Castanyer remarca que l’associació veïnal podrà «anar intervenint» per definir les millores. Fa un mes ja es va fer una trobada entre l’Ajuntament i els veïns en el marc del projecte Construïm Ponts.

Subscriu-te per seguir llegint