La ronda Ferran Puig continua sent el «punt negre» en contaminació a Girona

La ronda Ferran Puig continua sent el punt amb més contaminació per diòxid de nitrogen de Girona. L’estudi de qualitat de l’aire del 2025, elaborat per 4sfera Innova per encàrrec de l’Ajuntament, torna a situar aquest indret com el que registra la concentració mitjana més alta de la ciutat, amb 39 µg/m³. És una xifra lleugerament inferior als 40 µg/m³ del 2024, però que el manté al capdavant del rànquing gironí.

Més enllà d’aquest punt, el balanç deixa un lleu empitjorament general. Tot i que el valor màxim baixa una unitat i el mínim puja de 15 a 16 µg/m³, la mitjana de la ciutat passa de 25,9 a 27,2 µg/m³ en només un any. Això indica que la contaminació no augmenta pel repunt d’un sol punt, sinó per una pujada més repartida dels registres.

Entre els punts amb més concentració també hi figuren la carretera Barcelona, amb 37 µg/m³; el carrer Riu Güell, amb 36; l’avinguda Jaume I, amb 34; i la carretera Barcelona a l’altura de la Bolera, amb 33. El dibuix es manté força similar al del 2024 i confirma que els grans eixos viaris continuen concentrant els registres més elevats.

En el cas de Ferran Puig, el pes del trànsit i la dificultat de dispersió dels contaminants en un entorn densament urbanitzat ajuden a explicar que es mantingui com el «punt negre» de la ciutat. Carrers encaixonats, alta densitat de circulació i poca ventilació afavoreixen l’acumulació de NO² en aquest tram.

El model de mobilitat

Aquest escenari connecta amb un altre debat que la ciutat ja té sobre la taula: el model de mobilitat. En paral·lel, l’Ajuntament defensa que ja està desplegant mesures per reduir les emissions i afavorir una mobilitat més sostenible. Entre aquestes, hi ha la implantació de la Zona de Baixes Emissions, l’ampliació del servei de Girocleta i la millora de la freqüència dels autobusos urbans. El consistori sosté que aquest conjunt d’actuacions ha de contribuir a rebaixar el pes del vehicle privat i, de retruc, la contaminació atmosfèrica. Un estudi encarregat també per l’Ajuntament planteja reordenar la carretera Barcelona i el carrer Riu Güell amb l’objectiu de reduir el pes del vehicle privat i guanyar espai per a vianants, bicicletes i transport públic.

Entre les propostes destaca la transformació progressiva de la carretera Barcelona amb un model d’«embut» de sud a nord: a mesura que l’eix s’acosta al centre, es redueix l’espai destinat al trànsit privat i s’amplia el reservat a altres usos. També es plantegen actuacions de baix cost, com canvis de senyalització, pintura, ampliacions tàctiques de voreres o la creació de carrils bici i carrils bus en trams concrets.

En aquest mateix paquet de mesures, l’estudi incorpora actuacions que afecten directament la ronda Ferran Puig. Entre les opcions a curt termini hi ha la de prohibir el sentit nord en direcció a la Devesa, crear-hi un carril bici bidireccional i reorganitzar el trànsit de l’entorn amb canvis de sentit en carrers adjacents. L’objectiu és reduir el volum de vehicles en aquest eix i evitar, alhora, que el trànsit es desviï cap a la xarxa veïnal.

El mateix estudi de qualitat de l’aire reforça aquest diagnòstic. Els punts de trànsit, situats a menys de deu metres d’una via amb circulació motoritzada, continuen sent els que presenten pitjors resultats. El 2025 aquests espais es mouen entre 22 i 39 µg/m³, amb una mitjana de 28,9 µg/m³, mentre que el 2024 oscil·laven entre 19 i 40, amb una mitjana de 27,5.

També pugen lleugerament els punts de fons, és a dir, els situats més allunyats de les grans vies i que reflecteixen millor la contaminació de base de la ciutat. En aquests espais, la mitjana passa de 17 a 18 µg/m³, una dada que reforça la idea que el repunt no es limita als carrers amb més trànsit.

Per sota del límit

Tot i aquest increment, Girona es manté encara per sota del límit anual vigent de 40 µg/m³, que és el que fixa actualment la normativa europea actualment per al diòxid de nitrogen. Ara bé, el marge s’estrenyerà notablement en els pròxims anys, perquè la nova directiva europea rebaixa aquest topall fins als 20 µg/m³ a partir del 2030. Es tracta d’un llindar molt més exigent que l’actual i que obligarà a accelerar les mesures de reducció d’emissions si la ciutat vol acostar-se als objectius marcats.