Alarma perimetral i vigilància nocturna per evitar noves ocupacions al bloc de Ferran Puig de Girona

El bloc ocupat de la ronda Ferran Puig de Girona viurà ara una segona batalla després del desallotjament de dilluns: evitar que s’hi torni a entrar. L’Ajuntament va explicar aquest dijous als veïns que ha activat una alarma perimetral, vigilància nocturna i un dispositiu policial reforçat per impedir noves ocupacions a l’edifici del número 13-15, convertit durant dos anys en un dels principals focus de conflicte de la zona. Una vintena de residents de l’entorn de Ferran Puig i del carrer Tomàs Mieres van assistir a la reunió informativa convocada pel consistori, amb la participació de l’alcalde, Lluc Salellas; el tinent d’alcaldia de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font; la tinenta d’alcaldia i regidora de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, i el regidor de Mobilitat i Espai Públic, Isaac Sànchez. La trobada va estar marcada pel malestar acumulat d’alguns veïns, però també per la voluntat municipal d’explicar els pròxims passos després de l’operatiu que va permetre buidar l’immoble.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va admetre que encara es poden produir intents d’entrada al bloc, com ja va passar la primera nit posterior al desallotjament. Tot i això, va defensar que hi ha mesures de control activades. «No és impossible que hi torni a haver un intent. La clau és que no es podran quedar a dins», va assegurar davant els assistents.

Paral·lelament, l’Ajuntament ha contractat una empresa especialitzada per actuar a l’interior de la finca. Els treballs, que s’allargaran entre 20 i 30 dies, tenen un pressupost de 250.000 euros que els ha d'acabar assumint la propietat de l'edifici. La intervenció inclou el buidatge complet dels pisos, la retirada de deixalles acumulades, la neteja i desinfecció de l’immoble, la revisió d’elements exteriors com balcons i el tapiat de totes les obertures. L’objectiu és que el bloc quedi sense condicions d’habitabilitat i sense risc sanitari. Salellas va explicar que l’empresa escollida té experiència en aquest tipus d’operacions i que és la mateixa que va participar en el buidatge del bloc B9 de Badalona.

Situació d’emergència

La reunió també va evidenciar la tensió viscuda al barri durant els últims dos anys. Diversos veïns van retreure al govern municipal haver trigat massa a actuar i van recordar episodis continus d’inseguretat, brutícia i por. Un dels veïns va preguntar si una situació similar hauria durat tant temps si hagués passat davant de l’Ajuntament. Salellas va replicar que el consistori va actuar quan va poder fer-ho i va defensar que, abans, no es donaven les condicions legals per intervenir. Segons va explicar, l’Ajuntament no podia entrar en una propietat privada només perquè estigués ocupada, sinó que calia acreditar una situació d’emergència vinculada a la seguretat estructural, la insalubritat o el risc de plagues. Va defensar que va ser la degradació progressiva de l’edifici la que finalment va permetre activar l’operatiu.

Salellas també va carregar contra la propietat de la finca, a qui va acusar d’haver desatès durant anys les seves obligacions de conservació. A més, va lamentar que els procediments judicials per recuperar els habitatges ocupats avançaven de manera fragmentada, amb causes repartides en diferents jutjats i desnonaments parcials. Segons va dir, això hauria pogut allargar el cas «de forma indefinida». Per aquest motiu, el govern municipal va defensar que ha hagut d’assumir un paper protagonista per desencallar el conflicte. «La feina no es va acabar dilluns», va remarcar Salellas. Segons va afegir, el desallotjament només va ser la primera fase i ara toca assegurar l’edifici, sanejar-lo i preparar el camí cap al seu enderroc.

Tot i això, el consistori ja va advertir que la desaparició definitiva del bloc no serà immediata. En tractar-se d’una finca privada, caldran projectes tècnics, permisos i l’autorització d’Adif per la proximitat amb les vies del tren. Per això, l’enderroc encara podria tardar mesos.

Subscriu-te per seguir llegint