Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Universitat de Girona i el CSIC col·laboren per analitzar l'impacte del canvi climàtic als boscos marins

La Universitat de Girona (UdG) i el CSIC coordinen la iniciativa que vol aprofitar la col·laboració ciutadana per recollir informació i conèixer millor l'estat dels boscos marins davant les amenaces del canvi climàtic i la contaminació

Una de les algues estudiades.

Una de les algues estudiades. / Clàudia Auladell

Redacció

Redacció

Girona

La plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, impulsada pel CSIC, ha posat en marxa el projecte Boscos marins per conèixer millor l’estat dels ecosistemes dominats per algues a les costes nord-atlàntiques i mediterrànies de l’Estat. La iniciativa està coordinada per investigadores de la Universitat de Girona (UdG) i del CSIC i vol obtenir més dades sobre uns hàbitats clau per a la biodiversitat marina. Aquests boscos marins, formats per grans algues estructurals com les laminarials a l’Atlàntic i el Cantàbric o les del gènere Cystoseira al Mediterrani, actuen com autèntics boscos sota l’aigua: ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies, protegeixen la costa, capturen carboni, oxigenen l’aigua i reforcen la resiliència dels ecosistemes. Tot i això, el seu futur està amenaçat pel canvi climàtic, la contaminació, la destrucció d’hàbitats, les espècies invasores i la sobrepesca.

Les dades disponibles apunten a una regressió important. Al Mediterrani, en els últims cinquanta anys s’han perdut o degradat fins al 80% dels boscos d’algues, mentre que al nord-oest peninsular han desaparegut en més de la meitat de les localitats estudiades en els darrers 25 anys. Davant d’aquest escenari, Observadors del Mar fa una crida a la ciutadania perquè aporti informació que complementi la recollida pels equips científics. A través de la plataforma, qualsevol persona pot comunicar la presència d’aquests boscos, fer observacions puntuals o seguir-ne l’evolució. La primavera és un moment especialment favorable per fer-ho, ja que és quan aquestes algues assoleixen el màxim desenvolupament.

Segons la investigadora de l’IEO-CSIC Lara Arroyo, la implicació ciutadana és clau per avançar en el coneixement de la distribució i les amenaces que afecten aquests hàbitats. En la mateixa línia, Sònia de Caralt, de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i del CEAB-CSIC, subratlla que les observacions de bussejadors i altres usuaris del mar seran validades pel personal científic i ajudaran a reforçar la recerca orientada a la conservació.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents