Girona registra un 81% més de persones dormint al carrer, arribant a 201 individus

Girona té un 81% més de persones que dormen el carrer que el 2024. Almenys aquestes són les dades que ha facilitat l'Ajuntament després del recompte que es va fer aquest dijous a la nit. En concret, s'han xifrat 201 persones sense llar, mentre que en el recompte de fa dos anys en van ser 111. La dada posa de manifest l'increment del sensellarisme a la ciutat, ja que el recompte de 2022 se'n van registrar 86 i en el de 2016 una seixantena.

Si es desglossa per sectors, sobta el creixement que ha experimentat l'Eixample Sud, ha passat de tenir sis persones que dormien el carrer el 2024 a tenir-ne 56 en l'últim recompte. També han pujat les del sector del Barri Vell-Centre, de 24 a 33, i les del parc de la Devesa i el Mercadal, de sis a setze. Mentrestant, a Santa Eugènia i Can Gibert s'ha baixat de 29 a divuit.

Per primera vegada, a més, s'ha fet un recompte de persones sense llar a Salt i s'han censat 34 persones, de les quals vint han estat homes, vuit dones i sis de gènere desconegut. Les zones més concorregudes per les persones sense llar a Salt són els barris del Pla i Torre Mirona, amb persones de diferent edat i que oscil·len entre 22 i 67 anys.

A Girona la ciutat es va dividir en 34 zones, mentre que Salt ho va fer en sis. S'ha de tenir en compte que en aquesta actuació (com sí que passa en altres que fan diferents entitats), només es compten les persones que dormen a cel ras, i no es recullen dades de les que pernocten en naus o cases abandonades, entre d'altres.

El recompte

El recompte de persones sense llar ha posat el focus en una realitat que forma part del dia a dia de Girona, però que sovint passa desapercebuda. Mentre la ciutat mantenia el moviment habitual d’un vespre entre setmana, diversos grups de voluntaris van sortir a recórrer carrers, places i portals per localitzar persones que dormen al ras i recollir dades que ajudin a dimensionar el sensellarisme.

Un dels equips va sortir de l’Espai Cívic Mercadal, a la plaça Sant Jordi, amb quatre persones i una zona assignada del barri del Mercadal. El recorregut es va fer amb molta cura. Quan detectaven una persona dormint al carrer, no s’hi acostaven tots de cop. Primer valoraven la situació, decidien qui hi parlaria i mantenien una certa distància per no espantar-la ni envair el seu espai. La idea era acostar-s’hi amb respecte, explicar què feien i preguntar si volia respondre l’enquesta. Si la persona no volia parlar, la decisió es respectava sense insistir.

Aquest era un dels punts més delicats del recompte. L’enquesta servia per recollir dades, però els voluntaris intentaven que no semblés un interrogatori. Les preguntes es feien amb calma, en veu baixa i només si la persona acceptava participar-hi. Alguns responien, d’altres preferien no fer-ho i alguns ni tan sols es despertaven. En tots els casos, el grup actuava amb prudència. Cada gest comptava, des de la manera d’apropar-se fins al temps que es quedaven davant d’algú que, al capdavall, estava intentant passar la nit com podia. El recorregut pel Mercadal també deixava veure que darrere del sensellarisme hi ha situacions molt diferents. Hi ha persones amb problemes de consum o alcoholisme, gent amb trajectòries molt dures i històries personals que no es poden reduir a una xifra.

«Dimensionar millor la problemàtica»

La regidora d'Igualtat i Justícia Social i Cooperació, Amy Sabaly, va defensar que el recompte permet tenir «la fotografia de les persones sense sostre que ens trobem en aquell dia i en aquella hora» i ajuda a «dimensionar millor la problemàtica». Segons apunta, el d’enguany és especialment rellevant pel «gran augment» del sensellarisme i perquè obliga les administracions a «sumar forces» i treballar amb «una mateixa estratègia». També admet que els recursos actuals són limitats i que «hi ha un col·lapse», en un fenomen que considera «estructural a nivell europeu».

Per altra banda, la Natàlia, una de les tècniques d’Atenció a persones sense llar de Creu Roja, va indicar que el recompte és clau perquè «cada vegada hi ha més persones en situació de sensellarisme» i permet «detectar ben bé on són, quants són» per millorar els serveis i recursos. Per la seva banda, el voluntari Salvador Carrera va destacar que la jornada serveix per «redibuixar el mapa» del sensellarisme i va recordar la dimensió humana del fenomen: «Cada persona que trobem és un món» i, sovint, «necessiten parlar».

Subscriu-te per seguir llegint