El Consorci del Ter acaba els nous treballs a les Deveses d'en Bru per millorar el desguàs i reduir el risc d'inundació

El Consorci del Ter ha executat una nova intervenció del projecte de creació i millora de les zones humides de les Deveses d'en Bru, que ha inclòs el reperfilament del còrrec nord per millorar el desguàs al Ter i reduir el risc d'inundació a Fontajau. El projecte, que ha comptat amb una subvenció de l'ACA, ha inclòs la creació de dues basses temporànies en els còrrecs nord i sud amb l’objectiu de potenciar la diversitat vegetal, faunística i paisatgística. A més, s’han tractat peus d’espècies de flora exòtiques presents entorn dels canals: robínia i ailant; també s’han eliminat diversos rodals de canya americana (on hi ha una de les noves basses temporànies) i un de bambú. Al seu lloc, s'hi ha plantat vegetació autòctona.

L’objectiu de les actuacions ha estat recuperar els hàbitats potencials i afavorir les comunitats de zones humides permanents i temporànies en aquesta finca en custòdia fluvial del Consorci del Ter a Girona.

En intervencions anteriors, entre els anys 2024 i 2025, ja es van crear nous hàbitats per a potenciar les comunitats de zones humides permanents i temporànies en aquest espai en custòdia. Es van realitzar vuit basses temporànies i també al seu entorn es van dur a terme plantacions d'espècies autòctones lligades a aquests ambients aquàtics, tant per afavorir la varietat de microhàbitats com per evitar l’entrada de vegetació exòtica, força present a l’entorn. En aquest sentit, i en el marc d’aquesta mateixa subvenció, es va contractar un seguiment de les basses de nova creació per conèixer la biodiversitat d’aquests espais.

Els treballs els ha fet el Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental de la Universitat de Girona (UdG). En aquest estudi s’ha realitzat un mostreig de flora i fauna, i recollida de mostres d’aigua i la seva anàlisi química al laboratori.

El mostreig es va fer durant el mes d’abril a quatre masses d’aigua representatives del sistema, la bassa gran i tres basses temporànies. Els resultats obtinguts representen la primera caracterització del sistema i constitueixen la línia base per al seguiment futur, ja que només un seguiment a mitjà o llarg termini permetrà observar el grau d’èxit de les actuacions. Tenint en compte que el mostreig s’ha fet poc temps després de la creació de les basses i durant un any de pluviometria excepcional, els experts alerten que cal interpretar-los amb cautela.

Els resultats indiquen que les tres basses temporànies mostrejades presenten un bon estat de conservació hidromorfològic, amb paràmetres físics i químics coherents amb la tipologia de basses. Quant a la vegetació de la làmina d’aigua inclou espècies aquàtiques d’interès botànic, però l’hàbitat terrestre que les rodeja es troba en un estat de conservació deficient, amb una elevada presència d’espècies exòtiques i la manca d’un estrat vegetal consolidat.

D'altra banda, la fauna aquàtica és "escassa" i dominada per taxons pioners. Pel que fa a la bassa gran, el mostreig inicial mostrava absència de vegetació hidrofítica i poca riquesa de macrofauna aquàtica.