Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un gironí recrea la processó de Girona amb figures de paper

La mostra aplega unes 250 peces d’origami que reprodueixen passos i confraries amb fidelitat als colors i als detalls

Tony Di Marino

Tony Di Marino

Girona

La processó de Girona es podrà mirar aquest any des d’una altra perspectiva. No des del carrer ni des de darrere d’un pas, sinó a través del paper. Jordi Pericot, gironí i aficionat a l’origami, presenta a Exposanta una proposta formada per unes 250 peces amb què dona forma als passos, els penitents i altres elements vinculats a aquesta tradició de Setmana Santa.

Pericot no ve d’ara. Explica que fa aproximadament dotze anys que es dedica a fer figures d’origami de manera continuada, tot i que l’afició li ve de lluny. “De petit ja en feia, però després m’ho he agafat més seriosament”, assenyala. De professió és topògraf, però des de fa temps combina aquesta feina amb una activitat creativa centrada tant en l’origami com en els retallables. En el cas de la mostra d’Exposanta, però, tot el que hi presenta està fet amb la tècnica dels plecs: “Amb un paper quadrat vaig replegant fins que surt una figura”.

Aquest és, de fet, un dels trets que més reivindica. Les peces no es poden tallar ni enganxar. No hi intervenen ni tisores ni cola ni cinta adhesiva. Tot surt del paper i de la manera de plegar-lo. Pericot defensa que aquesta tècnica permet arribar molt més lluny del que sovint s’imagina la gent. “Hi ha molta gent que no sap ben bé què és l’origami. Es pensen en la pajarita, el barco o l’avió, però pots arribar a quotes molt bèsties”, diu.

"Soc un enamorat de Girona"

La seva proposta per a Exposanta gira al voltant de la processó gironina, però també d’un interès més ampli per tot allò que forma part de la identitat de la ciutat. “Soc un enamorat de Girona i sempre busco coses que hi tinguin relació”, explica. Per això, a l’hora de preparar aquesta mostra, ha volgut que cada figura fos fidel a la confraria que representa. Si un vestit porta un determinat color de capa o de cucurutxo, ell intenta reproduir-lo amb exactitud. L’objectiu és que qui conegui aquesta tradició hi pugui reconèixer els elements propis.

En total, calcula que ha fet unes 250 peces. Entre aquestes, no només hi ha figures individuals, sinó també passos. Aquest conjunt és el que dona valor al projecte, perquè no es limita a fer una aproximació genèrica a la Setmana Santa, sinó que busca traslladar al paper una part molt concreta i reconeixible del patrimoni gironí. Per fer-ho, hi ha dedicat aproximadament una setmana, treballant-hi a estones.

No és la primera vegada que Pericot presenta una feina d’aquestes característiques. Per Nadal ja va fer un pessebre d’origami a Can Ninetes, també molt vinculat a les tradicions gironines. Allà hi va incorporar, per exemple, elements populars i culturals de la ciutat i de l’entorn. Abans, a més, havia arribat a muntar una exposició amb 3.000 figures d’origami, de temàtica general.

Amb aquesta nova proposta, el que busca és doble. D’una banda, donar a conèixer la processó i els seus elements des d’un llenguatge diferent. De l’altra, mostrar les possibilitats d’una tècnica que considera inesgotable. “És una mica posar la cultura de Girona en paper i que la gent s’adoni que es poden fer coses molt maques”, resumeix. També per això fa tallers d’origami a Sant Eugènia, convençut que qui s’hi acosta acostuma a descobrir un món molt més ampli del que s’esperava.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents