Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El concert de Setmana Santa de Girona estrena cobles amb La Flama de Farners després de 27 anys de marxes a càrrec de La Lira

El públic de Girona va gaudir del concert de Setmana Santa amb La Flama de Farners, que va interpretar peces com 'Girona, m’enamora', amb la direcció de Xavi Molina

Josep Coll

Josep Coll

Girona

El concert de Setmana Santa de Girona ha canviat els passos dobles o les marxes mores per les cobles. Després de 27 anys amb La Lira de Vilafamés, de Castelló de la Plana, fent aquesta actuació, la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona ha decidit que ja tocava que una banda del territori fos la protagonista. El privilegi l'ha tingut La Flama de Farners, que aquest dissabte migdia ha meravellat al públic que ha assistit a la plaça de la Independència.

Els seients col·locats no s'han omplert, però no per falta de gent, sinó pel sol. «Havíem demanat bon temps, potser n’ha fet massa», ha dit el president de la junta, David Fluriach, en les acaballes del concert. Per això, molts assistents han optat per buscar l’ombra, fos des de la terrassa d’un local, dels bancs dels laterals de la plaça o emportant-se un dels seients plegables a un lloc on no toqués el sol.

Sigui com sigui, el públic ho ha gaudit, i molt. Sota la direcció de Xavi Molina la dotzena d'integrants de la banda van oferir un repertori divers, que ha començat amb Camins (que no té res a veure amb la mítica cançó de Sopa de Cabra) i ha continuat amb un ampli ventall de peces on la formació instrumental pròpia de la sardana s'ha apoderat de l'espai. Tibles, tenores o fiscorns han fet sonar melodies com Girona 1808, les diferents peces d'Impressions Camperoles, havaneres molt típiques com La calma del Mar i El meu avi, o dues cançons icòniques de Lluís Llach versionades per cobla com País petit i La gallineta. És clar, no ha faltat «l’obligada» per acabar: Girona, m’enamora, que ha engrescat al públic a picar de mans. Ha estat un bon aperitiu abans d’anar a dinar.

El públic a la plaça de la Independència.

El públic a la plaça de la Independència. / Aniol Resclosa

«Un goig»

La formació nascuda Santa Coloma de Farners participa en la processó del Sant Enterrament que es fa el Divendres Sant a Girona des d’abans de la pandèmia. Aquest any, però, ho ha fet de forma més notòria. Habitualment, eren una de les bandes que s'intercalaven entre les confraries (el 2025 ho van fer entre la de la Santa Fe i la de la Passió). Amb la marxa de la Lira de Vilafamés, que en els últims anys havia tancat la comitiva, van passar aquest divendres a ser els últims a desfilar, per darrere del Bisbe, fra Octavi Vilà, i el president de la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona, David Fluriach. A més, es van encarregar interpretar l’Stabat Mater, la peça típica del final de la processó.

Un dels integrants de la banda, Jordi Fontanilles, ha explicat que «sempre» havien «sentit a parlar de La Lira» i, per a ells, fer el concert de Setmana Santa és «un goig». Mentrestant, el director, Xavi Morales, ha detallat que la Junta de Confraries ja els coneixia de la processó i altres col·laboracions i tenien «la intenció de fer una cosa més nostrada, amb un repertori del territori i que comuniqués amb la gent de la ciutat».

Per altra banda, i tot i que enguany no hi ha estat present, a Vilafamés encara recorden els anys viscuts a Girona. En una publicació a les xarxes socials, la banda va penjar un vídeo interpretant a la plaça de la Independència el Girona m’enamora i va escriure que cada vegada que escoltin aquestes notes tornaran «a caminar pels carrers de Girona amb la banda». També tornaran a «sentir la il·lusió» mentre baixen les escales de la Catedral «completament en silenci» i tornaran a «reviure els nervis continguts d’abans del concert».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents