El Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Girona adverteix dels perills d'instal·lar piscines portàtils a les terrasses

El Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Girona alerta dels perills que pot suposar tenir una piscina desmuntable o portàtil a una terrassa o balcó després de l'incident d'aquest diumenge a la ciutat. Dues dones van resultar ferides quan l'estructura d'una terrassa ubicada a un primer pis del carrer Campcardós, al barri de Santa Eugènia, va cedir pel pes d'una piscina que s'havia instal·lat en aquest espai.

El president del col·legi, Antoni Bramon, remarca que piscines d'aquestes característiques "no es poden instal·lar" a terrasses o terrats perquè "l'estructura no està pensada per això". Apunta, a més, que l'accident es va produir per dues raons. Per una banda, perquè l'estructura de la terrassa estava "bastant defectuosa" i, per altra banda, perquè una piscina de 2x2 metres són "molts quilos" (faltaria saber l'altura pel pes concret). "És un edifici mal mantingut i es va produir una sobrecàrrega", assegura Bramon.

L'entitat destaca que les terrasses són elements comuns d'ús privatiu. Això significa que qualsevol modificació, com instal·lar una piscina, requereix l'acord previ de la comunitat de veïns. "No s'ha de fer fins que algú passi a mirar-ho", assenyala Bramon, que afegeix que estan "bastant a sobre" d'aquest tema. El col·legi també suggereix que consultar amb un tècnic qualificat que pugui avaluar la capacitat portant del forjat i orientar sobre els tràmits necessaris davant la comunitat de propietaris abans d'omplir la piscina.

Més revisions

Bramon també indica que "les estructures modernes aguanten moltíssim", però que passats deu anys de la construcció s'haurien de fer "inspeccions tècniques anualment o cada dos anys". "És com una revisió al metge", detalla. De fet, comenta que han posat "al dia" una guia pel manteniment dels edificis perquè els propietaris puguin tenir en compte diferents observacions.

Per altra banda, lamenta que sigui habitual que "un cotxe passi cada any pel taller", però, en canvi, "amb un habitatge, que val més, no hi ha aquesta mentalitat cultural del manteniment". El president de Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Girona apunta que fa "molts anys" que "batallen" perquè hi hagi aquest manteniment.

També és clar i diu que moltes comunitats de veïns fan aquest manteniment a partir d'un "tècnic de capçalera" que fa visites periòdiques. D'aquesta manera es poden tenir registres de visites, reparacions o altres aspectes. Bramon diu que un altre element "important" són els administradors de finques. Amb tot, lamenta que "hi ha comunitats que no ho fan" i és "quan passen aquestes coses". Posa l'exemple de les comunitats que "tenen manca de recursos".

El pes màxim

El Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) a Espanya assenyala que per a les terrasses privades el pes per sobrecàrrega per un ús estàndard és d'uns 200 quilos per metre quadrat. En aquest límit s'inclou el pes de les persones, el mobiliari o altres elements. També especifica que superar-lo de forma puntual requereix l'assessorament d'un arquitecte o tècnic.

Per exemple, una piscina portàtil d'uns seixanta centímetres d'altura ja arriba als 600 quilos per metre quadrat. Encara creixeria més el pes amb les diferents persones que hi hagi a dins. Per tant, ja superaria el pes per ús estàndard que detalla el Codi Tècnic de l'Edificació.

Subscriu-te per seguir llegint