Per què han deixat dretes les parets després de l’enderroc del polèmic edifici de Tomàs Mieres de Girona?
Els murs perimetrals fan de tanca provisional d’un solar privat pendent de desenvolupament urbanístic

Els murs de l'edifici enderrocat, encara drets. / Tapi Carreras

L’enderroc de l’antic edifici del carrer Tomàs Mieres, a tocar del viaducte del tren de Girona, ha deixat una imatge que ha sorprès alguns veïns: el bloc ha desaparegut, però una part dels murs perimetrals han quedat drets. De fet, algunes finestres i portes que havien quedat sense cap element de privació del pas, s'han tapiat. El motiu, però, no és que s’hagi volgut conservar cap part de l’immoble, sinó una qüestió pràctica i urbanística. Segons l’explicació municipal, un cop acabada la demolició, el solar continua sent de propietat privada i, per tant, s’ha de mantenir tancat. Per això s’han conservat aquests murs fins a una certa alçada, perquè facin la funció de tanca provisional mentre no es desenvolupi l’actuació prevista en aquest àmbit.
Un àmbit pendent de transformar
L’edifici enderrocat formava part, juntament amb una porció de la finca contigua, del polígon d’actuació urbanística PA Porvenir. L’objectiu d’aquest sector és obtenir l’espai necessari per eixamplar el carrer de Tomàs Mieres fins al carrer de Santa Eugènia, mitjançant la reordenació de l’edificabilitat. Ara bé, l’ordre de fer emesa per l’Ajuntament no responia a l’inici d’aquesta transformació urbanística, sinó exclusivament a motius de seguretat.
Una ordre per evitar un col·lapse
En concret, el consistori va ordenar l’enderroc per evitar un perill material de col·lapse incontrolat de l’estructura, amb possibles conseqüències imprevisibles sobre la via pública. Aquesta ordre, però, no abastava l’obligació de desenvolupar de manera immediata el sector urbanístic, ja que es tracta d’una qüestió vinculada als drets i deures urbanístics derivats del planejament i no pas a l’estat físic de l’edifici.

L'edifici del carrer Tomàs Mieres, a fregar de les vies del tren, just abans de l'enderroc. / Aniol Resclosa
El solar continua sent privat
Això explica que, un cop acabada la demolició, el règim de propietat no hagi canviat. Tot i que una part d’aquest espai haurà de passar en el futur a mans municipals quan s’executi el polígon, avui el solar continua sent privat. En aquest context, la manera de complir l’obligació de mantenir-lo tancat ha estat aprofitar els mateixos murs perimetrals que han quedat després de l’enderroc.
Per què no s’han tirat a terra del tot
La lògica, segons defensa l’Ajuntament, és senzilla: no tenia sentit enderrocar completament aquests murs per haver-ne de construir uns altres de nous exactament al mateix lloc només per delimitar el recinte. Per això, el resultat actual és el d’un solar privat, afectat pel PA (Polígon d'Actuació) Porvenir i pendent de desenvolupament, però ja tancat tal com exigeix l’ordenança municipal.
Un context de polèmica
Aquest punt de Tomàs Mieres havia estat també objecte de polèmica en els últims mesos perquè l’edifici havia estat ocupat i havia generat queixes veïnals. Tot i això, aquest és un element complementari en la història. La raó principal per la qual avui han quedat drets els murs no és aquest passat conflictiu, sinó la necessitat de tancar provisionalment un solar privat després d’un enderroc ordenat per risc estructural.
Subscriu-te per seguir llegint
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes als vorals de les carreteres després de la nova normativa viària
- Una jubilada de 87 anys denuncia la situació de moltes dones que van treballar sense cobrar: 'No cobro res de pensió
- La campiona australiana que farda de Girona i de Temps de Flors
- Comença el muntatge de l'esperada passera per travessar el riu Ter al Gironès
- Girona-Reial Societat: Stuani manté amb vida el Girona (1-1)
- Tim Spector, metge i divulgador especialitzat en microbiota intestinal: 'El cafè del matí pot cuidar la salut intestinal i el benestar general
- Més de 30 anys junts i dos fills no basten per cobrar la pensió de viduïtat
- Així és la compra d’una mare amb 15 fills: 1.300 galetes i 240 litres de llet al mes