L'Ajuntament de Quart preveu urbanitzar el sector Mas Abric per afrontar una sentència de gairebé quatre milions d'euros

L'Ajuntament de Quart preveu desenvolupar urbanísticament el sector Mas Abric, al voltant de l'Escola Nou de Quart, per fer front a una sentència milionària que s'enfila gairebé fins als quatre milions d'euros. Tot això, després que el 2008 l'Ajuntament signés un conveni amb els propietaris del sector, que van cedir 31.000 metres quadrats de terrenys per construir-hi el centre educatiu, actualment en barracons.

El conveni, però, establia dues contraprestacions per als propietaris. D'una banda, l'aprovació del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) abans de 2017, i l'aprovació definitiva no es va produir fins al juny de 2022. De l'altra, s'havien d'atribuir, a través d'aquest pla, determinats aprofitaments urbanístics als propietaris.

L'alcalde de Quart, Ferran Rodero, lamenta que «des de 2017 ningú va fer res per solucionar el tema quan se sabia que s'havia incomplert el conveni». A més, assenyala que hi ha una «responsabilitat política per no intentar buscar acords amb els privats». Ara, l'equip de govern, format per Gent de Quart i el PSC, ha posat en marxa el procés per desenvolupar el sector i poder «reduir significativament la repercussió sobre la tresoreria municipal i causar el menor impacte possible sobre la ciutadania».

Des de 2017 ningú va fer res per solucionar el tema quan se sabia que s'havia incomplert el conveni. Hi ha responsabilitat política per no intentar buscar acords amb els privats

FERRAN RODERO

— Alcalde de Quart

Pla parcial

El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Ricard Ruiz de Morales, apunta que l'Ajuntament està en procés de redactar el Pla parcial urbanístic, que es preveu que estigui enllestit «abans de l'estiu». Després encara s'haurà de dur a terme el projecte de reparcel·lació i el projecte d'urbanització.

Ruiz de Morales especifica que al sector s'hi poden fer, «com a màxim», 88 habitatges en una superfície de 22.600 metres quadrats. Serien habitatges unifamiliars i l'Ajuntament hauria de buscar ara el promotor que els aixequi. Aquesta és la xifra màxima i encara s'ha d'estudiar quants se n'acabaran construint. Per tant, els diners que es puguin recuperar amb el desenvolupament del sector també dependran del nombre final de cases.

El regidor exposa que «és una molt bona oportunitat» perquè a Quart «hi ha demanda» i aquest «no és l'únic sector que es vol desenvolupar» per construir habitatges. A Mas Abric també hi ha una superfície d'equipaments, corresponent a l'escola, d'11.000 metres quadrats, i la resta són espais destinats a vialitat i zones verdes. En total, el sector té 58.272 metres quadrats de sòl urbanitzable residencial, inclòs l'àmbit on hi ha ara l'escola en barracons.

A pagar 3,9 milions

A principis del 2023, un cop incomplert el conveni i sense que s'hagués assolit un nou acord, els propietaris van interposar un recurs contenciós administratiu. Al setembre de 2025, el Jutjat va dictar sentència a favor seu i va fixar una indemnització de 2,7 milions d'euros, més els interessos de demora des del 31 de gener de 2017, que ascendeixen a 1,2 milions. Així, la xifra que hauria d'assumir l'Ajuntament, tot i que la sentència encara no és ferma, és d'uns 3,9 milions.

És una molt bona oportunitat perquè a Quart hi ha demanda. No és l'únic sector que es vol desenvolupar

RICARD RUIZ DE MORALES

— Tinent d'alcaldia i regidor d'Urbanisme

El consistori ha interposat un recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però manté oberta la possibilitat de renegociar amb els propietaris per arribar a un acord. L'Ajuntament tenia dues opcions davant l'incompliment: retornar els terrenys o indemnitzar-ne els propietaris. La primera, però, no era viable perquè el centre educatiu ja està ubicat en aquest àmbit.

Rodero recorda que el pressupost ordinari de Quart per al 2026 és d'uns 3,5 milions d'euros entre sous, lloguer i subministraments, entre d'altres. «El marge de maniobra de l'Ajuntament no arriba als 100.000 euros», assegura l'alcalde. Per això, defensa que la solució per fer front a la sentència no passa per tocar els fons municipals, sinó per buscar «solucions més enginyoses». «En cas contrari, es paralitzaria el desenvolupament d'equipaments durant molts anys», indica.

L'alcalde també explica que l'equip de govern va començar a treballar en una sortida «abans que sortís la sentència», conscient que hi havia moltes possibilitats que la resolució judicial fos favorable a la propietat. Amb tot, no va ser fins després de la sentència que es van poder posar en contacte amb els privats «per mirar de trobar un acord». «Estem corrent el màxim possible, però hi ha uns tempos», assenyala Rodero, que conclou que «cada dia que passa són interessos que corren».

Subscriu-te per seguir llegint