Quan una cançó t’ensenya el nom de les fruites, geometria i l’obra de Gaudí

A l’aula, abans que arribin les fitxes, arriben les melodies. I a l’escola Santa Eugènia de Girona, això no és només una manera de fer classe més amable: és, sobretot, una porta d’entrada al llenguatge. En un centre d’alta complexitat on el 99% dels alumnes són fills de famílies nouvingudes i, per tant, hi conviuen realitats lingüístiques molt diverses, la música s’ha convertit en una eina imprescindible per fer allò que sovint costa més: donar-los paraules, estructures i confiança per expressar-se.

Aquesta és una de les claus de Kukis Music, una biblioteca digital amb cançons i recursos pedagògics (n’hi ha més de 500) per aprendre i consolidar els continguts del currículum d’Infantil i de cicle inicial de Primària, també amb continguts específics per a l’aula d’acollida. Així, a través de la música, els alumnes aprenen des de vocabulari a festes i tradicions catalanes, passant per consciència fonològica i dicció, rutines, hàbits, lletra de pal i lletra lligada, les estacions, geometria, nombres, operacions matemàtiques, refranys, poemes o la vida i les obres de Gaudí, Picasso, Dalí o Bach. Des de les vocals fins a les fruites i verdures «que van més enllà de la poma i la mongeta»; des de les salutacions fins als accents diacrítics.

Tot passa per una cançó, un ritme que ajuda a fixar els continguts gairebé sense adonar-se’n. «Els recursos, que tenen una part visual i una altra d’auditiva, estan fets en base a la neurociència per assentar els aprenentatges; per exemple, hi ha moltes repeticions, onomatopeies i jocs de paraules perquè ho integrin de forma ràpida», explica la cofundadora del projecte, Glòria Mitjana. Tant, que quan els infants surten al pati, els senten entonant les cançons. I com més grans, «més canyera» és la música.

Els materials, però, també compten amb recursos per a la relaxació (com sons naturals), «tot un èxit», assenyala la directora del centre educatiu, Fina Hervàs. Amb tot, assegura que «els alumnes sovint arriben al centre sense estructures lingüístiques en cap idioma i amb molta poca base cultural, i aquest recurs ens ajuda a eliminar barreres, a perdre la por a parlar en català i a assentar els aprenentatges». Perquè a classe, la música no només acompanya: estructura.

El projecte, a banda de promoure el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants i contribuir a millorar l’aprenentatge dels continguts, també treballa la capacitat de concentració, la memòria i les habilitats comunicatives i socials. Les propostes, a més, poden tenir diferents capes, i serveixen tant per a qui necessita una primera aproximació com per a qui pot anar una mica més enllà. Tot està connectat amb les famílies, a partir d’on els docents poden compartir les cançons treballades a l’escola perquè els infants les repassin també des de casa, una eina que també permet ajudar les famílies a enderrocar el mur de l’idioma. I és que en contextos en què el contacte amb el català fora de l’aula és limitat, aquesta continuïtat és clau per remar a favor de la integració social, cultural i idiomàtica.

El projecte, que vesteix d’una gran sensibilitat artística, va néixer fa quatre anys de la mà de la psicòloga i formadora Glòria Mitjana i el músic i dinamitzador cultural Jordi Vivancos, i ja està present en 43 escoles d’arreu de Catalunya. Les cançons les creen ells mateixos (de fet, moltes les canten els seus fills). A Santa Eugènia, però, el valor del recurs no s’explica tant per la teoria sinó per l’efecte pràctic. I és que enmig de realitats socials i educatives complexes, l’escola ha trobat en la música una aliada per a fer una feina de base. Perquè, a vegades, abans de saber escriure una paraula, cal haver-la cantat.