La Universitat de Girona i el CSIC col·laboren per analitzar l'impacte del canvi climàtic als boscos marins
La Universitat de Girona (UdG) i el CSIC coordinen la iniciativa que vol aprofitar la col·laboració ciutadana per recollir informació i conèixer millor l'estat dels boscos marins davant les amenaces del canvi climàtic i la contaminació

Una de les algues estudiades. / Clàudia Auladell

La plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, impulsada pel CSIC, ha posat en marxa el projecte Boscos marins per conèixer millor l’estat dels ecosistemes dominats per algues a les costes nord-atlàntiques i mediterrànies de l’Estat. La iniciativa està coordinada per investigadores de la Universitat de Girona (UdG) i del CSIC i vol obtenir més dades sobre uns hàbitats clau per a la biodiversitat marina. Aquests boscos marins, formats per grans algues estructurals com les laminarials a l’Atlàntic i el Cantàbric o les del gènere Cystoseira al Mediterrani, actuen com autèntics boscos sota l’aigua: ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies, protegeixen la costa, capturen carboni, oxigenen l’aigua i reforcen la resiliència dels ecosistemes. Tot i això, el seu futur està amenaçat pel canvi climàtic, la contaminació, la destrucció d’hàbitats, les espècies invasores i la sobrepesca.
Les dades disponibles apunten a una regressió important. Al Mediterrani, en els últims cinquanta anys s’han perdut o degradat fins al 80% dels boscos d’algues, mentre que al nord-oest peninsular han desaparegut en més de la meitat de les localitats estudiades en els darrers 25 anys. Davant d’aquest escenari, Observadors del Mar fa una crida a la ciutadania perquè aporti informació que complementi la recollida pels equips científics. A través de la plataforma, qualsevol persona pot comunicar la presència d’aquests boscos, fer observacions puntuals o seguir-ne l’evolució. La primavera és un moment especialment favorable per fer-ho, ja que és quan aquestes algues assoleixen el màxim desenvolupament.
Segons la investigadora de l’IEO-CSIC Lara Arroyo, la implicació ciutadana és clau per avançar en el coneixement de la distribució i les amenaces que afecten aquests hàbitats. En la mateixa línia, Sònia de Caralt, de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i del CEAB-CSIC, subratlla que les observacions de bussejadors i altres usuaris del mar seran validades pel personal científic i ajudaran a reforçar la recerca orientada a la conservació.
Subscriu-te per seguir llegint
- La família de la nena atacada per un senglar a Cadaqués reclama uns 70.000 euros i avisa que anirà al contenciós pel silenci municipal
- «Tinc el virus de la trempera, i fins avui m’ha respectat»
- Alerta vermella per pluja: Sant Feliu de Guíxols acumula 100 litres i Castell d’Aro supera els 50 litres
- Aquest és el nou local dels germans Roca al barri vell de Girona
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes als vorals de les carreteres després de la nova normativa viària
- La derrama que pot arribar als 40.000 euros: els ascensors entren en una nova etapa d’inspeccions
- Miguel Benito, advocat: «Per poder jubilar-te a Espanya només cal complir tres requisits; ell desconeixia el tercer»
- Efímer, el projecte gastronòmic a quatre mans que fa poble a Llançà