El Govern prepara una nova normativa contra el soroll mentre Girona i Salt continuen lluny del descans acústic òptim

El Govern treballa en un nou decret per actualitzar la normativa contra la contaminació acústica a Catalunya. L’objectiu és millorar la interpretació i l’aplicació de la regulació actual, augmentar la seguretat jurídica i reforçar la protecció ambiental en alguns casos específics. L’anunci s’ha fet aquesta setmana al VI Congrés d’Acústica de Catalunya, AcustiCat, a Barcelona.

La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha remarcat que els darrers mapes estratègics de soroll confirmen una «tendència positiva» en la qualitat acústica a Catalunya, però també ha advertit que encara es mantenen «reptes significatius», sobretot pel soroll derivat del trànsit i de l’oci.

Segons les dades exposades pel Govern, Catalunya ha reduït en més de 100.000 les persones exposades a nivells elevats de soroll. En concret, la població exposada a més de 65 decibels durant el dia ha disminuït un 4,6%, mentre que en horari nocturn, per sobre dels 55 decibels, la reducció ha estat del 5,9%. Malgrat aquesta millora, un 13,7% de la població de les aglomeracions urbanes continua exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia i més d’un 22% durant la nit.

A les comarques gironines, les dades locals disponibles se centren en l’aglomeració supramunicipal del Gironès, formada per Girona i Salt. Aquest àmbit, amb 135.823 habitants analitzats, ja apareixia en els darrers mapes estratègics de soroll elaborats per la Generalitat, que avaluen periòdicament l’exposició acústica de la població a les grans àrees urbanes del país.

En el cas de Girona i Salt, només el 21,7% de la població està exposada a nivells inferiors als 45 decibels durant la nit, considerats de millor qualitat acústica per al descans. Això vol dir que gairebé quatre de cada cinc veïns de l’àrea urbana gironina estan exposats a nivells superiors a aquest llindar en horari nocturn. De dia, el percentatge de població exposada a nivells baixos de soroll —per sota dels 55 decibels— puja fins al 32,5%.

Una altra dada que permet mesurar la contaminació acústica és la població exposada als nivells més elevats. A l’àrea urbana de Girona, un 9,4% dels veïns està exposat a més de 65 decibels durant el dia, mentre que a la nit el percentatge de població exposada a més de 55 decibels se situa en el 21,3%.

Impacte del trànsit rodat

El trànsit rodat és, amb diferència, la principal font de soroll a Girona i Salt, una tendència que també es repeteix al conjunt de Catalunya. Segons el Govern, el soroll dels vehicles afecta pràcticament tota la població de les aglomeracions urbanes. A més, els darrers estudis també apunten a una rellevància creixent del soroll associat a l’oci, els grans esdeveniments i els conflictes de convivència veïnal.

Els mapes també mostren una evolució positiva respecte a treballs anteriors, tot i que en la comparació s'hi ha incorporat una nova metodologia europea. En el cas de Girona, la principal millora s’ha registrat en el soroll diürn, amb una reducció del 15,4%, la segona més destacada entre les aglomeracions analitzades després de Mataró. En horari nocturn, la reducció ha estat més moderada, del 4,3%.

El Govern defensa que els plans d’acció contra el soroll, que s’han d’actualitzar cada cinc anys, han contribuït a aquesta evolució. Aquests plans inclouen mesures directes per reduir la contaminació acústica, però també actuacions vinculades a la mobilitat, l’urbanisme o la qualitat de l’aire que poden tenir un efecte indirecte en la reducció del soroll ambiental.

Durant el congrés també s’ha posat el focus en l’impacte del soroll en la salut i en entorns sensibles com les escoles. Segons les dades exposades, un 75% dels alumnes cursen estudis en centres on a l’entorn se superen els nivells de qualitat acústica desitjables. El soroll excessiu pot afectar el desenvolupament cognitiu, la memòria i l’aprenentatge infantil, un dels aspectes que el Govern vol tenir en compte en la futura actualització normativa.

Subscriu-te per seguir llegint