Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’Ajuntament de Girona bateja un espai del barri de Pla de Palau – Sant Pau com a placeta de Ricard Masó i Llunes

L'indret que s'ha inaugurat aquest dissabte està situat al costat del parc del Migdia, a l’encreuament entre els carrers de Barcelona i de Pau Vila i Dinarés

L’Ajuntament de Girona bateja un espai del barri de Pla de Palau – Sant Pau com a placeta de Ricard Masó i Llunes.

L’Ajuntament de Girona bateja un espai del barri de Pla de Palau – Sant Pau com a placeta de Ricard Masó i Llunes. / Ajuntament de Girona

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Redacció

Redacció

Girona

L'Ajuntament de Girona ha batejat com a placeta de Ricard Masó i Llunes un espai a tocar del parc del Migdia, a l’encreuament entre el carrer de Barcelona i el de Pau Vila i Dinarés, al barri de Pla de Palau – Sant Pau. L'indret que fins ara no tenia denominació, portarà el nom de qui va ser un cartògraf, aparellador, polític i activista cultural català, que va destacar pel seu compromís amb la cultura i la política catalanes, essent un dels impulsors del Premi Prudenci Bertrana i un referent en la cartografia aèria del territori.

Aquest matí, ha tingut lloc la inauguració de l'espai amb les intervencions de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i del secretari general de Junts, Jordi Turull . La glosa de l’homenatjat ha anat a càrrec de l’exalcalde, escriptor i historiador Joaquim Nadal Farreras, i durant l’acte també s’ha dut a terme la lectura de diferents textos a càrrec de la filla de Ricard Masó i Llunes, Meritxell Masó i Carbó, i de les seves netes, Elisabet i Blanca. L’acte també ha comptat amb l’assistència de la vicealcaldessa Gemma Geis, i de diferents regidors i regidores de l'Ajuntament de Girona, així com de familiars, amics i coneguts de Ricard Masó i Llunes.

“Estem contents d’inaugurar avui aquest espai dedicat a la figura de Ricard Masó, de qui voldria destacar els anys que va dedicar a la política municipal com a regidor i la gran implicació que va tenir amb l’escoltisme, la llengua i la cultura. En aquest últim àmbit, cal ressaltar especialment el seu compromís amb els premis Prudenci Bertrana”, ha subratllat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas.

L’Ajuntament de Girona bateja un espai del barri de Pla de Palau – Sant Pau com a placeta de Ricard Masó i Llunes.

L’Ajuntament de Girona bateja un espai del barri de Pla de Palau – Sant Pau com a placeta de Ricard Masó i Llunes. / Ajuntament de Girona

Girona fa avui un acte de justícia i de memòria col·lectiva amb Ricard Masó i Llunes, una persona profundament compromesa amb el país, amb la cultura catalana i amb la ciutat. Masó representa una generació que va treballar incansablement per preservar la identitat i el coneixement del nostre territori, des de la cartografia, la política i també des del compromís cívic i cultural. Que aquesta espai porti el seu nom és també una manera de reivindicar el llegat de totes aquelles persones que, des del catalanisme i des del servei públic, han ajudat a construir la Girona i la Catalunya d’avui”, ha destacat la vicealcaldessa Gemma Geis .

La proposta de posar el nom de Ricard Masó i Llunes va sorgir a petició de Convergència i Unió. Posteriorment, la Comissió del Nomenclàtor va aprovar la inclusió del nom al catàleg municipal i també va acordar assignar-lo a aquest espai.

La seva biografia

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya, Ricard Masó i Llunes (Sant Feliu de Guíxols, 1936 - Girona, 2015) va exercir com a cap del Servei d'Estudis i Documentació de la Diputació de Girona. Va fundar la primera Societat de Cartografia Aèria Catalana i va ser professor de cartografia al Col·legi Universitari de Girona. Així mateix, va jugar un paper clau en la creació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i en la recuperació de més de 50.000 topònims catalans.

Ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1976 i fou diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 1992. A Girona va presidir, des de 1983, la comissió dels Premis Literaris de Girona i va treballar en la Fundació Prudenci Bertrana.

Amb un fort vincle amb l'escoltisme, va ser comissari del moviment Minyons Escoltes i de la Fundació Justícia i Pau. El seu compromís social i cultural el va portar a col·laborar com a articulista en diversos mitjans de comunicació.

El 2014, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria. En homenatge a la seva tasca, l'edició del Premi Prudenci Bertrana de 2015 li va dedicar un reconeixement especial.

Tracking Pixel Contents