Salt reivindica Josep Ramis amb una exposició que acosta el seu llegat artístic al municipi

Salt ret homenatge a la figura del pintor Josep Ramis amb una exposició a la Biblioteca Iu Bohigas que, per primera vegada, permet veure al municipi una part del seu llegat artístic. La mostra, oberta fins al 31 de juliol, reuneix 37 obres de propietat municipal i vol reivindicar la trajectòria d’un artista saltenc que va fer carrera als Estats Units i va arribar a tenir un notable reconeixement en l’escena cultural de Califòrnia. El consistori també ha editat un catàleg amb un text de Manel Bayo i una biografia de Eva Vàzquez, fruit d’una extensa recerca sobre la seva vida i la seva obra.

La inauguració de l’exposició, feta ahir a la mateixa biblioteca, va servir per començar a reconstruir la figura d’un autor poc conegut al seu municipi natal. Bayo va admetre les dificultats per trobar informació sobre Ramis i el va definir com “un personatge molt interessant que es va anar a buscar la vida als Estats Units”. La periodista Eva Vàzquez, encarregada de documentar la seva biografia, el va descriure com “un gran personatge que pel seu tarannà era molt saltenc”.

La mostra inclou un autoretrat i diverses composicions que reflecteixen les praderies californianes i els poblets indígenes que Ramis va conèixer durant les seves estades. Tres de les obres exposades es troben ja al municipi de Salt, però fins ara aquest llegat no s’havia presentat públicament d’aquesta manera al poble.

Una vida entre Salt i Califòrnia

Nascut al carrer Llarg de Salt el 1896, Josep Ramis i Pèlach va marxar a Amèrica el 1919, ofegat pels deutes familiars. Abans d’instal·lar-se a Califòrnia, va passar per Cuba, Veneçuela i Colòmbia, i va fer feines molt diverses: des d’estibador fins a llenyataire, guia turístic o fins i tot torero. La seva vocació artística es va consolidar després de redescobrir la pintura durant una convalescència hospitalària.

Ja establert a San Francisco, va connectar amb l’escena artística californiana dels anys trenta i quaranta, va col·laborar en els murals de l’Exposició Internacional del 1940, va exposar al Palau de la Legió d’Honor i fins i tot va participar en una mostra d’art mexicà al costat de figures com Diego Rivera o Siqueiros. Segons Vàzquez, Ramis va ser “un home amable, rialler i afable, un encantador de serps” i també “un dels artistes més reconeguts de l’època als Estats Units, però d’un estil que va passar de moda”.

La periodista sosté que Ramis no es va adaptar als nous corrents que representaven artistes com Pollock o Warhol perquè, en el fons, “era creatiu en la seva manera de viure, més que no pas en la pintura”. Després de diverses anades i vingudes, va tornar definitivament a Salt el 1978 i hi va morir dos anys després. Amb aquesta exposició, el municipi recupera ara la memòria d’un artista singular que va recórrer mig món sense perdre el vincle amb la seva terra.