L’Audiència Nacional endureix la condemna als responsables d’Arbistar

L’Audiència Nacional ha elevat de manera significativa les penes imposades als principals responsables d’Arbistar, una plataforma d’inversió en criptomonedes que va captar milers d’inversors amb la promesa d’obtenir altes rendibilitats mitjançant un sistema automatitzat d’arbitratge. La nova sentència incrementa la condemna del fundador, el gironí Santiago Fuentes Jover, de 8 a 16 anys de presó, mentre que la del seu soci, Diego Fernández Nojarova, passa de 7 a 11 anys. A més del delicte d’estafa, el tribunal els condemna ara també per pertinença a organització criminal, un fet no castigat en la primera sentència emesa el setembre de l’any passat.

Segons la resolució, els acusats van desenvolupar una activitat defraudatòria prolongada, sistemàtica i especialment greu. L’Audiència Nacional considera que l’estafa va afectar un nombre extraordinàriament elevat de persones, amb uns 32.000 inversors perjudicats i un dany patrimonial estimat en uns 200 milions d’euros entre els anys 2019 i 2020. El mecanisme utilitzat girava al voltant del denominat Community Bot, un suposat programari capaç de generar beneficis automàtics a través d’operacions d’arbitratge en mercats de criptodivises. Tanmateix, la sentència assenyala que aquest sistema no funcionava realment com s’anunciava i que no era capaç de produir les rendibilitats promeses. En realitat, els fons aportats pels nous inversors servien per aparentar pagaments a inversors anteriors, sense que hi hagués una activitat econòmica real que sostingués el negoci..

Una estafa continuada

La plataforma es va promocionar en actes públics, hotels, congressos i vídeos difosos a YouTube, cosa que va contribuir a generar una aparença de confiança i legitimitat empresarial. Molts inversors, principalment minoristes, van transferir bitcoins a direccions controlades per Arbistar, convençuts que contractaven productes d’inversió segurs i rendibles.

La situació es va precipitar l’agost de 2020, quan diversos usuaris van intentar recuperar els seus diners i la plataforma va deixar d’operar, impedint la retirada dels fons. La sentència descriu els fets com una estafa continuada, massiva i basada en un engany estructural, amb ús instrumental de contractes digitals i control efectiu dels diners per part dels principals acusats. Amb aquesta decisió, l’Audiència Nacional també estableix que els condemnats hauran d’indemnitzar les 9.494 persones incloses en el llistat aportat per la Fiscalia, amb quantitats que es concretaran en l’execució de la sentència. Alhora, manté l’absolució de quatre persones i tres societats que havien estat inicialment investigades. El nombre d’afectats se suposava que era major, però no es va poder acreditar.

Males notícies pels afectats

D’altra banda, males notícies de moment pels afectats que volen cobrar les indemnitzacions. Recentment, els condemats pel frau han presentat recurs davant el Tribunal Suprem la sentència de l’Audiència Nacional, fet que manté obert el procediment i ajorna, de moment, l’execució de les indemnitzacions als perjudicats.

Santiago Fuentes Jover i Diego Felipe Fernández Nojarova han preparat recursos de cassació contra les penes imposades i les seves defenses qüestionen especialment la validesa d’una part de la prova digital utilitzada durant el procediment. Un dels punts centrals del recurs és la informació extreta d’un telèfon mòbil. Segons les defenses, el bolcat forense original d’aquest dispositiu no s’hauria conservat, una circumstància que podria afectar la integritat, l’autenticitat i la traçabilitat de les dades emprades com a prova. Els recursos també plantegen dubtes sobre el càlcul del perjudici econòmic en operacions amb criptoactius, la responsabilitat civil i possibles vulneracions de garanties processals. Ara serà el Tribunal Suprem qui haurà de decidir si admet a tràmit els recursos i, si escau, si revisa o confirma la sentència.

El cas Arbistar afecta milers de persones. La resolució recorreguda va fixar la responsabilitat civil solidària dels condemnats davant 9.494 perjudicats inclosos en el llistat del Ministeri Fiscal. La quantificació definitiva de les indemnitzacions s’haurà de concretar en fase d’execució, tenint en compte els bitcoins aportats per cada afectat.

Per als afectats, aquesta nova fase judicial suposa una nova demora en la possible recuperació dels diners invertits. El cas, iniciat en un jutjat d’Arona, a Tenerife, podria tancar ara el seu recorregut judicial al Tribunal Suprem.