Mor Maria Carme Ribas Mora, memòria de la Girona històrica

Maria Carme Ribas Mora, una de les veus més vinculades a la memòria sentimental de Girona, ha mort aquest 21 de maig. Filla dels fundadors de la Granja Mora, l’històric establiment del carrer Cort Reial, Ribas va créixer darrere el taulell d’un negoci que, amb els anys, es va convertir en molt més que una granja: va ser punt de trobada, aparador de records i petit museu sentimental de la Girona antiga.

La Granja Mora havia obert el 9 d’octubre de 1939 i va acabar esdevenint un espai molt lligat al Barri Vell. La mateixa Ribas explicava que, a partir d’entrevistes fetes al seu pare, fotografies de les inundacions, imatges dels Manaies i retalls de premsa, les parets del local es van anar omplint de quadres amb la història de Girona. Aquell material, acumulat durant dècades, reflectia una manera d’entendre el negoci familiar com un lloc de memòria compartida amb els clients i amb la ciutat.

En aquesta història familiar també hi té un paper destacat el seu germà, Raimon Ribas Mora, amb qui M. Carme Ribas va compartir bona part de la trajectòria vinculada a la Granja Mora. Fill també dels fundadors de l’establiment, Raimon va formar part d’aquella vida de feina rere el taulell que va convertir el local del carrer Cort Reial en un espai emblemàtic de la Girona de postguerra i del Barri Vell. La mateixa Carme Ribas el va recordar en una necrològica publicada al Diari de Girona després de la seva mort, el 23 de febrer de 2018, amb un text de comiat que el definia com un germà “únic i irrepetible”.

El llegat documental de la ciutat també conserva la mirada de Raimon Ribas. L’Arxiu Municipal de Girona conserva imatges de les inundacions de Girona de 1970 filmades per ell i donades per Raimon i Maria Carme Ribas Mora, identificats com a propietaris de la Granja Mora. És un altre exemple de com la família Ribas va contribuir a preservar fragments de la memòria visual i sentimental de Girona.

La relació de M. Carme Ribas amb els Manaies de Girona té un episodi especialment rellevant. L’any 1988, va ser escollida pendonista d’honor de la Confraria de Jesús Crucificat dels Manaies de Girona, i es va convertir en la primera dona que rebia aquesta distinció. El reconeixement encaixava amb la vinculació de Ribas amb les tradicions gironines i amb el paper que la Granja Mora havia tingut com a espai on la Setmana Santa, els Manaies, les festes populars i la memòria de ciutat hi eren presents de manera constant.

El món dels gegants també forma part essencial del seu perfil. Carme Ribas i Mora va ser membre fundadora i presidenta dels Amics dels Gegants de Girona, entitat nascuda amb l’objectiu de recuperar la cultura tradicional a la ciutat. Des d’aquest àmbit, el seu nom queda vinculat també a la recuperació de les catifes de flors de Corpus: l’any 1994, els Amics dels Gegants de Girona van recuperar aquesta tradició per la diada de Corpus. Ribas també apareix relacionada amb iniciatives del món geganter gironí, com el gegantó Narcís Bomber, i amb la conservació d’imatges i records dels gegants de Girona.

Aquesta connexió amb la cultura popular es reflecteix igualment en el llegat de la Granja Mora. La web memorial de l’establiment conserva àlbums fotogràfics amb apartats dedicats als gegants, als Manaies de Girona, al seu paper com a pendonista dels Manaies el 1988 i fins i tot als gegants de plom i pins. Tot plegat reforça la idea d’un establiment que no només servia productes, sinó que també custodiava una part de la memòria festiva i sentimental de Girona.

Ribas també va deixar escrita aquesta mirada sobre la ciutat. Amb motiu del 50è aniversari de la Granja Mora, va publicar La Girona que jo estimo, un llibre editat el 1990 com a homenatge als seus pares, al seu germà i a Girona. L’obra naixia precisament d’aquesta voluntat de recollir la història del negoci familiar i de la ciutat que havia passat per les seves parets.

A aquesta tasca de preservació de la memòria gironina també hi va contribuir des de l’escriptura periodística. Des de feia temps, M. Carme Ribas Mora escrivia al Diari de Girona articles de comiat dedicats a gironins de renom, textos que servien per recordar figures vinculades a la ciutat i per deixar constància d’una Girona viscuda a través de les persones, els oficis, les entitats i els records compartits. Entre aquests textos hi ha també el comiat al seu germà Raimon Ribas Mora, una peça íntima que relliga la història familiar amb la memòria de la desapareguda Granja Mora.

Amb la mort de Maia Carme Ribas Mora, Girona perd una figura estretament lligada a la seva memòria popular. Amb la Granja Mora com a escenari, els Manaies com a reconeixement públic, els gegants com a part central del seu compromís associatiu, les catifes de Corpus com a mostra de recuperació de les tradicions, el record del seu germà Raimon i l’escriptura com a eina per acomiadar gironins de renom, Ribas representa una Girona de tradicions viscudes des de dins: la dels establiments familiars, els records penjats a la paret, les processons, les festes, les entitats i les persones que han ajudat a construir la memòria sentimental de la ciutat.

L’exalcalde de Girona i exconseller Joaquim Nadal l’ha acomiadat amb una piulada en què ha destacat el seu vincle profund amb la ciutat: «Un tribut a la Maria Carme Ribas Mora que aquest vespre ens ha deixat. Ha viscut, ha estimat i ha patit la ciutat de Girona. Des de l’observatori de la Granja Mora va ser el termòmetre del barri vell de la ciutat. El pols de “La Girona que jo estimo”».

El periodista i gastrònom Salvador Garcia-Arbós ha escrit: "A dos quarts de 9 del 21 de maig del 2026 ens ha deixat la Maria Carme Ribas i Mora, de la mítica Granja Mora, temple gastronòmic preconciliar de Girona. Descansi en pau!".

Subscriu-te per seguir llegint