La tendència dels assistents a l’òpera en el segle XXI

Amb l’inici del segon quart del segle XXI és pertinent analitzar l’estat de salut de l’òpera que ens doni peu a albirar el seu futur.

Recordem que des de mitjan segle XVIII plana periòdicament la idea de la fi de l’òpera, una amenaça que mai no s’ha consumat. De fet, l’òpera forma part d’una llarga tradició escènico-musical que arrenca del teatre grec i ha generat múltiples derivacions —opereta, sarsuela, musicals, etc.— totes inscrites en l’àmbit de la lírica. La capacitat d’adaptació ha estat sempre la seva fortalesa.

En el mercat operístic intervenen dos actors principals: els teatres, que configuren l’oferta, i el públic, que determina la demanda. Programar és complex i costós: una producció implica cantants, orquestra, cor, direcció i un ampli equip tècnic. L’objectiu és equilibrar qualitat artística i viabilitat econòmica, atraient un públic prou ampli per sostenir l’activitat.

El repertori actual abasta des del barroc fins a la contemporaneïtat. El 2025 el Gran Teatre del Liceu va presentar Giulio Cesare in Egitto de Georg Friedrich Händel i també Akhnaten de Philip Glass. Separades per més de dos segles, ambdues demostren que cada representació és un fet viu i actual.

El gran canvi del nostre temps és l’explosió d’oferta d’entreteniment i l’impacte de les noves tecnologies, inclosa la IA. Ha variat la manera de consumir cultura: avui es pot assistir a funcions en directe des de casa. També el públic evoluciona ràpidament. La història recorda que fins i tot Johann Sebastian Bach va quedar oblidat fins que Felix Mendelssohn el va reivindicar al segle XIX. Les generacions actuals es renoven més de pressa, marcades per la innovació constant i l’obsolescència.

Malgrat crisis severes com la financera del 2007 o la pandèmia de la COVID-19, l’òpera ha demostrat resiliència. Els grans teatres s’omplen habitualment. Persisteixen reptes: poques estrenes de noves obres pel risc econòmic, una mitjana d’edat elevada del públic i preus que poden actuar com a barrera per als joves. Tanmateix, l’òpera s’ha deslliurat en gran part del prejudici d’art elitista: avui no cal etiqueta ni coneixements especialitzats, només desig de gaudir de la música.

En un món sotmès a canvis vertiginosos, hi ha un element constant: la necessitat humana de bellesa. L’òpera, com a experiència artística viva, continua oferint emoció i transcendència. Per això, malgrat transformacions i incerteses, tot indica que continuarà formant part del nostre horitzó cultural durant molts anys.