Horitzó 2028

El proppassat dia 15 d’abril, el CIEMEN i el PEN Català van presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la proposta per revisar i adaptar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) als temps actuals. I és que el proper 6 de juny la DUDL complirà 30 anys de la seva presentació al Paranimf de la Universitat de Barcelona per part de l’Assemblea de Participants de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics. Des de llavors ençà, el recorregut ha sigut llarg. Aquestes tres dècades han vist néixer i créixer activitats i projectes a favor de la llengua catalana i de la resta de llengües minoritzades i, tot i això, la Declaració no ha aconseguit fer el pas decisiu de transformar-se en Convenció. El mateix que li ha passat a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948. Bé, sigui quin sigui l’estatus del document – DUDL – ens cal tornar-nos-hi a posar. El món ha canviat, tenim eines noves per reforçar la comesa de les entitats i institucions i la situació –pel que diuen els lingüistes i pel que sentim als carrers – no ha millorat.

Les dues entitats que encapçalen la proposta – CIEMEN i PEN Català – estan molt ben acompanyades d’altres i ens ofereixen la possibilitat d’afegir-nos-hi, a títol individual i/o col·lectivament. Podem trobar-ne la informació i com fer-ho a https://www.dudling.org/

A Girona, el 2000 es va publicar la DUDL gràcies a la col·laboració del CNL de Girona, la UdG, Òmnium Cultural, ADAC, Servei de Normalització Lingüística de CCOO i Amics de la UNESCO de Girona. A nivell institucional, la Generalitat de Catalunya hi era a través de les conselleries de Presidència, Ensenyament, Cultura i Justícia. Modest Prats signava la presentació del document i deia “El debat sobre els drets lingüístics no s’ha de reservar en exclusiva als lingüistes: es tracta d’un debat que ens afecta a tots i que comporta una visió política i ètica”. Aquests mots ens han d’esperonar a implicar-nos-hi per tal de fer possible que un bé tan preuat i tan fràgil com és la llengua no es perdi ni es malmeti.

El 2011, Linguapax va publicar la unitat didàctica Defensem els Drets Lingüístics basada en el Manifest de Girona, un decàleg promogut pel PEN Internacional sota la direcció del filòsof Josep M. Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (2008-2014). En el Manifest trobem paraules plenes de contingut: patrimoni, respecte, diàleg, comunitat, cultura, identitat, empatia, traducció,... El darrer punt del Manifest diu: “El dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals”.

Fent una mirada ràpida a l’entorn més proper podríem estar cofois perquè som nombroses les associacions que vetllem per la llengua catalana i ens esmercem a fer-la ben viva i present en tots els àmbits, però la realitat dels temps en què vivim ens fan recordar els mots del mestre Pompeu Fabra: “Cal no oblidar mai ni la tasca ni l’esperança”.

Les llengües, i la llengua catalana no en queda exempta, són un patrimoni fràgil, però ben viu, i representen una important via de diàleg i una eina de cohesió social.

L’horitzó fixat per tenir una DUDL nova és el 2028, moment en què es vol presentar a Nacions Unides i a la UNESCO, fent-ho coincidir amb el 80è aniversari de la DUDH.

Tenim deures per fer i els hem de fer entre tots, és una tasca de tots plegats!