La processó del Sant Enterrament de Girona: un punt de trobada que manté el sentit de rememorar els últims dies de Jesús

Hi ha dies a l'any en els quals les pedres centenàries que resguarden diferents racons del Barri Vell de Girona deixen de sentir els sorolls dels cotxes, els pedals de bicicleta o el xivarri dels turistes per endinsar-se en un silenci gairebé sepulcral. I és gairebé perquè amb el pas dels anys un acte tan solemne, espiritual i religiós com és la processó del Sant Enterrament ha passat a ser més un punt de trobada per família i amics, convertint-se en un moment més de cultura popular, deixant part de la tradició una mica enrere.

Això es nota en els més de mil integrants que formen part de la processó. Antany es veien molts més penitents, amb cadenats als peus, descalços o amb cendres. Ara cal fixar-se molt bé per veure’n algun, i potser no se’n veu cap. Antigament, els assistents a la processó també anaven vestits diferents. No era estrany veure homes amb corbata i americana, i més d’un estrenava indumentària per l’ocasió. Tampoc hi havia dones que participaven, i ara n'hi ha un bon grapat.

És clar, els temps han canviat, però la processó del Sant Enterrament continua tenint el mateix sentit de sempre: representar la Passió i la mort de Jesucrist. Des de la seva entrada triomfal a Jerusalem, fins a la resurrecció, passant per l'últim sopar, l’oració a l’hort de Getsemaní, el calvari amb la creu o la crucificació. Els passos i les confraries no han canviat des de fa més de cinquanta anys i són els grans protagonistes del Divendres Sant a Girona i conviden al dol, al silenci, a la contemplació i a la pregària, especialment, pels més devots. Bé, aquest any hi ha hagut una excepció, ja que el pas dels Perfums, que porta la confraria del Sant Sepuclre, no ha sortit. La direcció no funcionava del tot bé, i s'ha decidit que no formés part de la processó per seguretat.

Novetats

La processó és la que és des de fa molts anys, però sí que any a any es van introduint algunes novetats. Són petites, potser algú no les nota, però hi són. Per exemple, fa alguns anys es va avançar l’hora d’inici. Abans era a les deu de la nit, i ja va uns anys que comença a les nou. En principi, l’hora d’arribada a la Catedral és a les onze, però la benedicció final sempre acaba sent més tard.

En tot cas, aquest any, la novetat més rellevant ha estat que els Manaies no han picat els graons de la Catedral amb les llances per primera vegada a l’inici del recorregut (sí que ho van fer en els replans). L’objectiu és preservar les escales, segons ha avançat l’ACN. Cal recordar que ja fa uns anys que la confraria tampoc assaja allà els dies previs a la Setmana Santa pel mateix motiu. Ara, els assajos es fan en altres espais.

La banda La Lira de Vilafamés (Castelló de la Plana) era la que habitualment tancava la processó. Van participar en els actes de la Setmana Santa a la ciutat des de finals dels noranta fins a l’any passat. Així, aquest divendres ha estat la cobla La Flama de Farners que ha estat l’última a desfilar, darrere el Bisbe, fra Octavi Vilà, i el president de la junta de confraries, David Fluriach. També aquest any, igual que va passar dimecres quan els Manaies van anar a entregar el penó, l’Ajuntament ha reservat un espai sota les voltes de la plaça del Vi per a les persones amb mobilitat reduïda.

Subscriu-te per seguir llegint