El cronista oficial de Girona: “El cas del Truffaut hauria de moure els responsables polítics a una reflexió”
Joan Boadas critica que la burocràcia pugui imposar-se a la voluntat política i reclama més recursos per als equipaments patrimonials de la ciutat

El cronista oficial de Girona, Joan Boadas, durant el ple de Girona. / Aniol Resclosa

El cronista oficial de Girona, Joan Boadas, ha aprofitat aquest dilluns el seu informe anual al ple municipal per posar sobre la taula algunes de les mancances i reptes pendents en l’àmbit del patrimoni i la cultura de la ciutat. Entre les qüestions més destacades, Boadas s’ha referit al possible canvi d’adjudicataris en la gestió del cinema Truffaut i ha defensat que aquest cas hauria de fer reflexionar els responsables polítics sobre el pes de la burocràcia en determinades decisions municipals.

La projecció de "Sirat" al Cinema Truffaut, el passat més de juny. / Aniol Resclosa
En el tram final del discurs, el cronista ha admès que no era “el moment d’expressar una crítica” sobre aquesta situació, almenys fins que no estigui resolta definitivament. Tot i això, ha considerat que l’episodi hauria de portar “els responsables polítics, i segurament bona part de la població”, a reflexionar sobre “l’aparentment obligada submissió a unes normes i protocols” que, segons ha apuntat, en aquest cas no satisfan la pràctica totalitat dels càrrecs electes de la ciutat. Boadas ha estat especialment contundent en aquest punt i ha afirmat que “és poc comprensible” que, davant d’una decisió que no complau aquells que l’han d’adoptar, “l’enteranyinat burocràtic-administratiu”, que també ha recordat que “és fal·lible”, acabi imposant “el seu criteri tècnic per damunt de la voluntat política”. Segons el cronista, els historiadors del futur es trobaran amb expedients “impol·luts”, però també hauran d’explicar “la perplexitat, l’allunyament i la renúncia” de moltes persones a participar de manera altruista en els afers municipals.
Millorar la gestió del patrimoni
El cas Truffaut ha estat només una de les diverses qüestions que Boadas ha inclòs en l’informe, centrat en les activitats desenvolupades durant el 2025, l’aportació del sector associatiu i cívic a la cultura gironina i diverses propostes per millorar la gestió del patrimoni. En aquest sentit, també ha reclamat més recursos per als equipaments patrimonials. El cronista ha recordat que els ingressos municipals han crescut entorn d’un 40% entre 2020 i 2026 i, tot i reconèixer que el govern intenta incrementar els pressupostos dels centres gestors del patrimoni, ha demanat “un augment d’aquestes aportacions”, especialment als equipaments gestionats des d’organismes autònoms.
Boadas també ha posat l’accent en la situació dels arxius. Pel que fa al futur Arxiu Històric, ha assenyalat que “seria molt positiu” tancar el tema de la construcció del nou edifici per part de l’administració de l’Estat. A més, ha advertit que l’Arxiu Municipal de Girona, que també presenta mancances, entrarà “en situació de saturació dels seus dipòsits documentals, com a molt tard, el 2027”. En la mateixa línia, ha defensat la necessitat d’una reserva mancomunada entre administracions per millorar la conservació de les peces dels museus que no estan exposades i ha plantejat revisar i actualitzar el Pla de Museus de la ciutat.
Un altre dels punts crítics del discurs ha estat el paper de la cultura en els debats sobre el futur de Girona. Boadas ha explicat que el va sorprendre que en el cicle de conferències del projecte Girona 2100, i especialment en l’acte inaugural amb alcaldes i alcaldesses de la ciutat des de 1979, no hi hagués cap bloc dedicat a analitzar la situació cultural. Segons ha lamentat, es va parlar d’àrea urbana, mobilitat, turisme, migracions, habitatge i emergència climàtica, però es va “obviar un dels pilars bàsics” que sempre han estat reivindicats com a centrals en la política de la ciutat.
Memòria democràtica
En l’àmbit de la memòria democràtica, el cronista també s’ha referit al cas del poeta Eduardo Marquina. Boadas ha recordat que va participar en dues reunions amb veïns convocades per l’alcaldia per exposar-ne la biografia i ha remarcat que, malgrat que la consulta veïnal va donar com a resultat mantenir la denominació existent, la recerca feta ha servit per evidenciar la vinculació de l’escriptor amb el franquisme i la seva “vocació apologètica” cap al dictador. “Ara només cal esperar que es compleixi la Llei”, ha afirmat.
L’informe també ha dedicat un apartat a dues entitats que, segons Boadas, exemplifiquen l’aportació del sector associatiu i cívic al fet cultural de Girona: els Amics de la UNESCO de Girona i la Fundació Valvi. Del primer cas, n’ha destacat projectes com Apadrinem escultures, la Nit de Poetes o les jornades sobre societat industrial. De la Fundació Valvi, que enguany fa trenta anys, n’ha remarcat la programació d’exposicions, concerts, premis i beques vinculades a la cultura, el patrimoni, la literatura i la recerca històrica.
Finalment, Boadas ha tancat el discurs felicitant l’Arxiu Municipal i l’alcaldia per la declaració del Llibre del Sindicat Remença de 1448 com a Bé Cultural d’Interès Nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'alternativa al paper de cuina que cada cop fan servir més llars: neteja millor i ajuda a estalviar
- Les infermeres 'ja no callen' i es concentren davant l'hospital Santa Caterina de Salt per reclamar 'condicions dignes
- Llet Nostra busca una planta per poder seguir envasant a Catalunya
- De Palol de Revardit a Tenerife: l’equip gironí que vol blindar hospitals davant virus contagiosos
- Operari ferit greu en caure d'uns quatre metres mentre reparava una passera del riu Güell de Girona
- El racó nostàlgic del Barri Vell de Girona per Temps de Flors
- Els cinc barris més segurs de Barcelona, segons un expert immobiliari: 'No són els que tothom creu
- La segona vida de la pastisseria Sans, creadora del bisbalenc