Girona bateja la placeta de Sebastià Parra Nuño en un acte que reivindica l'educació com a transformació social

L’Ajuntament de Girona ha batejat com a placeta de Sebastià Parra Nuño l’espai situat davant la seu de l’Ateneu Eugenienc, al carrer del Montseny, al barri de Santa Eugènia. L’indret, que fins ara no tenia denominació oficial, portarà el nom d’una de les figures més destacades de l’educació de persones adultes, la cohesió social i la cooperació a les comarques gironines. L’acte d’inauguració s’ha fet aquest matí amb la participació de representants veïnals, entitats del barri, membres del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona i familiars de Parra.

L’alcalde, Lluc Salellas, ha reivindicat la figura de l’homenatjat i ha afirmat que “avui Girona fa justícia a la memòria d’un dels seus ciutadans més imprescindibles”. Segons ha remarcat, Sebas Parra “no només va ser un educador; va ser el motor que va moure moltes consciències a la nostra ciutat i a Salt”, i la nova placeta suposa “el reconeixement d’una trajectòria dedicada a la comunitat i a la creença ferma que l’educació és l’eina de transformació massiva més potent que tenim”. El batlle ha recordat, a més, que fa pocs dies la ciutat ja va inaugurar una escultura en homenatge a Parra i al moviment d’alfabetització d’adults.

Una vida lligada a l’educació i al barri

La proposta de dedicar-li aquest espai va sorgir de la Mancomunitat de Santa Eugènia–Can Gibert. Després del vistiplau de la Comissió del Nomenclàtor, el Ple municipal va aprovar definitivament el nom el març del 2026. Amb aquest gest, la ciutat vol fixar en el mapa urbà la petjada d’un home que va ser clau en el desenvolupament de l’educació d’adults a les comarques gironines. Seguidor del mètode del pedagog brasiler Paulo Freire, Parra defensava una educació arrelada a la realitat social, transformadora i basada en la relació constant entre teoria i pràctica.

Quan ell va començar, l’educació de persones adultes pràcticament no existia a Girona. No va ser fins al 1977 que es van nomenar els dos primers mestres d’adults, i un d’ells va ser precisament Sebas Parra. Des d’aleshores va impulsar projectes pioners per donar resposta a noves realitats socials, especialment les derivades de l’arribada de població migrant. Entre les iniciatives més destacades hi ha la creació de l’escola Samba Kubally, a Santa Coloma de Farners, i dels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals), amb seu a Girona. Les escoles d’adults de Girona i Salt es van convertir així no només en espais d’aprenentatge, sinó també en àmbits de reivindicació de drets i deures ciutadans.

Malgrat la seva expulsió de l’escola de Salt, Parra va continuar implicat en la vida social, cultural i comunitària del territori. Va participar en projectes teatrals amb Reinald Roca, va col·laborar amb la Mancomunitat Santa Eugènia-Can Gibert i va ser cofundador de La Guerrilla Comunicacional. També va mantenir una estreta vinculació amb la UdG, on va ser professor associat i membre de l’equip de la Universitat Popular Alternativa. Des d’Educació Social, va promoure que molts estudiants fessin el pràcticum a Nicaragua, fet que va teixir una xarxa de cooperació internacional molt significativa. A més, va deixar empremta en nombrosos mitjans locals, com Ràdio Salt, La Farga, Ràdio Girona, El Punt Avui, eldimoni.com o el suplement Aula del Diari de Girona.

Veí primer de Sant Narcís i més endavant de la Marfà de Santa Eugènia, Sebastià Parra deixa una petjada profunda en la vida educativa, social i veïnal de la ciutat. Amb aquesta nova placeta, Girona reconeix una trajectòria marcada pel compromís amb la justícia social, la convivència i una manera d’entendre l’educació com a motor de transformació col·lectiva.