Del conflicte a la convivència: "Cal un debat serè sobre la immigració"

La comissió d’experts que integren el Consell de Girona del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, una iniciativa impulsada per Prensa Ibérica i la Fundació «La Caixa» per aportar solucions als principals reptes econòmics i socials del Mediterrani des de vuit òrgans locals de debat, va reunir-se dilluns per ultimar els preparatius de l’acte obert que se celebrarà el pròxim 6 de maig a l’auditori de l’Espai Caixa de Girona. La trobada, que reunirà experts de l’administració pública i professionals d’entitats del Tercer Sector, posarà el focus en la mediació social i comunitària com a eina per prevenir conflictes des de la convivència.

La sessió oberta tindrà lloc de les onze del matí a la una del migdia i analitzarà l’experiència de l’associació Cre.A, amb seu a França, una plataforma de cooperació estratègica al voltant de la mediació social com a eina clau per a la cohesió i la inclusió de col·lectius vulnerables, especialment en entorns multiculturals i urbans complexos, que ha desenvolupat projectes d’èxit a Espanya, Itàlia, França o Portugal. Aquest és el cas d’estudi escollit pel Consell de Girona en aquesta tercera edició del Fòrum del Mediterrani. Una experiència que compartiran en primera persona tres representants vinculats a l’entitat: Aura Marina Morales, responsable de mediació de l’associació Barró de Madrid; Hamid Ghobrini, coordinador de projectes europeus de mediació social des del servei de prevenció de l’Ajuntament de Limoges; i Emmanuelle Thulliez, responsable de mediació de l’entitat Optima Médiation, que arribarà des de Rennes. La seva experiència agafarà forma de diàleg, conduït pel catedràtic d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Madrid i també membre del Consell de Girona, Carlos Giménez.

El subdirector de Diari de Girona i president del Consell de Girona, Oriol Puig, va assenyalar que "la xarxa de Cre.A ha demostrat la importància de professionalitzar la mediació social, impulsant projectes que combinen formació, mobilitat, recerca i experiències locals d’impacte".

Per la seva banda, el director del Centre Fundació «La Caixa» i comissari del Consell, Manel Rullo, va destacar que "Cre.A aporta diferents mirades, des de la intervenció comunitària fins a la formació i el treball amb entitats i poblacions diverses", a partir d’on va assenyalar que "cada proposta pot ser traslladable". I és que l’objectiu és identificar experiències que ja funcionin i puguin ser exportables a altres ciutats o administracions.

El director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i coordinador de l’àmbit social de San Juan de Dios Espanya, Salvador Maneu, va destacar la "la innovació social" del projecte i va assegurar que "serà molt útil escoltar aire fresc i veure com ho estan gestionant en contextos molt més multiculturals que el nostre". Amb tot, va recordar que el debat sobre la immigració també és present en les converses quotidianes. "La veu del carrer és que cada vegada tenim més problemes amb la immigració", va afirmar. Per això, va defensar la necessitat "d’obrir un debat serè amb professionals que parlin des del rigor".

Una mirada gironina

El Consell també vol incorporar a la jornada una mirada gironina a través del testimoni del Projecte Rossinyol, impulsat per la Universitat de Girona (UdG). Es tracta d’una iniciativa de mentoria social que es va posar en marxa l’any 2006, que connecta estudiants de la UdG amb joves en situació de vulnerabilitat social per ajudar-los en la inclusió, l’autonomia personal i el coneixement del territori.

El rol del mediador

El debat també va servir per abordar el paper dels mediadors. El metge i exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Joan San, va manifestar que entén la mediació com un "recurs en què el mediador té un paper reconegut per les dues parts i, a través dels recursos dels quals disposa, les posa en vies d’acord".

Tot i això, Carlos Giménez va dibuixar una transformació de fons de la mediació i va defensar que la visió clàssica del mediador que espera que les parts hi acudeixin "s’està superant perquè gairebé ningú reconeix que té un conflicte" i, per això, "s’ha d’anar al problema, al barri i oferir-se". En aquest sentit, va assenyalar que hi ha tres vies de mediació social o comunitària: els mediadors professionals, professionals d’altres sectors (com jutges o treballadors socials) que es formen en mediació i els mediadors ciutadans, és a dir, "persones dins els barris que tenen capacitat de mediar perquè són figures de respecte". També va apuntar que "actualment s’està mediant en 44 conflictes armats arreu del món", però va lamentar que la "geopolítica funciona diferent perquè hi ha persones i governs que volen guanyar amb la força i això trenca amb la mediació, que es basa a construir una cultura de pau".

Els reptes de les ciutats

Els membres del Consell de Girona van coincidir que el debat sobre immigració, convivència i cohesió social és avui un dels grans reptes de les ciutats. En aquest sentit, el catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, Ferran Camas, va posar sobre la taula dues qüestions que considera "preocupants". "Hi ha dues realitats on les mediacions que s’estan fent poden ser importants: el procés de regularització d’immigrants en situació administrativa irregular i la discriminació dels immigrants en relació a l’accés a l’habitatge", va exposar.

Per la seva banda, la inspectora d’Educació, exdirectora d’institut i regidora de l’Ajuntament de Girona, Raquel Robert, també va voler posar en valor el paper dels tècnics municipals i dels educadors socials com a mediadors. "L’Ajuntament fa un primer filtre amb els empadronaments però després hi ha l’experiència del dia a dia, a partir d’on els professionals han de gestionar des de casos de maltractaments a desnonaments".

La directora i fundadora de Qstura, Sílvia Castelló, va aportar una mirada directa des del treball amb dones en situació vulnerable. "Cada dia venen dones a la fàbrica demanant feina, la majoria no tenen papers, amb les conseqüències que això comporta perquè no poden treballar i, per tant, tampoc poden permetre’s un habitatge", va explicar, una situació que va reclamar "resoldre amb urgència perquè són persones que tenen dret a una vida digna i, per contra, viuen en situacions inhumanes".

El Consell de Girona també està format pel gerent de Diari de Girona, Maneu Fernández; i la llicenciada en Història de l’Art i doctora en Ciències Humanes i de la Cultura per la Universitat de Girona, Lada Servitja, com a relatora. Les conclusions del Consell de Girona es posaran en comú al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de juny a Barcelona.