Condemnen la constructora a pagar 543.290 euros pel litigi del cost de la Clínica Girona

Un jutjat de Girona ha resolt el conflicte econòmic derivat de la construcció de la Clínica Girona, un cas que s’havia convertit en una batalla de liquidacions. La sentència tanca el plet amb un balanç final de deutes i condemna la constructora (una UTE) a abonar 543.290,78 euros al centre sanitari, més interessos.

El nucli del litigi era la discrepància sobre quin havia estat el cost real de l’obra. La UTE (formada per Construccions Rubau SA i Agefred SL) defensava que la liquidació del contracte havia d’enfilar-se fins als 60.806.216,35 euros (sense IVA). La Clínica, en canvi, sostenia que el que quedava reconegut a les certificacions d’obra era de 52.778.732,74 euros (sense IVA). D’aquesta diferència en sortia la reclamació principal: la constructora reclamava 8.027.483,61 euros com a import pendent, a més de 37.905,65 euros en retencions.

Aquesta diferència global es nodria, segons la documentació, de desacords sobre extres, modificacions i sobrecostos. Hi consten exemples que il·lustren el xoc de criteris: extres pendents per 563.937,74 euros, extres d’arquitectura per 1.705.059,18 euros i extres d’instal·lacions per 977.897,22 euros, així com sobrecostos indirectes quantificats en 2.068.857,08 euros i despeses generals per 368.091,03 euros. En essència, la UTE ho presentava com a obra executada que s’havia de pagar. En canvi, des de l'equipament sanitari, s'apuntava que eren partides no assumibles tal com estaven justificades o certificades.

Retards

La sentència també recull que el plet es va enverinar pel capítol del retard i pels defectes constructius. D’una banda, el jutjat fixa la penalització per demora en 2.476.358 euros. La UTE atribueix el retard a “incidències” i causes no imputables a ella, però la sentència remarca que a la demanda inicial no concreta prou aquestes causes i que alguns motius es van introduint a partir d’informes com ara autoritzacions o desviaments elèctrics, etcètera.

En canvi, la Clínica sosté que la clàusula de penalització s’aplica pel simple retard i el jutjat dona pes al fet que la penalització té un caràcter molt “objectiu”: no depèn tant de “culpa”, sinó del retard i de si s’ha provat que aquest retard no era imputable a la UTE.

La sentència també entra en el càlcul del retard que proposa la promotora: computa 274 dies i exclou 112 dies que atribueix a causes de força major (com el temporal Glòria i la Covid-19), i a partir d’aquí fixa la penalització dins del límit del contracte, que queda en 2.476.358 euros.

Incidències

Pel que fa a la llista d’incidències, hi ha imports que van des de partides petites fins a quantitats rellevants. Entre els exemples, hi apareixen 12.292,66 euros per problemes en portes d’accés biomètric, 9.965,96 euros per elements del sistema de climatització, 5.308,53 euros per deficiències al control contra incendis, o 511,41 euros per una obturació a la cafeteria. En un altre punt, el document situa un defecte valorable en 24.131,10 euros. El total de reparacions que el jutjat dona per acreditades queda fixat en 123.427,38 euros.

Les obres van costar més de 60 milions tot i que inicialment es preveia que valgués uns 52,7 milions

Amb totes les quantitats sobre la taula, el tribunal aplica una compensació de deutes. Reconeix imports a favor de la UTE —com una certificació pendent de 17.069,18 euros i un paquet d’extres quantificat en 2.001.519,77 euros— però contrapesa aquestes xifres amb el bloc que carrega a la constructora: la penalització de 2,47 milions, el cost dels defectes (123.427 euros) i les retencions (37.905 euros). El resultat del balanç és el que porta a la condemna final de 543.290,78 euros a favor de la promotora.

Recurs en marxa

La resolució no imposa costes a cap de les parts, ja que s’estimen només parcialment les pretensions d’ambdós bàndols, i deixa oberta la via del recurs d'apel·lació a l'Audiència de Girona. Tot plegat, però, posa fi en primera instància a un litigi marcat per la discrepància de fons: 60,8 milions de liquidació segons la UTE, 52,7 segons la promotora, i una llarga discussió sobre què eren extres pagables i què no, amb el retard i els defectes com a factors determinants del desenllaç. Fonts de la constructora han avançat a aquest diari que presentarà un recurs a la decisió judicial.

La Clínica Girona es va inaugurar el 18 d'abril de 2022 tot i que la data es va anar endarrerint per diferents motius. Inicialment, el nou equipament, situat històricament al carrer Joan Maragall, a l'Eixample de Girona havia de traslladar-se en uns terrenys de Fornells de la Selva. A principis de juny del 2014, es descarta Fornells de la Selva i s'opta per fer la nova clínica a la carretera de Barcelona de Girona. Les obres van començar el febrer del 2018 i inicialment es va marca com a termini del final de les obres a finals de l'any 2020.

Subscriu-te per seguir llegint