Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L'Ajuntament de Girona xifra en 7.000 els habitatges que no han fet ús del nou sistema de recollida de residus

El consistori admet un "petit marge d'error" en els rebuts, però assegura que el 99,5% han estat correctes i que s'esmenaran els casos erronis

Un usuari obrint un contenidor intel·ligent amb la targeta.

Un usuari obrint un contenidor intel·ligent amb la targeta. / Marc Martí Font

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Josep Coll

Josep Coll

Girona

L’Ajuntament de Girona calcula que, dels 12.178 habitatges que aquest 2026 consten com a usuaris no habituals del nou sistema de recollida de residus (contenidors intel·ligents, àrees temporals i porta a porta), uns 7.000 «no han anat a buscar la targeta ni els cubells i han fet zero usos del sistema». Ho va explicar la tinenta d’alcaldia de Gestió de Recursos i regidora de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, en el ple municipal d’aquest dilluns, arran de les preguntes de l’oposició sobre les incidències en el cobrament de la taxa d’escombraries.

La portaveu del PSC, Bea Esporrín, va demanar si, més enllà de reforçar el servei de gestió tributària amb tres persones, el govern preveia també incrementar la plantilla d’Acció Climàtica. Esporrín va recordar que l’Ajuntament va tardar «més de mig any» a respondre unes «400 peticions» de revisió del volum màxim diari i va preguntar si s’havien establert «mesures per evitar retards» en les reclamacions relacionades amb la taxa de residus.

Esporrín també va vincular les queixes per la taxa amb el funcionament general del servei de neteja i residus. Va denunciar que el govern manté «inoperatiu» el sistema de control de qualitat previst al contracte i que encara no ha contractat l’empresa externa que l’ha de supervisar, tot i un acord de ple del novembre del 2024. Esprrín va recordar que «hi ha més d’un milió d’euros retinguts per la clàusula del 2%» i va reclamar activar aquest control de manera «immediata».

Una illa de contenidors de Girona.

Una illa de contenidors de Girona. / Marc Martí Font

El regidor del PP, Jaume Veray, va ser més directe i va preguntar si el consistori sabia «que s’estan passant rebuts d’escombraries erronis». La pregunta va derivar en un xoc dialèctic amb Aliu i amb l’alcalde, Lluc Salellas, perquè Veray insistia que no demanava les dades generals del padró, sinó si el govern tenia constància d’aquests rebuts incorrectes. Finalment, Salellas va admetre que hi havia hagut un «petit marge d’error», però va remarcar que el «99,5%» dels rebuts havien estat «correctes». L’alcalde va afegir que l’Ajuntament posaria els «recursos» necessaris perquè els casos erronis fossin «esmenats amb la màxima brevetat possible».

El padró de la taxa de residus inclou aquest 2026 un total de 47.727 habitatges amb tarifa domèstica. Segons Aliu, 35.550 han fet un ús habitual del nou sistema i, per tant, pagaran menys que l’any anterior. Per accedir a aquesta reducció, calia haver fet servir la targeta o els cubells un mínim de 24 vegades cada semestre durant el 2025. Aliu va defensar que aquesta era la «premissa bàsica» amb què es va treballar la nova taxa: «Tots els que havien participat del sistema havien de pagar menys del que pagaven l’any anterior».

Uns 12.000 habitatges se’ls ha apujat la taxa per no fer un bon ús del nou sistema de recollida

Diferents casuístiques

Per altra banda, hi ha uns 5.000 habitatges, que no arriben al mínim fixat per ser considerats usuaris habituals, però que tenen el material del nou sistema i n'han fet ús sense arribar al mínim exigit. Aliu va assegurar que l’Ajuntament ja havia previst que, en el primer any d’aplicació de la nova taxa, «hi podia haver incidències» en la comptabilització de les dades. Va posar com a exemples contenidors que no havien registrat correctament les dades o algun carrer que havia quedat allunyat del sistema de revisió d’ofici.

Per això, va defensar la creació d’un circuit específic per revisar la taxa de residus i va assegurar que ja s’està «responent al ciutadà» i estimant aquelles reclamacions en què es detecten errors. «No farem com amb el volum màxim diari», va afirmar Aliu, en referència als retards acumulats en aquell procediment.

Pel que fa als imports, Aliu va posar l’exemple d’un «habitatge tipus», d’entre 85 i 100 metres quadrats i amb un consum d’aigua d’entre 65 i 95 metres cúbics. Amb la taxa del 2026, aquests habitatges pagaran 244 euros si han fet un ús habitual del sistema, mentre que els que no hi han participat prou hauran de pagar 352 euros. El 2025, quan encara no es diferenciava entre usuaris habituals i no habituals, aquest mateix habitatge pagava 256 euros. Aquests imports no inclouen la bonificació de 25 euros per l’ús de la deixalleria o del compostador orgànic.

225 usuaris han demanat una revisió del rebut i Girona Neta i Digna assegura que «n’hi haurà més»

«Poc fiable»

El president de l’associació Girona Neta i Digna, Jordi Tomàs, assegura que l’entitat està rebent «moltes queixes de gent que no està conforme amb la taxa» perquè considera que no se li ha registrat bé l’ús del sistema. Tomàs critica que l’Ajuntament utilitzi «un sistema poc fiable a l’hora d’aplicar una bonificació o una penalització» i sosté que l’elevat nombre de sol·licituds de revisió demostra que el mecanisme no funciona prou bé.

L’Ajuntament va xifrar divendres en 225 les sol·licituds de revisió rebudes fins aleshores, coincidint amb l’anunci del nou circuit per estudiar les incidències. Tomàs creu que aquesta xifra creixerà. «N’hi haurà més», assenyala, i defensa que els contenidors s’haurien de poder obrir «tant amb targeta com sense» i que la recollida de dades hauria de ser «voluntària».

L’associació proposa que, mentre el sistema no estigui més consolidat, s’apliqui a tots els habitatges la quota més baixa. «Quan tècnicament estigui més avançat, ja ho veurem», afirma Tomàs, que considera que ara no hi ha prou garanties per vincular l’import de la taxa al nombre d’usos registrats.

Girona Neta i Digna també qüestiona el mínim de 24 usos semestrals. Tomàs alerta que hi ha veïns que, per diferents casuístiques, no arriben a aquest llindar i queden penalitzats tot i generar pocs residus. Posa com a exemple una persona que viu sola i no fa els àpats a casa.

Tomàs també veu una contradicció entre aquest mínim d’usos i el missatge difós per l’Ajuntament en un vídeo publicat a les xarxes socials, en què el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, afirma que «el millor residu és aquell que no es genera». Per al president de Girona Neta i Digna, aquest principi entra en conflicte: «Si no es generen residus, no es pot utilitzar el sistema».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents