Més enllà dels ocupes de Girona: Qui eren Tomàs Mieres i Ferran Puig?

Tomàs Mieres i Ferran Puig són dos noms històrics del nomenclàtor de Girona que, darrerament, han tornat a aparèixer amb força als mitjans de comunicació. No pas per la trajectòria dels personatges que hi ha al darrere, sinó per l’ocupació d’edificis de grans dimensions situats en aquests carrers, que han generat problemàtiques veïnals, queixes i actuacions policials i municipals. Però qui eren aquests personatges que tenen un carrer a la capital gironina?

Darrere de dos carrers que avui s’associen a episodis recents d’ocupació i conflicte veïnal hi ha dues figures molt diferents: un jurista medieval gironí, clau per entendre el dret català, i un industrial i polític gironí del segle XIX, vinculat a la burgesia econòmica i institucional del país.

Tomàs Mieres

El cas del carrer Tomàs Mieres va guanyar notorietat arran de l’edifici ocupat que hi havia a tocar de les vies del tren. L’immoble va ser desallotjat l’octubre del 2025 i posteriorment es va iniciar l’enderroc, després que els informes municipals alertessin del seu mal estat i del risc estructural. A l’edifici hi vivien una vintena llarga de persones i durant mesos havia estat motiu de queixes veïnals per sorolls, baralles i inseguretat.

Però més enllà d'aquesta actualitat recent, Tomàs Mieres va ser un dels juristes catalans més rellevants de l’edat mitjana. Nascut a Girona cap al 1400 i mort a Barcelona el 1474, va ser doctor en dret i autor d’una obra de referència per a la història jurídica catalana: l’Apparatus super Constitutionibus Curiarum Generalium Cathaloniae, una lectura i comentari de les constitucions i del dret català de l’època. La seva figura està vinculada al pes del dret i de les institucions catalanes medievals, i per això el seu nom forma part del mapa urbà gironí.

Ferran Puig

El segon nom és el de Ferran Puig i Gibert, que dona nom a la ronda Ferran Puig, una altra via que també ha estat d’actualitat per l’ocupació d’un gran edifici. En aquest cas, el bloc situat a la ronda va ser desallotjat l’abril del 2026, en un operatiu en què es van identificar més de setanta persones i es van practicar diverses detencions. L’Ajuntament havia justificat l’actuació per motius de seguretat i salubritat, després d’incidències acumulades a l’immoble.

Ferran Puig i Gibert va néixer a Girona el 1815 i va morir a Barcelona el 1901. Va ser un industrial, financer i polític destacat del segle XIX. Va fer fortuna en el sector tèxtil, va impulsar empreses i projectes econòmics i va tenir un paper rellevant en l’activitat política de l’època. Afiliat al partit liberal, va ser senador per Girona entre el 1881 i el 1894 i, posteriorment, senador vitalici. També va publicar textos de caràcter econòmic i va participar en institucions i iniciatives vinculades al desenvolupament industrial i d’infraestructures.

Tots dos noms formen part del nomenclàtor de Girona, la relació oficial dels noms de les vies urbanes i espais públics de la ciutat. Un nomenclàtor que, més enllà de situar carrers al plànol, també conserva fragments de la memòria històrica de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint