PORTES OBERTES
Conviure amb la diabetis implica molt més que seguir un tractament mèdic
Els grups de suport per a persones amb diabetis: què són i per què són tan importants

Imatge grup de suport. / DdG
Anna Cardos
La diabetis és una malaltia crònica que no només afecta el cos, sinó també la vida emocional, social i familiar de la persona que la pateix. El control constant de la glucosa, l’alimentació, la medicació i la por a les complicacions poden generar estrès, cansament i, en alguns casos, sensació de soledat. En aquest context, els grups de suport per a persones amb diabetis tenen un paper fonamental.
Un grup d’ajuda mútua en diabetis és un espai de trobada on persones amb la mateixa malaltia, i en alguns casos també familiars o cuidadors, comparteixen experiències, inquietuds i estratègies per a fer front el dia a dia. Aquests grups son presencials, i el protagonisme recau en els mateixos participants i en el suport mutu que s’hi genera. A Girona, l’Associació de Diabetis de les Comarques Gironines ofereix aquest espai a les seves oficines.
No es tracta només de parlar de la malaltia des d’un punt de vista mèdic, sinó de posar en comú vivències reals: com fer front a un diagnòstic recent, com gestionar situacions socials, com mantenir la motivació o com conviure amb els alts i baixos emocionals que pot provocar la diabetis.
Un dels principals beneficis d’aquests espais és el suport emocional. Compartir vivències amb persones que entenen què significa conviure amb la diabetis i ajudar a reduir la sensació de soledat i a normalitzar emocions com la por, la frustració o el cansament. Aquest acompanyament emocional té un impacte positiu en l’autoestima i en la manera de viure amb la malaltia.
Els grups d’ajuda mútua també faciliten l’intercanvi de coneixement pràctic basat en l’experiència. Consells sobre alimentació, activitat física, control de la glucèmia, gestió d’hipoglucèmies o adaptació a noves situacions formen part de les converses habituals. Aquest aprenentatge entre iguals complementa la informació rebuda a les consultes mèdiques i ajuda a aplicar-la millor en la vida quotidiana.
És important destacar que els grups de suport no substitueixen l’atenció sanitària, sinó que la complementen, i cobreixen una necessitat igualment important: l’acompanyament emocional i social. Afavoreixen una actitud més activa envers la pròpia salut, reforcen l’autonomia i l’empoderament de les persones amb diabetis i contribueixen a una visió més integral, humana i comunitària de la cura, que té en compte tant els aspectes clínics com els emocionals i socials de la malaltia.
A més, aquests grups:
- Milloren el benestar emocional, reduint l’estrès i d’ansietats socials a la malaltia.
- Afavoreixen una millor acceptació del diagnòstic, especialment en persones recent diagnosticades.
- Incrementen el coneixement i l’autonomia, ajudant les persones a prendre decisions més informades sobre la seva salut.
- Reforcen la motivació, ja que veure altres persones gestionar bé la diabetis genera esperança i confiança.
- Milloren l’adherència al tractament, ja que el suport social és un factor clau per mantenir hàbits saludables a llarg termini.
Podeu contactar amb la nostra entitat a través de la web www.adc.cat o a l’Hotel d’Entitats -CCC Girona, al carrer de la Rutlla.
- Ni caminar ni anar al gimnàs: l’exercici que Harvard recomana a partir dels 55 anys per envellir millor
- Salellas rep amb humor la ministra d’Habitatge després d’arribar mitja hora tard: «Sembla que hàgiu vingut amb Rodalies»
- Quatre locals precintats i sis detencions en controls policials a establiments d’oci i restauració de Blanes en tres anys
- Canvis en el permís de conduir a partir del 2026: la norma de la DGT afecta els conductors nascuts entre el 1956 i el 1961
- La DGT sorprèn: així seran les noves matrícules que revolucionaran les carreteres el 2026
- El banyolí Josep Miàs firma Dune, una promoció de 30 milions d’euros a primera línia de mar
- El Gran Jonquera es referma com el cor del shopping a Girona: noves obertures i cultura sobre rodes
- Tot a punt per a Temps de Flors: entre el vertigen del primer cop i la il·lusió de tota una vida