Obrim Fronteres fa un acte a Girona sobre la futura regularització

La Coordinadora Obrim Fronteres i les entitats que en formen part, un col·lectiu que expressa sentir-se invisibilitzat, es reunia avui al matí a la plaça Pompeu Fabra de Girona, la localització ha estat ben estudiada, volien «reivindicar-se» davant la Generalitat. Ho han fet per denunciar com molts joves immigrants que han passat pel sistema de protecció continuen sent «expulsats» sense alternatives d’habitatge i inserció, vivint en un estat d’irregularitat a la qual «s’han sentit abocats», han explicat des de l’organització. En aquest sentit, es parla d’un sector que, segons expressen, sovint «pateix violència institucional, policial, judicial, social, laboral, com també des dels hospitals, per no tenir documentació», és a dir, es troben «desatesos».

Aquest és el cas de Noufal, un jove de Casablanca que malviu a Girona i que es guanya la vida en una feina «precària». Ell viu en una casa amb altres joves, fet que no totes les persones en la seva mateixa situació poden dir, però que, en contra de la seva voluntat, no és una llar indefinida. Molts dels seus companys es troben en estat de sensellarisme.

És per això que, en el marc del dia internacional contra el racisme i en celebració de l’Eid Mubarak, festivitat que assenyala el final de Ramadan, la coordinadora Obrim Fronteres s'ha assentat davant de la seu governamental de Girona amb una parada informativa per anunciar «un moment històric»: s’han iniciat els tràmits per a posar en marxa un procés de regularització extraordinària a través de la modificació del reglament d’estrangeria, una iniciativa que pretén que persones no regularitzades puguin sol·licitar el permís de residència i es puguin informar de la seva situació. Tot i això, encara cal esperar a la publicació oficial per part del BOE per saber l’abast i els requisits de la mesura.

«Des del 2001 no hi ha cap regularització sense contracte de feina, són ja vint-i-cinc anys», ha indicat Laia Costa, jurista i membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. Ella també ha estat l’encarregada d’explicar a Noufal tot el procés que haurà de dur a terme en cas que finalment arrenqui el procés de regularització. Al punt d’informació hi havia papers informatius en diferents idiomes i diversos membres de l’organització han informat sobre la proposta i quins passos poden contemplar seguir a partir d’ara. Costa no només ha encoratjat a aquells adults que haurien de fer els seus propis tràmits, sinó que també vol que «es pensi amb els infants que poden escolaritzar-se sense papers, però que després troben que estan desemparats, encara que els pares tinguin papers».

Gràcies a persones com Hicham Lemkadem, que també ha ajudat en l’organització, tothom qui s'ha apropat amb dubtes ha pogut resoldre’ls amb informació específica en la seva llengua; els recomanen d’ara endavant tenir en ordre aspectes com l’empadronament, els insten a informar sobre si hi ha hagut problemes amb els cossos de seguretat, i els animen a no tenir vergonya d’explicar la seva història, «per a un procés de regularització amb més facilitats en arribar el moment». «Des de l’organització els informem que, si tot segueix el seu curs, nosaltres els ajudarem sense judicis», asseguren.

«Som aquí per celebrar comunitat i també per a denunciar que continuen produint-se internaments de joves i de menors amb passaport, que són sotmesos a proves d’edat il·legals i són expulsats al carrer. A més, per més que arribin a judici, no hi ha un suport durant aquest temps, no hi ha una manera de poder regularitzar-se, no hi ha una manera de poder accedir a un habitatge i, per tant, volem denunciar que això continua passant», ha dit Maria Creixell membre de la Coordinadora, qui ha afegit que «també pensem que és important oferir aquesta informació a la comunitat dels nostres veïns i veïnes d’orígens diversos, perquè sàpiguen quins passos hauran de seguir, quins criteris hauran de complir, quins documents poden necessitar per poder obtenir la seva documentació entre ara, abril i finals de juny, si el procés tira endavant», ja que pretenen que ningú, per falta de recursos, quedi fora d’aquest procés.