Eleccions municipals a Girona: El PSC manté la incògnita de Sílvia Paneque i no posa data a la tria de l'alcaldable

Quan falta poc més d'un any perquè se celebrin les eleccions municipals, el panorama polític a Girona ja comença a dibuixar alguns moviments, però encara manté incògnites importants. El PSC no ha aclarit encara si la consellera Sílvia Paneque repetirà com a cap de cartell socialista a la ciutat, mentre que Junts ja ha anunciat que Gemma Geis tornarà a ser la candidata. ERC, per la seva banda, situarà Marc Puigtió com a referent, tot i que encara s’ha de concretar si farà el pas sota les sigles republicanes o sota el paraigua de Moviment Gironí. També queda pendent saber si l’actual alcalde, Lluc Salellas, optarà a la reelecció amb Guanyem Girona.

Pedro Sánchez a la Moncloa, Salvador Illa a la Generalitat i Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest va ser el triplet desitjat que els socialistes van verbalitzar a les municipals del 2023, i van aconseguir fer-lo realitat. Ara, quan falta només un any perquè es tornin a posar les urnes, el PSC té entre cella i cella no només mantenir la seva supremacia a Catalunya, sinó créixer aprofitant l’atalaia que suposa governar als tres nivells institucionals. Ja s’ha activat per fer-ho i proclamarà els seus alcaldables en tres tandes, la primera el mes de juny vinent. Per primera vegada, no està en qüestió que l’alcalde Collboni tornarà a ser candidat; mentre que encara està per resoldre si la consellera Sílvia Paneque repetirà com a cap de cartell a Girona, l’única capital de província que no està sota la batuta del partit.

El calendari aprovat pel PSC preveu que abans de l’estiu siguin ratificats els alcaldables que en aquests moments no governen, sigui perquè estan a l’oposició o perquè es presenten per primera vegada, perquè tinguin un marge de temps suficient per donar-se a conèixer. Després, al novembre i, finalment, al febrer del 2027, seran proclamats els que ja són en governs municipals i els que són alcaldes. El de Barcelona entrarà en aquest últim torn. «Creiem que la nostra millor campanya és governar, per això els alcaldes sempre els deixem per al final», expliquen fonts de la direcció del partit.

Aquesta serà la quarta vegada que Collboni és candidat i la primera en què concorrerà a les municipals ostentant la vara de la capital catalana. És la seva credencial més gran perquè, aquesta vegada, ningú dins del seu partit plantegi que hagi de ser apartat, com sí que va passar el 2019 i el 2023, quan la cúpula del PSOE va obrir el debat per buscar-li un substitut amb més garanties de victòria, una discussió que el mateix Illa va tancar donant-li suport. Tot i que no va ser el més votat i va quedar en segona posició, va aconseguir l’alcaldia amb els vots dels Comuns i el PP, un càrrec que li ha servit per blindar-se internament, a més d’afiançar-se a les enquestes davant d’una oposició que encara s’està reconfigurant.

L’espina clavada

Les del 2023 van ser les municipals que van anticipar l’arribada d’Illa a la Generalitat, amb un PSC recuperant terreny i poder territorial i tornant a l’alcaldia tant de la capital catalana com de Tarragona i Lleida. Però si hi ha una espina que li va quedar clavada és Girona, on Paneque va guanyar però la suma independentista de CUP, Junts i ERC li va tallar el pas. L’any següent, i després de convertir-se en president, Illa la va situar com a consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més de nomenar-la portaveu del Govern. A dia d’avui, no està clar si tornarà a ser candidata després d’haver-se convertit en una peça clau de l’Executiu, tenint en compte que sobre ella recauen carpetes tan estratègiques com Rodalies i habitatge.

Mentre que la incògnita de Girona no es resoldrà al juny, sinó més endavant, el partit treballa per augmentar la xifra de candidatures que va presentar fa tres anys, que va ser de 615. «Estem articulant llistes on abans no en teníem, així que calculem poder-ne presentar més», asseguren fonts de la cúpula del PSC. Com a exemple, citen que a la zona de l’Alt Penedès-Garraf passaran de 25 candidatures a al voltant de 30. Va ser el mateix Illa qui, quan va assumir el comandament del partit fa una mica més de quatre anys, va encarregar com a prioritat un creixement de la implantació territorial. El seu gran fortí continua sent l’àrea metropolitana i, en canvi, tenen menys tirada a la Catalunya interior i les Terres de l’Ebre.

Relleus consolidats

El que també donen per consolidat, segons les dades que manegen a la direcció, són els relleus en grans alcaldies que es van produir just després que molts quadres locals fessin el salt al Govern de la Generalitat. Va ser el cas de Santa Coloma de Gramenet, on Mireia González va rellevar Núria Parlon quan va ser nomenada consellera d’Interior; l’Hospitalet de Llobregat, amb David Quirós succeint una Núria Marín que va assumir el càrrec de delegada del Govern a Madrid; o Viladecans, on Olga Ruiz va ser nomenada alcaldessa perquè Carles Ruiz es va posar al capdavant de Ferrocarrils de la Generalitat. Altres canvis d’alcaldia rellevants es van produir a Esplugues, Badia del Vallès, Esparreguera, Pineda de Mar o Palafrugell.

Més enllà dels resultats a les pròximes municipals, hi ha una preocupació transversal pel creixement del vot a l’extrema dreta. És per això que el PSC ha donat la consigna als seus quadres locals d’intensificar la seva acció de proximitat. «La millor manera de desarticular-la és ser al carrer escoltant i parlant amb els veïns per adaptar les polítiques a les seves necessitats», asseguren fonts del partit. Precisament l’ascens de formacions com Vox i Aliança Catalana pot complicar encara més l’aritmètica per als pactes d’alcaldia, especialment en ciutats amb una alta fragmentació, com és el cas de Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint