Girona registra menys casos de càncer però la mortalitat augmenta

Les comarques gironines van registrar l’any 2025 menys diagnòstics de càncer en comparació al 2024, però, en canvi, la mortalitat associada a la malaltia va créixer. Segons les estimacions incloses a les Estadístiques del càncer a Catalunya en l’any 2025, elaborades pel Pla director d’oncologia amb el registre de la Unitat d’Epidemiologia de Girona, es van comptabilitzar 4.408 casos nous i 1.761 defuncions per càncer. Un any abans, les estimacions facilitades per la mateixa unitat situaven aquestes xifres en 4.611 diagnòstics i 1.686 morts.

Això suposa que, en termes interanuals, la incidència va baixar en 203 casos, és a dir, un 4,4% menys, mentre que la mortalitat va augmentar en 75 defuncions, també un 4,4% més. El contrast reforça la idea d’un any amb menys diagnòstics globals, però amb un impacte més gran en nombre de morts.

Per sexes, entre els homes de la demarcació de Girona es calculen 2.544 nous casos de càncer el 2025, davant dels 2.703 estimats el 2024. En paral·lel, les defuncions van passar de 1.015 a 1.049. En les dones, la incidència també recula, de 1.908 a 1.864 casos, mentre que la mortalitat creix de 671 a 712 morts. Així, la caiguda dels diagnòstics es produeix tant en homes com en dones, però l’augment de les defuncions també és compartit pels dos sexes.

En el conjunt de Catalunya, el tumor amb més incidència en homes és el de pròstata, amb 4.992 casos, seguit del colorectal (4.118) i el de pulmó (3.787). També hi destaquen la bufeta urinària (1.500) i el fetge (924). En total, en homes es calculen 24.482 nous casos de càncer, excloent el pell no melanoma.

En dones, el càncer més diagnosticat és clarament el de mama, amb 5.630 casos, per davant del colorectal (2.812) i el de pulmó (1.555). A continuació apareixen el de cos uterí (1.021) i el de pàncrees (732). En total, les estimacions apunten a 19.151 nous casos en dones a Catalunya, també sense comptar el pell no melanoma.

Pel que fa a la mortalitat, el càncer de pulmó continua sent el més letal. En homes, concentra 2.527 defuncions, molt per sobre del colorectal (1.290), el de pròstata (927), el de pàncrees (663) i el de fetge (641). En dones, el pulmó també encapçala la mortalitat, amb 1.082 morts, molt a prop del de mama (1.069), seguit del colorectal (974), el de pàncrees (655) i el d’ovari i annexos (409). En el conjunt del país, la mortalitat estimada és de 10.259 homes i 7.437 dones.

Diferència en la supervivència

L’informe també incorpora dades de supervivència relativa als cinc anys del diagnòstic, i aquí es manté una diferència clara entre sexes. A Catalunya, la supervivència és del 54,2% en homes i del 66,2% en dones. Entre els homes, els tumors amb millor supervivència són els de testicle (96,1%), pròstata (91%) i pell melanoma (84,1%), mentre que els de pitjor pronòstic són els d’esòfag (14,8%), sistema nerviós maligne (13,8%) i pàncrees (7,4%).

En dones, els tumors amb més bon pronòstic són els de tiroide (97%), pell melanoma (91,4%) i mama (89,3%). A l’altre extrem hi ha els del sistema nerviós maligne (16%), la bufeta biliar (14,5%) i el pàncrees (12,3%), que continua apareixent entre els tumors amb pitjor supervivència tant en homes com en dones.

Segons els responsables del Pla director d’oncologia, els valors observats en la supervivència condicional mostren la necessitat de seguiment assistencial dels pacients més enllà dels cinc anys del diagnòstic, i per tant, cal tenir present la necessitat de cuidar els pacients una vegada acabat el tractament actiu de la malaltia. En definitiva, la probabilitat de sobreviure als deu anys del diagnòstic de càncer quan s’està viu als cinc anys és alta, superant el 80% en la majoria de tumors.