Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona impulsa una estratègia per reduir el malbaratament alimentari

El projecte “Menys malbaratament, més sobirania” inclou neveres per aprofitar excedents escolars, ajuts i nous espais d’horta urbana

una imatge de la presentació d’aquest matí. D’esquerra a dreta: el vicerector d’Impacte al Territori i Ambientalització de la UdG, Ignasi Rodriguez-Roda; el regidor Sergi Cot, i l’investigador Enric Cassú.

una imatge de la presentació d’aquest matí. D’esquerra a dreta: el vicerector d’Impacte al Territori i Ambientalització de la UdG, Ignasi Rodriguez-Roda; el regidor Sergi Cot, i l’investigador Enric Cassú. / Ajuntament de Girona

Redacció

Redacció

Girona

Girona ha presentat l’estratègia “Menys malbaratament, més sobirania”, una iniciativa que vol prevenir el malbaratament alimentari a la ciutat i al seu entorn i avançar cap a un model alimentari més sostenible, proper i sobirà. El projecte s’emmarca dins del conveni de postcreixement establert entre l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona —a través del grup d’investigació LEQUIA—, Research & Degrowth i Dark Matter Labs.

El tret de sortida l’han fet el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, i l’investigador de la UdG Enric Cassú, que han detallat les principals línies de treball. Segons ha explicat el regidor, es tracta d’una “proposta genuïna, amb una mirada municipal pionera i cabdal, que té molt interès des de l’àmbit climàtic, ambiental, social i també polític”. També ha destacat que Girona i la seva àrea urbana tenen “unes característiques que hem de saber aprofitar en la lluita contra el malbaratament alimentari més enllà de la qüestió domèstica”.

Entre les actuacions previstes, hi ha la posada en marxa, durant el segon semestre del 2026, de neveres per aprofitar els excedents dels menjadors escolars. També es mantindrà el conveni amb Espigoladors per a l’aprofitament del fruit urbà i es convocaran subvencions de concurrència competitiva destinades a projectes contra el malbaratament alimentari. A més, el projecte inclou la proposta de ciutat comestible a partir del foment i la gestió d’espais d’horts urbans, així com accions de pedagogia i divulgació.

Un pla de ciutat

Tal com ha informat l’Ajuntament, durant el primer any del conveni de postcreixement ja es va dissenyar un pla de ciutat per abordar aquesta problemàtica amb la participació de diversos agents, i ara es començarà a desplegar sota el nom de “Menys malbaratament, més sobirania”.

Un dels elements centrals serà el projecte “Més sobirania i menys malbaratament, per la transformació del sistema alimentari a l’àrea urbana de Girona”, un doctorat industrial que desenvolupa Enric Cassú entre la UdG i una fundació privada. L’investigador ha defensat la necessitat d’impulsar “un sistema alimentari que sigui més sobirà i més agroecològic” i ha apuntat que cal “enfortir tant els pagesos com tota l’economia local de petites explotacions en pesca, ramaderia, agricultura i agroforesteria”.

Cassú també ha assenyalat que “hem perdut i dissociat una mica el que mengem amb el territori, la salut i l’economia” i ha remarcat la voluntat de “reforçar aquesta capacitat del nostre territori de tornar-nos a donar les eines i els mecanismes per generar un sistema alimentari que ens afavoreixi”.

El regidor ha subratllat que la iniciativa té “una clara vocació d’àrea urbana” i voluntat de créixer cap a altres municipis, amb l’objectiu de fer “més universal i hegemònica la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari, com una pota cabdal en termes climàtics, ambientals i socials”.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents