Gala, històrica botiga de roba per a la llar, abaixarà la persiana al carrer Argenteria de Girona al maig

De mica en mica, el carrer de l’Argenteria de Girona va quedant orfe de les botigues històriques, aquelles de tota la vida. La pròxima a abaixar la persiana a finals de maig serà Gala, que des de fa 46 anys ven roba per a la llar. Després, d’entre les històriques d’aquest carrer, només hi quedaran la joieria Quera i la farmàcia Saguer. Per a la propietària del negoci, Rosa Maria Campsolinas, ha estat «tota una vida», però ara, amb gairebé 67 anys, ha arribat el moment de jubilar-se, sense ningú que li agafi el relleu. Ha trigat una mica en jubilar-se perquè «és un problema pels autònoms».

La botiga té els seus orígens a principis de la dècada de 1970. Van ser els sogres de Campsolinas els qui van engegar el negoci, ja amb el nom de Gala. En aquell moment s’hi venia «confecció de senyora». L’actual propietària es va casar i el 1979 va entrar a treballar a l’establiment i, un any més tard, ja s’hi va començar a vendre roba per a la llar. De fet, a l’altra banda de l’Onyar, al carrer de les Hortes, també hi havia els Magatzems Martí, que també portaven ells. Aquell establiment, però, era de lloguer i va tancar fa uns anys.

Durant més de quatre dècades ha «vist passar moltes botigues» pel carrer de l’Argenteria i pot considerar «amics» bona part de la clientela fixa del negoci. Ara Campsolinas es jubila i no té ningú que continuï amb la botiga, ja que els seus fills es dediquen a altres coses. Així que llogarà el local, tot i que, de moment, no sap a qui. «Algú ha vingut a mirar-ho», confessa. I sí, té «ganes» de jubilar-se, de fer «altres coses» i de «descansar», i assegura que no ho trobarà «gens a faltar». Ara bé, tenen tots els productes en liquidació i li fa una «mica de peneta» veure com la botiga es va buidant. Aquests últims dies, el seu marit, Isidre Serra, també l'ajuda a la botiga.

«Tot ha canviat»

«Tot ha canviat, la vida ha canviat», remarca Campsolinas. Ho ha fet, entre altres coses, «el tipus de clientela», perquè «la gent s’ha tornat molt exigent». Això es va començar a notar —«però tampoc tant»— amb l’arribada de l’Hipercor, al carrer de Barcelona, a finals dels anys vuitanta. També amb l’obertura de l’Espai Gironès, el 2005, ja que «és més còmode agafar el cotxe i anar allà que venir al centre de Girona, on no hi ha aparcament».

Com a tot el comerç local, però, el que més el va afectar va ser l’esclat de la pandèmia, el 2020. «Des de la pandèmia tothom paga amb targeta», afirma Campsolinas, però no és això el que li sap més greu, sinó que la venda al comerç local ha baixat per donar pas a les compres per internet, que han fet «molt de mal». «Venen i diuen que per internet ho troben més econòmic», explica, i afegeix que «a vegades venen a queixar-se que han comprat una cosa per internet i els ha sortit malament». Ho té clar: «El problema és seu».

Subscriu-te per seguir llegint