La UdG reuneix experts a Girona per analitzar els aprenentatges dels episodis climàtics extrems en la gestió de l'aigua

La Càtedra ATL de l’Aigua Potable i el Campus Aigua de la Universitat de Girona (UdG) han convertit Girona en punt de trobada de la recerca i la gestió hídrica amb una jornada centrada en els efectes dels episodis climàtics extrems. Sota el títol “Aprenentatges d’episodis extrems: sequera i inundacions”, la trobada ha reunit experts i investigadors per analitzar com impacten la sequera persistent i les pluges torrencials sobre la gestió de l’aigua i per compartir projectes innovadors desenvolupats al territori. La jornada es va fer el aquest dimecres a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona.

El rector de la UdG, Josep Calbó, va reivindicar el paper de la universitat davant d’un repte com l’aigua i va afirmar que “els grans reptes del nostre temps -com l’aigua- només es poden afrontar amb coneixement, cooperació i intel·ligència compartida”. En aquest sentit, va defensar que els campus sectorials tenen “un paper estratègic com a pont entre la universitat i la societat” i va assenyalar que la Càtedra ATL de l’Aigua Potable és un bon exemple de com la col·laboració entre universitat i empresa pot traduir-se en formació, divulgació i transferència amb impacte.

Per la seva banda, el director de la càtedra, Hèctor Monclús, va remarcar que la trobada vol ser “un espai de trobada entre la recerca, la gestió i el territori” per reflexionar sobre un context hídric cada vegada més complex. Monclús va advertir que els episodis extrems posen a prova les infraestructures, els models de gestió i la capacitat de planificació, però també ofereixen aprenentatges valuosos per detectar vulnerabilitats i impulsar noves solucions basades en la innovació i la cooperació.

La directora científica del Campus Aigua, Clàudia Fontàs, va situar aquesta jornada dins d’un procés de reflexió que ha anat evolucionant en funció del context dels darrers anys. “Les diferents edicions han anat evolucionant al ritme del context que hem viscut aquests darrers anys: primer el canvi climàtic, després la sequera i les inundacions, i ara els aprenentatges que podem extreure d’aquests episodis extrems”, va explicar. Fontàs també va reivindicar el paper de la universitat en la generació i transferència de coneixement, i va destacar la importància de donar visibilitat als joves investigadors, “que seran clau per afrontar els reptes futurs en la gestió de l’aigua”.

De la sequera al Baix Ter

La primera part de la jornada va posar el focus en la gestió dels episodis extrems des de les institucions i els grans sistemes hídrics. Daniel Meroño, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, va intervenir amb la ponència “Sequera i inundacions, dues cares d’una mateixa realitat”, mentre que Jaume Roquet, director d’operació d’ATL, va abordar la resiliència del sistema Ter-Llobregat davant situacions de risc hídric i operatiu. També hi va intervenir Jordi Cunillera, cap de l’Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, amb una conferència sobre què diuen els models de llarg termini sobre el pas de la sequera a les pluges torrencials.

A la segona part es van presentar projectes impulsats des de la UdG i des d’entitats del territori a partir de l’experiència acumulada en els últims anys. Entre els casos exposats hi havia l’anàlisi de la gestió de l’embassament de Darnius-Boadella, la valorització de les aigües subterrànies i regenerades per afrontar la sequera i les experiències de gestió de sequeres i inundacions al Baix Ter.

La jornada es va tancar amb el lliurament dels II Premis Càtedra ATL de l’Aigua Potable, que reconeixen treballs i iniciatives destacades en l’àmbit de la gestió i el coneixement de l’aigua potable. El premi al millor TFG va ser per a Pablo Usó, el millor TFM per a Paula Vilalta i el guardó a la millor tesi doctoral es va concedir ex aequo a Anna Pinar i Meritxell Valentí-Quiroga.