Els barris gironins reforcen la cooperació veïnal per alertar de sospitosos

Els grups de WhatsApp, els avisos entre particulars i les xarxes de suport mutu s’han convertit en una eina més per intentar frenar els robatoris o, com a mínim, per reaccionar més ràpidament davant de situacions estranyes. Així, hi ha barris i nuclis residencials que han reforçat la resposta comunitària a partir de la comunicació immediata i del fet d’estar amatents al que passa a l’entorn.

Al barri de Sant Narcís, a Girona, fa anys que funciona el projecte «Els veïns vigilem i ens cuidem», impulsat per l’associació veïnal. La iniciativa es va posar en marxa el 2019 i va arrencar amb el repartiment d’uns 500 cartells, pensats com a element dissuasiu. La presidenta de l’entitat, Carme Castel, explica que la proposta es va inspirar en experiències d’altres països europeus, on a l’entrada d’alguns barris s’hi fa constar que la zona està vigilada pel mateix veïnat. A partir d’aquesta idea, a Sant Narcís es van repartir adhesius entre socis, comerços i comunitats de veïns perquè els col·loquessin en habitatges i establiments.

Menys entrades a cases

Castel explica que, des que es va posar en marxa la iniciativa, han tingut la sensació que hi ha hagut menys entrades a cases. En tot cas, admet que no poden saber del cert si aquesta disminució respon directament als adhesius o a altres factors. «Vam arribar a la conclusió que el lladre es podia pensar que era com un tipus d’alarma», explica. Tot i això, defensa que la fórmula els «ha anat molt bé».

Una altra peça clau és la comunicació ràpida entre residents. El barri disposa d’un grup de WhatsApp que arriba a unes 1.500 persones i que serveix per compartir avisos quan algú detecta moviments que considera sospitosos. Quan això passa, els veïns hi escriuen i descriuen la situació perquè la resta estigui atenta. «Acaba d’entrar un noi» i se n’expliquen les característiques, resumeix Castel. En altres casos, l’avís pot ser que hi ha algú que fa estona que ronda per una cantonada o que sembla observar massa temps una zona concreta. A partir d’aquí, la resta de persones del grup extremen l’atenció i segueixen amb més detall el que passa al carrer o a l’escala.

La presidenta de l’associació no afirma que això hagi resolt el problema de la inseguretat, però sí que sosté que dona més tranquil·litat. «El veí sí que se sent més segur perquè sap que hi ha algú que vigila», assenyala. Aquesta és, segons diu, una de les grans fortaleses del sistema: la sensació que no s’està sol i que hi ha una xarxa de persones disposades a avisar o a mirar què passa si es detecta alguna anomalia. Més que substituir altres mecanismes de protecció, aquesta fórmula es basa en la proximitat i en el coneixement entre persones que comparteixen barri. De fet, des de l’associació sempre han defensat que la iniciativa no pretén suplir la policia, sinó reforçar aquesta primera alerta veïnal.

Aquest suport mutu també es concreta en el dia a dia, sobretot quan algú marxa uns dies de casa. Castel explica que hi ha persones que l’avisen quan se’n van de vacances o que ho comenten al veí del costat perquè estigui pendent. «És una manera de cuidar-nos entre nosaltres», resumeix.

Aquest model també es repeteix en altres punts de les comarques gironines, sobretot en zones més allunyades del nucli urbà. A la Bruguera Baixa, a Llagostera, els residents també es comuniquen entre ells per WhatsApp quan detecten situacions estranyes al veïnat i, a més, hi ha un cartell que adverteix els lladres que els veïns estan alerta i connectats entre ells. A Llambilles, un altre rètol situat a l’entrada del municipi avisa que es tracta d’un «municipi en alerta» i remarca que els veïns estan connectats. El missatge apel·la a la vigilància i a l’alerta ciutadana com a element dissuasiu.

Subscriu-te per seguir llegint