Jordi Rosich: «Les joies ens fan reviure els dies més importants»

Tot i que en un primer moment els plans de futur de Jordi Rosich no passaven per la joieria (hauria estat, molt probablement, dissenyador gràfic), l’artesania corria per les seves venes i, amb el pas dels anys, va començar a fer xup-xup. Els seus avis eren artesans dels teixits a Igualada, on va néixer, i els seus pares hi tenien diverses joieries, des d’on despatxaven joies i rellotges de firmes de luxe. Es va criar entre la botiga i el taller -des d’on reparaven algunes peces- i, amb només quatre anys, va començar a coquetejar amb la idea de dissenyar joies "d’una manera molt inconscient", creant el seu primer collaret: una turquesa reconstruïda (és a dir, que no és natural) lligada amb fil de plata. "Era per jugar, crec que no se’l va arribar a posar mai ningú". Després, el va atraure un repte: "Com podia aconseguir fer anells i donar volum a una cosa (la làmina d'or) que era plana?".

Si en aquell moment algú li hagués dit que 30 anys després els seus dissenys desfilarien per la Setmana de la Moda de Nova York, segurament no s’ho hauria cregut. Aquelles primeres creacions, però, deixaven entreveure un talent que començava a buscar escletxes. I és que aquelles primeres peces ja plasmaven la identitat i la sensibilitat amb la qual avui es mostra al món: "És curiós perquè eren molt orgàniques i la línia que faig ara té molt a veure amb aquells inicis", recorda. De fet, això l’ha fet pensar: "És evident que com a artesà i com a persona vas evolucionant i madurant, però per què no recuperar alguns dissenys de la meva infància ara, amb l’experiència i el coneixement que he anat acumulant?". Una pregunta per la que ja té resposta: "Seria molt bonic".

Però tornem als inicis. Encara a Igualada, Jordi Rosich tenia la "inquietud" de crear la seva pròpia marca i, alhora, "recuperar una mica el que havia estat Catalunya fa molts anys", quan era un "epicentre" de fàbriques i tallers de joieria artesanals "abans que la mà d’obra barata de la Xina i l’Índia les obligués a tancar". Va rebutjar una temptadora oferta per dissenyar les joies per a una firma italiana, amb seu a Florència, per agafar les regnes de la joieria Fortià a la Rambla Llibertat de Girona, juntament amb l’exfutbolista (porter del Barça i del Girona) i gran amic amb qui va compartir pupitre als estudis de Gemmologia de la Universitat de Barcelona, Albert Jorquera. L’any 2015, però, Jorquera va acceptar una oferta (val a dir que aquesta també era temptadora) com a ajudant de l’entrenador al Barça Juvenil A. Aleshores, Rosich va veure que havia de fer el pas. Era ara o mai. Així que va canviar el nom de la botiga per Roosik & Co ("el ‘Co’ són els clients, els companys i tothom qui s’ha unit i ha confiat en el meu projecte personal"), va treure de l’aparador totes les joies i els rellotges que venien d’altres marques i, amb una gran dosi de coratge, va entonar un: "Aquí vendré el meu univers". Una declaració d’intencions que va eriçar la pell a "molts" companys de professió, que no veien clar que se’n pogués sortir. Però com en tot a la vida, s’ha d’arriscar.

La seva aposta de valor era l’ofici (tot està fet a mà al taller que té al centre de Girona) i les pedres precioses (en concret és especialista en diamants), que són, a banda de la seva dona i el seu fill de vuit mesos, la nineta dels seus ulls: "Cada vegada que miro les gemmes em quedo bocabadat, és com quan t’asseus davant d’una llar de foc i et quedes hipnotitzat observant la flama; les gemmes tarden 90 milions d’anys en formar-se, la Terra ens les ha donat en comptagotes i totes són úniques perquè no n’hi ha cap d’igual", assegura, a partir d’on afegeix que "també m’atrau molt la seva història i el seu viatge, com s’extreuen i per què el safir es forma a Sri Lanka i el robí a Birmània". Un llegat que intenta plasmar en tots els seus dissenys perquè les peces siguin més que un complement. Perquè si en alguna cosa creu és en les energies: "Som antenes d’energia i les pedres precioses, com a mínim a mi, em transmeten coses".

Les seves creacions tenen un passat a les mines que vol posar en valor, però també les prepara per a prendre un nou significat. Perquè, com si fossin àlbums de records, "les joies tenen el poder de materialitzar emocions": "Ens fan reviure els dies més importants de la nostra vida; la il·lusió del dia que la teva parella et va demanar per casar-te, l’emoció del dia que vau segellar aquell amor o el món que vas descobrir amb l’arribada del teu primer fill", assegura. La seva feina consisteix a dissenyar noves col·leccions (fa uns anys treia 30 peces l’any i ara "tres o quatre" perquè "vull posar més consciència en cada creació"), però la seva veritable missió és la "d’immortalitzar moments a través de joies".

I això ha fet que la seva botiga s’hagi convertit en una espècie de punt de trobada, des d’on escolten, acompanyen i celebren els moments que han marcat i marcaran la vida de les persones que s’hi acosten. I aquest és el seu autèntic valor: aconseguir que una joia sigui, a la vegada, bellesa, memòria i refugi.

Subscriu-te per seguir llegint