El cau Sant Narcís celebra 75 anys: «Mai deixes de ser escolta»

El 1951, al pati del Bisbat de Girona, va nèixer l'Agrupament Escolta i Guia Sant Narcís, el primer agrupament de la demarcació. Setanta-cinc anys després, aquesta entitat d'educació en el lleure continua dempeus i més forta que mai: per celebrar-ho, aquesta tarda s'ha obert a la ciutadania amb una festa a l'antic camp de futbol Fèlix Ferro, a la Devesa.

Danses i jocs tradicionals, com els escuts i el bèlit, així com tallers de passafulards i clauers, la lectura d'un manifest i concerts completen la programació d'activitats organitzada pels membres del cau, entre els quals hi ha Paula Miralpeix i Berta Señé. Formen part de l'agrupament des de fa quinze anys, i coincideixen a definir el cau com el seu «espai segur», el lloc que les ha vist créixer i d'on s'emporten aprenentatges i «amics per a tota la vida».

Ser caps no és poca cosa, ja que «som joves, però també els referents de molts nens. Hi som en moments importants, com les primeres nits fora de casa». Amb tot, asseguren que «l'agraïment de les famílies i veure els nens feliços t'omple molt».

Les dues també veuen la celebració com una manera de «retrobar-te amb la gent que t'ha acompanyat des de sempre». Justament, s'ha creat un espai específicament pensat per a exmembres de l'agrupament, on poden compartir records i anècdotes a través de caixes amb fotografies que van des dels anys cinquanta fins a l'actualitat.

Les primeres promocions

Al costat d'aquest espai, Pere Pujades aprofita per firmar el passafulard de grans dimensions preparat per a l'ocasió, igual que un llibre on deixar missatges. Pujades explica que entra al cau l'any 1968 gràcies al seu cosí: «Tornava de les excursions brut i content, i vaig pensar: "Que bé que s'ho deu passar"».

En aquell moment, recorda, els agrupaments eren «d'elit, amb fills de metges i advocats», però ell no va tenir cap problema per integrar-s'hi. Encara avui conserva la colla d'amics que hi va fer, amb qui es troba sovint per recordar moments simbòlics. Per exemple, quan els van canviar d'ubicació, «de Casa Carles al carrer Ibèria», o quan van defensar «a capa i espasa el passafulard i el color blau» tan característics del cau davant l'amenaça de perdre'ls.

Veu les noves generacions amb orgull i es mostra content que el cau que l'ha vist créixer continuï viu. Algunes coses no han canviat, com les reunions i debats inacabables per prendre decisions o els rituals que marquen els canvis d'unitat. L'ensenyament que s'endú de tot plegat, però, és clar: «Mai deixes de ser escolta. És un estil de vida per sempre».

Subscriu-te per seguir llegint