Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entitats de Girona reclamen aturar els desallotjaments de l'antiga fàbrica Simon i Cal Gras

Les entitats de Girona alerten que la crisi d'habitatge es tradueix en desnonaments, un augment del preu del lloguer i la impossibilitat d'emancipació juvenil, afectant especialment les persones migrants

La façana de l'antiga fàbrica Simon, al carrer Barcelona.

La façana de l'antiga fàbrica Simon, al carrer Barcelona. / Aniol Resclosa

Josep Coll

Josep Coll

Girona

Més d'una vintena d'entitats, col·lectius i organitzacions de Girona han impulsat un manifest per demanar aturar els processos de desallotjament de la nau de l'antiga fàbrica Simon, al carrer Barcelona, i de la masia de Cal Gras, a les hortes de Santa Eugènia. Ho han explicat aquest dimecres a la tarda en una assemblea que s'ha celebrat a l'Ateneu Egenienc, on també han reclamat una alternativa per aquestes desenes de persones sense llar que, ara per ara, viuen en aquests espais en abandonats i en desús.

El manifest presenta aquests dos casos com una expressió directa d’una crisi d’habitatge que, segons denuncien, fa anys que s’agreuja a la ciutat i al conjunt del país. Els impulsors del manifest sostenen que l’habitatge «lluny de complir la seva funció social amb un accés equitatiu, és un negoci molt rendible per rendistes i un luxe per cada cop més sectors de la classe treballadora». En aquesta línia, alerten que la crisi es tradueix en desnonaments, augment del preu del lloguer, infrahabitatge o racisme immobiliari, entre d'altres.

El document subratlla que aquest context colpeja amb més força les persones migrants en situació irregular, que, segons el manifest, viuen en una situació de «desprotecció, indefensió i violència de tota mena». Els signants relacionen aquesta realitat amb l’enduriment de les polítiques migratòries i amb l’auge de discursos reaccionaris que, asseguren, assenyalen la població migrant com a culpable dels malestars socials.

La masia de Cal Gras.

La masia de Cal Gras. / Marc Martí Font

El manifest també lamenta que, a la Girona, «el preu del lloguer ha arribat a màxims històrics», que els desnonaments es produeixen cada dia i que el nombre de persones en situació de sensellarisme s’ha duplicat en només un any. Els col·lectius consideren que les institucions no només no han estat capaces de revertir aquesta situació, sinó que en són «còmplices i responsables directes» per permetre la mercantilització de l’habitatge, executar desnonaments i no garantir alternatives residencials.

«Ni adequats ni segurs»

Les entitats són conscients que l'antiga Simon i Cal Gras són espais que «no són ni adequats ni segurs per viure-hi», però remarquen que «el carrer ho és encara menys». També adverteixen que, en el cas de l’antiga fàbrica Simon, el futur nou edifici de l’institut Ermessenda és una necessitat per al dret a l’educació, però afegeixen que aquesta operació no pot deixar de banda el dret a l’habitatge.

Un espai de l'antiga Simon amb evidències que algú hi dorm.

Un espai de l'antiga Simon amb evidències que algú hi dorm. / Aniol Resclosa

En el moment de començar a redactar el manifest, les entitats van comptar una vuitantena de persones vivint a l'antiga Simon. La xifra, però, ha disminuït en les últimes setmanes a causa dels recents incendis que s'han produït i ara en són una cinquantena. Les entitats, a més, van presentar al·legacions en el procés que va iniciar l'Ajuntament per desallotjar les persones que viuen en la nau per guanyar temps, ja que quan es va aprovar el procés van donar un termini de deu dies. Demanen, a més, que el consistori faci un seguiment per part de Serveis Socials.

La situació a Cal Gras és diferent. Hi ha una vintena de persones sense llar que ocupen la masia, que és de propietat privada. Els privats han denunciat que està ocupada per via penal i, en aquest sentit, el desnonament es produirà en una data oberta.

Per això, les entitats exigeixen a l’Ajuntament i a la resta d’autoritats competents «aturar el procés de desnonament» dels dos espais, proveir una alternativa per a totes les persones que hi viuen, facilitar el padró social a totes les persones que resideixen a Girona i posar fi a «la via policial i judicial» per afrontar aquestes situacions. El text tanca fent una crida a la mobilització i a l’organització col·lectiva davant «l’auge de la reacció i el racisme» i defensa una resposta sostinguda des de «la solidaritat de classe i l’antiracisme».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents